Les càmeres de la televisió han enxampat la majoria de diputats de C'S al Parlament de Catalunya amb la boca closa. Era l'hora solemne que sonava l'himne dels Segadors en la sessió inicial de la legislatura. Aquests dia les coses solen anar de bracet amb el protocol. I hi ha unes coses que toca fer-les per complir amb el decòrum del dia. Entre d'altres coses, cantar l'himne. O si més no, fer com que cantar-lo. Segur que algun mot tots en deuen saber. Però és clar, no és el mateix predicar que donar exemple. Si fossin una mica coherents no mostrarien tant el llautó. Feia pocs dies el senyor Pericay – C's- es queixava que a la celebració de la Pasqua Militar – un acte més de reafirmació del nacionalisme espanyol, però altament protocol·lari- no hi acudissin membres del Govern de les Illes Balears. Com quedam, s'han de complir l'estètica dels protocols o no? Perquè de la mateixa manera que surten exigint presències també haurien de donar una mica de llum i a l'hora d'entornar allò de “Catalunya triomfant, tornarà a ser rica i plena” moure ni que sigui postissament els llavis per mostrar una mica no ja de respecte sinó de saber estar allà on s'ha d'estar.

Fer el mateix que allò que exigeixen que facin els altres. Predicar amb l'exemple. No m'és difícil imaginar-me com es posarien aquests mateixos gallets de garbera si l'himne espanyol tengués lletra i quan sonàs, a les competicions esportives, alguns jugadors no el cantassin. El fet s'ha donat a França amb jugadors com Benzema i Anelka, per exemple, i no ha estat exempt de polèmica. De totes maneres, deixant de banda especulacions del que seria si fos..., allò que ha sobtat ha estat la reacció de la senyora Inés Arrimadas. Quan ha estat preguntada sobre el fet ha sortit com un pinyol de cirera i ha dit, més o menys, que li semblava perillós que un presentador d'una televisió pública s'entretengui  a mirar qui canta l'himne de Catalunya i qui no el canta. Ha vengut a dir que això és com qui apuntar amb el dit  - i ja saben que aquesta genteta, nascuda entre el cotonets de l'Ibex 35, quan l'apunten amb el dit és com si l'apuntassin amb una pistola carregada-- També ha escatinat una mica sobre la llibertat que tenen – els seus diputats- de cantar o deixar de cantar allò que els vengui de gust. Evidentment, però també és més que obvi que si els seus diputats poden prendre's la llibertat de cantar o deixar de cantar, un presentador de televisió, sigui pública o privada, pot prendre's la llibertat de fer-ho notar als espectadors. I també, demanar a la senyora Arrimadas una justificació/opinió/comentari/ sobre els fets. De la mateixa manera que el seu col·lega Pericay mira la foto i veu que a la Pasqua Militar a les Illes no hi ha presència institucional del Govern, sí que n'hi havia de la mesa del Parlament on hi ha representats dels tres partits que fan costat al Govern.

Es veu que la senyora Arrimadas encara no ha acabat de pair les matemàtiques i, posats que no les pot dur davant el Tribunal Suprem perquè anul·li o interpreti de la manera que li fóra favorable les més elementals regles de l'aritmètica és passa l'estona teixint cortines de fum i donant lliçons sobre el  que està bé i el que està malament.

Posats a ser tan alliçonadors, encara esperam un posicionament de C'S davant els casos de flagrant corrupció del PP (Ara es jutja el cas concret de la trama Gurtel, a València). Veurem si el senyor Cantó o al senyora Punset surten amb el mateix èmfasi que la senyora Arrimadas i hi diuen alguna cosa. O tal vegada el mateix Albert Rivera, que de la corrupció del PP – ells que havien de marcar la fita de l'honestedat política- no en diu ni mu. Com tampoc no s'han pronunciat, ja que hem parlat del sr. Pericay, sobre el fet que el Govern de les Illes Balears reclami la devolució dels 155.000 euros lligats als finançament irregular del PP a la campanya de 2007, quan hi ha una sentència que els obliga a fer-ho. Però és veu que aquests de C's només tenen boca per parlar de doctrina. De la que ja coneixen i saben de quin peu es calça: Pasques Militars....