algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 19°
22°

La hipocresia com a requisit

El més curiós dels debats recurrents sobre si l'única llengua pròpia de les Illes Balears és necessària per accedir a segons quin lloc de feina, és que, de sobte, entre els partidaris de bandejar-la sorgeixen grans declaracions d'amor a la llengua catalana. Normalment i curiosa, cada declaració contrària a que el català sigui un requisit, va precedida d'una declaració d'estima cap a la llengua que es vol arraconar.

Però la hipocresia més gran en la que incorren els que pretenen arraconar la nostra llengua a base de restar-li presència, és la de la manca de coherència del seu discurs quan declaren prescindible la llengua catalana.

En el debat reobert per obra i gràcia de la inepta consellera de Salut, Patrícia Gómez, sobre si el català ha de ser un requisit per accedir a un lloc de feina depenent de la Conselleria, els que defensen que un metge o una infermera no han d'entendre el català, ho fan des de la superstició imperialista (i falsa) de pensar que tot el món sap castellà.

Quan els planteges que el suposat metge xinès tant bo que vendria a Mallorca si no fos pel requisit de català, tampoc els entendria en castellà, aleshores, curiosament, se sorprenen. I es col·lapsen.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris