cielo claro
  • Màx: 10°
  • Mín:

Les collonades d'en Rajoy

A vegades, l'ofici d'escriure té aquestes servituds: no saps per on començar. I no ho saps per raons paradoxals i oposades. Unes, perquè no has tengut temps de filar dues o tres idees per plasmar-les al paper; d'altres, perquè tens massa coses a dir. Per defecte o per excés, aquesta és la creu de la qüestió. També, pot passar, que les coses que t'estimulin hagin passat, en el meu cas, a principis de setmana i quan tu en puguis fer cinc cèntims al lector et trobes que han estat d'altres que ho han fet primer i, ai las!, ho han fet amb més gràcia i més encert que no tu ets capaç de fer.

Posats així els trumfos damunt la taula, avui, com qui fa un menú degustació, donaré quatre espipellades esparses. En primer lloc, parlaré d'en Montoro, el ministre que no té una majoria parlamentària per aprovar els pressupostos i que va repartint les culpes de la seva impotència a uns i a altres. Mai no ho ha atribuït a la seva insubstancial majoria. Primer va endossar el mort a les autonomies, especialment les governades – encara que no en solitari- pel PSOE. Voleu finançament, idò deis als vostres que ens aprovin els pressuposts. Després ha volgut afuar els funcionaris a l'oposició. Sr. Montoro no vull que m'utilitzi a mi com escut humà per anar contra els qui no li volen aprovar els comptes. Si em volia apujar el sou ha tengut majories absolutes per fer-ho i les va usar per fer-nos perdre poder adquisitiu. Quan ja ha estat rabiós i no ha sabut a qui envestir ha donat la culpa al procés. El procés encarna tots els mals. Alimentar l'anticatalanisme. Potser la culpa és perquè no ho han enfocat bé i els del PNB s'han enfadat una mica i els fa agrura votar amb vostès. O és que l'autocrítica no entra dins aquest estol de prepotents?

Anem a la malversació de fons. Resulta que anar a Brussel·les – el president del Parlament- és malversar els fons públics. I gastar 87 milions d'€ dels piolins per no trobar cap urna i a més estomacar gent pacífica, això què és? O inaugurar un AVE que s'atura 20 minuts avariat i que l'avança un miserable tren de rodalies, què és? I rescatar la banca, no ho és malversació? O comprar el parer dels dels Letons per valor de 63 milions d'€ amb un ajut militar? I rescatar el Càstor? Les Radials? Tot això és un bon ús dels cabals públics?

Deixarem de banda la famosa parida del jutge Llanera sobre la no ordre de detenció de Puigdemont. A veure, si és culpable d'alguna cosa ho és aquí i on sigui. I un jutge no pot jugar a polític i dir que no detenen algú perquè és allò que vol el presumpte delinqüent, que detenint-lo allò que fa és beneficiar-lo. O Pitjor encara, beneficiar les seves intencions. La justícia es basa en fets consumats mai amb intuïcions. Amb aquesta doctrina jurídica s'entén que en Matas, en Camps, n'Urgandarin i altres delinqüents,(presumptes, això sí) se les campin amples espipellant llibertats no merescudes. Passem a les collonades de Rajoy. Ja se sap que el president que no sap res, el president que estima el plasma -segons quan- és un especialista consumat a fer ficades de pota. Aquesta setmana, pel cap baix, dues. Els bitllets d'avió que eren de tren i les eleccions fetes a la república de Catalunya. Puc entendre, que una persona normal a vegades fiqui la pota quan parla en públic. Ara bé, que ho faci tan sovint i tan sonadament ja no m'ho sembla tant. A vegades tenc el pressentiment que ho fa a posta. És com la tinta de les sípies o els pops, que amollen quan se senten atacats. Aquesta setmana ha donat molt de brou en aquest aspecte. Totes les bravates del govern dient que en Puigdemont no aniria a Dinamarca s'han esbravat en un tres i no res i ens han deixat la peça joia del jutge Llanera. I també la declaració de Costa, que no crec que sorprengués ningú. Potser per això Rajoy s'ha mostrat més loquaç que mai en les seves collonades. La cosa és ben senzilla: l'espai periodístic que ocupa la notícia del doi no l'ocupa un anàlisi seriós -o no- sobre la situació jurídica del PP o sobre la no separació de poders de la justícia espanyola. Ja saben que  l'espai, en periodisme, va car. L'altre dia, el de la confessió flagrant de Costa, ho vaig comprovar. Vaig tenir curiositat de mirar quin lloc ocupava el cas de corrupció del PP a València i vaig entrar al web d'un diari -antany bíblia del progressisme- . Anava en quart o cinquè lloc. Darrere de Davos, el Procés i alguna altra que no record. Ja ho saben, això de la corrupció, no té gaire importància: forma part del sistema, com la unitat de la pàtria, l'Ibex 35 i les collonades d'en Rajoy. Al mateix sac tot...

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Miquel, fa 30 dies

Qui és M. Rajoy que figura als papers de Bárcenas?

Valoración:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris