algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
19°

La democràcia... i el color del groc...

No es pot al·legar desconeixement. Amb el que està passant a Catalunya, amb el PP governant a Espanya (malgrat els seus múltiples casos de corrupció), sense que ningú hagi "il·legalitzat" la llotja del Bernabéu –una autèntica icona del capitalisme més corrupte-, sense que existeixi la necessària transparència de la Casa Reial, sense que, en fi, no s'hagi avançat, ans al contrari, en un sistema democràtic més participatiu... hom no pot fer-se el despistat sobre la baixíssima intensitat de la democràcia del Règim del 78.

I tanmateix, no deixa de sorprendre veure, negre sobre blanc, que un informe recent del Consell d'Europa deixa clar que en el Regne d'Espanya no han estat implementades satisfactòriament cap de les onze mesures, plantejades pel mateix Consell d'Europa, sobre independència judicial i lluita contra la corrupció. Poca broma!

Val a dir que l'informe fa retrets a tots els membres del parlament, no només al partit governant. És, dit sense embuts, un problema estructural. Es critica, per exemple, el mal funcionament del parlament espanyol que, entre altres coses, encara no ha regulat la relació dels membres amb qualsevol lobby o grup de pressió que pugui -i de fet ho fa- influir en la forma de legislar. A parer meu, el més cridaner de l'informe és la pèssima valoració que es fa del Poder Judicial: Ni independència del Consell General del Poder Judicial, ni de les Audiències Provincials, ni de l'Audiència Nacional, ni del Tribunal Suprem... La conclusió és demolidora: no funciona la separació de poders. Un breu informe –tot just 12 pàgines-, però difícilment es pot ser més contundent.

El que més m'emprenya de tot plegat és que sembla que la força d'aquell 15-M, que a les places clamava per democratitzar la democràcia (l'econòmica també), es va diluint entre els plecs de la moqueta institucional. Cal posar novament sobre la taula el dilema “democràcia radical o barbàrie” al que ens interpel·là  el filòsof i economista francès  Cornelius Castoriadis.

En aquest sentit, aquesta setmana em sembla especialment escaient recordar que "el dret de vaga s'aconsegueix fent vagues; el dret de reunió, reunint-se; el dret d'associació, associant-se; i tots aquests atributs de la llibertat, és únicament l'acció de masses la que pot acabar imposant-los". Són paraules de Marcelino Camacho en el "Charlas en la prisión: El movimiento obrero sindical" (1976). Diumenge d'aquesta setmana, 21 de gener, Marcelino Camacho compliria 100 anys. Fem nostres aquestes paraules de la, en moltes ocasions, necessària desobediència. La democràcia es democratitza democratitzant-la, l’autodeterminació determinant-nos, la sobirania construint  sobiranies des de la base.... Per molts d’anys, Marcelino Camacho en el record!

En qualsevol cas, en una setmana tan rellevant quant a festes populars es refereix, em ve de gust acabar aquestes línies fent una crida: El color groc –el que reivindica la llibertat dels presos polítics catalans- és el mateix que el de l'Orgull Llonguet. Omplim, idò, de groc els carrers i places de Palma en aquest Sant Sebastián. I recordeu que cal estar "atent, perquè el podrit present no viurà eternament" (At Versaris).

Visca Sant Antoni! Visca Sant Sebastià!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris