lluvia ligera
  • Màx: 24°
  • Mín: 22°
21°

Com és possible tan poca vergonya en una declaració?

Vull confrontar la meva opinió amb la del ministre d'Interior sobre la declaració que va fer al Senat sobre el que havia passat el dia 1 d'octubre al Principat. És una opinió semblant a la que tenc quan sent o llegesc explicacions de qualsevol persona del PP, de Ciudadanos o del PSOE sobre el que està passant al Principat. Pens que les opinions s'han de sustentar en els fets que es poden veure a través de diverses televisions, haver-hi estat, o en els arguments que s'empren per demostrar que la teva és l'opinió encertada.

El ministre Zoido considera que l'actuació dels agents desplegats va ser proporcional i assegura que es va usar la força mínima imprescindible. Proporcional significa que la policia i la guàrdia civil varen actuar d'una manera semblant a com actuava la gent que taponava l'accés a les escoles o llocs on s'havia previst votar. Per això i mirant qualsevol televisió, qui eren els que pegaven amb la porra?, qui eren els que arrossegaven dones pel terra per poder llevar-les del mig?, qui eren els que o les que anaven amb la cara ensangonada? Qui eren els que empenyien persones de la tercera edat? Qui és que ha perdut un ull per culpa d'haver-los disparat bales de goma, que per cert, allà estaven prohibides?

Segons el ministre, les forces de seguretat varen topar amb una resistència passiva organitzada, aquesta organització provenia dels comitès de defensa, i aquests comptaven amb elements radicals infiltrats. També aquests comitès varen usar nins com a elements de contenció, i que, per tant, l'actuació policial va ser legítima, professional i proporcionada. Que molts catalans coneixen la resistència passiva que practicava Gandhi és molt possible, però que sigui un delicte és molt discutible, que aquesta actuació estava organitzada és una mentida molt fàcil de pronunciar i difícil de demostrar. Si Zoido pensa que havien d'estar organitzats per actuar així, ho diu i no es preocupa si l'encerta o si menteix. Això ho solen fer els que no tenen raó. Jo sé per una persona que va ser davant unes quantes escoles, que la gent acudia allà, i allà mateix s'organitzaven, intentant defensar l'urna on havien de votar, l'urna que ja tenia vots dedins i, fins i tot els vidres de la paret de l'entrada, que les forces de seguretat s'encarregaven de'esbotzar i de destruir per poder entrar, sense preocupar-se del mal que feien a una escola que el sendemà havia d'acollir tota una població infantil. Diu que hi havia elements infiltrats. Tothom sap que els elements infiltrats eren per part de les forces de seguretat. Si les forces de seguretat en tenien, la població també en devia tenir. Aquest és l'argument del ministre, però com que als pobles tothom es coneix, era la gent del poble la que observava que hi havia elements estranys i desconeguts entre els que es presentaven com a votants. Després dels arguments falsos i de les mentides, es justifica la seva actuació violenta dient que va ser legítima, professional i proporcionada, quan va ser completament il·legítima, desproporcionada i tan professional com pot ser la gent que actua al crit de: ¡A por ellos!

El ministre Zoido va afirmar que a 149 dels 948 municipis catalans hi va haver més votants que persones censades. Amb aquest argument va voler demostrar que en el referèndum s'havien fet trampes. Clar, devia ser un objectiu dels comitès oraganitzats. Aquesta insinuació d'eleccions entrampades es desmunta amb molta facilitat, més després de les eleccions de desembre, on hi ha hagut més votants que en el referèndum de l'1 d'octubre, cosa que demostra que no es va votar dues vegades o més, i una altra prova de la inútil insinuació ministerial és que per culpa de les prohibicions i boicotejos del cens informàtic es va autoritzar a votar en qualsevol lloc on hi hagués urnes. Per tant era ben normal que a molts pobles, hi hagués més vots que cens electoral. Així de senzill, senyor ministre!

Així va continuar el ministre fent una informació que no tenia res a veure amb el que havíem pogut veure per les televisions que no estaven dirigides pel Govern central. Aquesta manera d'informar coincideix bastant amb la manera d'informar que tenen els representants del PP, els de “Ciudadanos” i, fins i tot, els del PSOÉ. També coincideixen en l'ús del llenguatge. Uns parlen d'exiliats i els altres de fugits de la justícia, uns parlen de presos polítics, els altres parlen de polítics presos, uns parlen d'independentistes, els altres parlen de sediciosos, uns parlen de defensar la veu del poble, els altres parlen de defensar la llei, estic totalment d'acord amb els primers. I jo em deman, en una societat democràtica, què és més important, la voluntat del poble, o el que mana la llei, que no està feta per aquest poble.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per TSF, fa 7 mesos

Completament d'acord amb aquest article, amb ministres com aquest sr. Zoido, no podem esperar res de bo, ells es munten la seva història i no els interessa res més, ni el poble, ni els fets reials, ni els ferits, ni els sentiments, ni el resultat de les votacions.
Ja és ben cert allò que diuen... "no hay mayor ciego que el que no quiere ver"

Valoración:7menosmas
Per TSF, fa 7 mesos

Completament d'acord amb aquest article, amb ministres com aquest sr. Zoido, no podem esperar res de bo, ells es monten la seva història i no els interessa res més ni el poble, ni els fets reials, ni els ferits, ni els sentiments.
Com dirien ells "no hay mayor ciego que el que no quiere ver"

Valoración:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris