lluvia ligera
  • Màx: 24°
  • Mín: 22°
21°

5.300 persones, 280 entitats...

Cinc mil tres-centes persones i dues-centes vuitanta entitats han signat el Pacte Social contra les violències masclistes, ens informa una piulada de l’Institut Balear de la Dona. I afegeix, Si encara no t’has unit: Re-Acciona i suma’t aquí: www.reaccionem.com

És una piulada d’aquests dies, principis de l’any 2018. Resultat d’un any. Són moltes cinc mil tres-centes persones de les Illes Balears? Potser el nombre d’entitats sigui més significatiu, s’inclouen organitzacions sense afany de lucre, no governamentals, també Ajuntaments, Consells...

Sé cert que des de l’Institut Balear de la Dona i del Govern en el seu conjunt no ho veuen suficient. I no ho és. Cal duplicar i triplicar el nombre de persones, cal insistir en més entitats, clubs esportius per posar un exemple, des dels més masculinitzats fins aquell de la barriada, del poble, del centre educatiu.

Hem de ser més i més dones i homes que signem el Pacte, però amb compromís, amb accions a dur a terme, amb canvis en la cosa més quotidiana, com el repartiment de les tasques domèstiques, o en la manera de fer els acudits, les bromes entre companys. Vull recomanar-vos que mireu l’audiovisual sobre el masclisme en els al·lots joves, adolescents, que ha editat l’IBDona i que mostra com altres joves diuen que no és afecte si controles a la teva parella pel mòbil.

I seriositat en els compromisos. No val que hàgim posat una acció o dues al web del Pacte. L’hem de complir, hem de reiterar-lo, hem de pensar accions noves per renovar-lo. Des de les entitats i des de les persones, el compromís d’aturar les violències masclistes no és cosa d’un dia, d’un programa, d’una campanya. És quelcom vital. De mentalitat, de canvi de manera de veure les relacions humanes.

Ha estat motiu de molts articles en aquest mitjà. Fa unes setmanes donava la benvinguda a les dimònies de Manacor amb motiu de les festes antonianes. La igualtat de dones i homes és cosa de tota la ciutadania. I el respecte, tant en espais d’oci i bauxa com en els laborals.

La campanya de les artistes dels Estats Units d’Amèrica #Me Too ha aconseguit el ressò a les grans gales de premis cinematogràfics. Hem vist les dives, les grans intèrprets vestides de negre per denunciar l’agressió sexual com a passa prèvia per obtenir un paper, per aconseguir pujar en l’escala per arribar a dalt de tot. I amb sorpresa hem conegut el Manifest de cent dones franceses qualificant d’exagerada aquesta campanya, reivindicant la seducció... Una vegada més el masclisme  dins la mentalitat de moltes dones que accepten el paper subordinat, d’objecte sexual.

Hi ha molt camí a recórrer encara, com ens recorden molts articles d’eminents feministes que han comentat aquesta resposta francesa. Cal per tant no defallir, no caure en el pessimisme paralitzador que tant agrada als mascles-alfa.

Des del meu punt de vista no són suficients 5.300 persones, hem de ser moltes més. El compromís per lluitar contra les violències masclistes és una passa ferma en el camí cap a la igualtat. El mes de març hi haurà molts actes en commemoració del dia de les dones, cal que siguin una manera més d’esperonejar la ciutadania per prendre consciència de la realitat que vivim, cal aprofitar-los per mostrar que sí que és possible canviar les mentalitats.

A més igualtat més democràcia, més consciència cívica, més persones crítiques i compromeses. Hi guanyem les dones i hi guanyen els homes. No ho dubteu.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris