algo de nubes
  • Màx: 28°
  • Mín: 25°
29°

D'hipòcrites i hipocresies

Era un dia òptim per treure pit. Encara que la dona anàs ben cossada, calafatejada per un abric obscur que li tapava un conjunt morat-podem (jersei i pantaló a joc). Era el dia de la Pasqua Militar i calia mostrar gratitud – a Madrid, per exemple, el rei emèrit abandonà les seves correlimes poc reials per retre'ls la genuflexió necessària, als militars, evidentment-. Cal tenir-los contents i fer com qui n'estan agraïts. Per les comissures de les declaracions adesiara en cau una mica de bava del que pot ser una veritat: que el 155 va ser un caixa o faixa. O s'aplica o es ressusciten vells fantasmes – o no tan fantasmes ni tan vells- i tornen a treure els tancs als carrers. O 155 o coses més grosses diuen que varen dir.

Potser per això era un dia per treure pit, de destravar-se i fer anar a lloure l'eloqüència banal de la paraula ensucrada. Na Maria Salom – delegada del Govern, virreina de les Illes-  protegida per un abric obscur i per l'escalfor que donen altres uniformes d'un verd no gaire metafòric va trobar que era l'hora d'amollar una frase que degué trobar més que brillant: és hipòcrita queixar-se i no aprovar els pressupostos a Madrid. Era un capot llançat al PSOE. Un xantatge pur i dur. Resulta que per una vegada que ens han promès 67 milions d'euros, en Montoro treu els queixals de hiena que té i ens els mostra, com qui mostra un os a un ca i diu, si fa no fa, aquests poden ser vostres si els pressuposts de l'estat s'aproven. És com un qui s'envida fort – al truc- i va de falsia. Sap que ho té pelut per aprovar-los i per tant pot donar la culpa als altres si aquests doblerets no arriben a les Balears. I constructors com són de discursos únics i senzills, na Marieta Salom va i ho amolla el dia de la Pasqua Militar. Com si mesclar ous i caragols fos la cosa més lògica del món. I incita i excita el PSOE illenc perquè faci la bona al PSOE estatal i aprovi els pressupostos. Quanta puerilitat reunida en una sol sintagma!

I perquè no gira un poc la truita. I no entona una mica el mea culpa i es declara ella mateixa hipòcrita. Quantes vegades ella, essent com ha estat diputada, ha alçat la veu al Congrés del Diputats per demanar un finançament just per a les Illes Balears? Cap vegada. Ni una sola. Ni estant al poder ni a l'oposició. I per què això que demana als del PSOE – ella que ho deu veure tan fàcil i bo de fer- no ho ha fet ella i ha convençut al seu partit de Madrid perquè atorguin un finançament just a les Illes Balears? Han tengut majories absolutes suficients per a fer-ho. Per què quan no tenien cap dificultat per aprovar els pressupostos ella no feia el samarità paper de convèncer en Rajoy perquè minvàs, encara que només sigui una miqueta, el dèficit fiscal que pateixen les Illes Balears? Si tanta voluntat tenien de rescabalar un deute històric han tengut moltíssimes oportunitats de fer-ho. I na Marieta Salom que fa més de vint anys que es troba en la primera línia política hauria pogut fer alguna contribució més perquè aquest dèficit – si és que realment creu que s'ha de corregir, cosa que dubt- hagi minvat. I també hauria pogut evitar les posades en escena que sol fer el seu partit, opereta hipòcrita, d'enviar en Company a Madrid, fer-se la foto de rigor amb en Montoro, somriure, i fer veure que torna amb les mans plenes.

Però és molt més fàcil aprofitar una tribuna qualsevol i treure pit tot llançant el flagell dialèctic. Si na Marieta Salom no fos tota ella un cossi d'hipocresia hauria lluitat durant aquest enfilall llarg d'anys que ha estat a la primera fila de la política per aconseguir el Règim Econòmic Especial tantes vegades promès i mai no executat: manin a Madrid els del PP o els del PSOE. És clar, però si ho hagués fet i ho hagués fet a consciència, no de forma transversalment hipòcrita, faria molta estona que no estaria en la primera línia política. Faria estona que se l'haurien treta de damunt. O bé ha fet la hipòcrita durant tota la seva vida política o bé un tractament fiscal just i equitatiu per a les Illes Balears li importa, aproximadament, allò que a tu, estimat lector i a mi, ens importa un rave. Ei, sincerament, sense fer l'hipòcrita!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris