algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 14°
14°

El nostre heroi Puigdemont

Ara que som al bell cim de la demonització del president de la Generalitat de Catalunya, i candidat a reeditar-ne la presidència, Carles Puigdemont, em ve de gust compartir amb el públic lector les raons per les quals, en general, aquest personatge ens cau tan bé. Perquè, lluny de la propaganda d’en Zoido, en Felip V, el Costa valencià (el de la polsereta) i companyia, en Carles Puigdemont és un personatge que cau bé, que cau simpàtic. Als que els cau malament, certament, els cau molt malament. Però a la resta ens té meravellats.

Les illes Balears coneixem molt bé el que és la humiliació per part de l’Estat, el «ninguneig» (sia’m permès el neologisme de procedència hispana), l’abús, el maltractament, l’extorsió i la prepotència. Les illes Balears som el territori més denostat per part de l’Estat, el que pateix uns abusos més evidents i un dels llocs on tot això s’aguanta més estoicament. Pagam a l’Estat més que ningú, proporcionalment esclar, i no tenim cap manera de poder controlar on van a parar els recursos que alegrament invertim a «la resta d’Espanya». Volem un Règim Especial per a Balears que ajudi a pal·liar una mica les nostres mancances de finançament dit autonòmic i ho hem de pidolar com si ens fessin un favor (només de pensar en la cara d’en Montoro somrient mentre, complaentment, ens diu que ja caurà alguna engruna, venen autèntiques ganes de vomitar). El tractament que rebem amb el REB forma part, per descomptat, de la nostra humiliació col·lectiva.

I què dir de la identitat! De la llengua, del sentiment de país, de la nostra dignitat col·lectiva. Com que som menys que els catalans i estam dividits en illes, ens assetgen sense compassió. A Eivissa, els abusos contra la llengua catalana, per molt oficial que siga, són permanents, per part de l’Estat i per part dels seus acòlits (no tan nombrosos com la propaganda espanyolista voldria). A Mallorca, en canvi, van una mica més alerta. Per pura qüestió demogràfica. Aquests fets demostren fins on va la seua ètica, fins on el compromís moral, fins on la voluntat de viure i conviure. Continua una batalla permanent per llimar la nostra catalanitat, per eliminar la nostra llengua si no de la faç de la terra almanco de la faç de cadascuna de les illes Balears... i ho aguantam estoicament. Ho aguantam com l’esclau que és bastonejat i que, per no ser-ho tan contundentment, riu les gràcies de l’amo i procura ser-li una mica simpàtic.

Per això, a les Balears, admiram Carles Puigdemont. El president ha estat una persona que ha sabut plantar cara a la humiliació i que ha sabut com recollir el sentiment col·lectiu majoritari dels catalans. Es va comprometre a fer un referèndum d’autodeterminació i el va fer. Es va comprometre a fer visible la voluntat majoritària dels catalans en relació al seu futur i ho va aconseguir. Va dir que treballaria perquè la qüestió catalana s’acabàs internacionalitzant... i vaja com s’ha internacionalitzat! Catalunya ha ocupat les portades dels principals mitjans de comunicació del mon, ha format part de tertúlies i de debats arreu (als Estats Units, ara mateix, hi ha més de cent mil estudiants de secundària debatent sobre la independència de Catalunya)... i a Espanya encara intenten fer-nos creure que Catalunya és una «comunitat autònoma»! Qui s’ho creu, això, a hores d’ara!

Puigdemont ha connectat amb els catalans d’una manera tan clara perquè ha estat honest amb el mandat rebut. Puigdemont va ser elegit (i ha estat reelegit) per portar Catalunya a la independència. Aquesta és la comesa, així de senzilla, així de complexa, que té encarregada. I està fent el que està a les seues mans per tal d’aconseguir-ho. La reelecció ha estat espectacular: no hi va haver llista unitària (en això segurament tenia raó ERC: per separat es pot treure més representació que no anant junts amb «Convergència»). Sense llista unitària, tot apuntava que el partit en el qual milita el president quedaria en quarta o cinquena posició a les eleccions. Tothom considerava que tenia poques possibilitats de sortir-se’n: així ho manifestaven totes les enquestes. Però en Puigdemont sap com connecta amb la gent, i ho va posar ben clar al PDCAT: ell faria una llista i ell guanyaria les eleccions. Així, va fer una llista seguint el seu propi criteri, amb molta gent independent (gent conservadora, liberals, liberalprogressistes, ecologistes, gent més de dretes i gent més d’esquerres, però centrals en la política catalana). I va ser un èxit. Tant que demà tornarà a ser investit president de la Generalitat de Catalunya, a l’espera de la futura presidència de la República de Catalunya (proclamada, no ho oblidem, el dia 27 d’octubre de 2017).

Per això també ens agrada, en Puigdemont, perquè ha agafat les regnes del país, per damunt de partidismes i per damunt de divisions, i ho ha portat endavant. I, sobretot, perquè no s’arronsa davant els que voldrien Catalunya enfonsada i humiliada. Per tot plegat, ho manifestem o no, pens que la majoria dels ciutadans de les illes Balears admiram Puigdemont, perquè representa tot allò que nosaltres, mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers (encara) no sabem fer.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Roger Pons, fa 8 mesos

Es maco llegir aquestes linies desde L Hospitalet del Llobregat, gracies Bernat

Valoración:0menosmas
Per unaperaqui, fa 9 mesos

Gran article, com sempre. Gràcies Bernat!! Així és.

Valoración:0menosmas
Per manoletin, fa 9 mesos

Yo lo elevaría a la categoría de deidad, es alucinante lo que ha conseguido este hombre y lo digo totalmente en serio.

Valoración:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris