Sí fóssim a les acaballes de l'estiu el lector ben bé podria sospitar que ens trobam davant una referència explícita dels efectes de l'aplicació de l'article 155. Que ho han estat prou devastadors. I amb la incògnita encara plantejada de saber si, segons quins siguin els resultats electorals, en perllongaran els efectes, bé sia via una aplicació directa i sense embuts o bé via algun subterfugi emparat per tot l'aparell mediàtic i judicial de l'estat. De la mateixa manera que en Montoro tenia intervinguts els comptes de la Generalitat sense el cilici ferm del 155. Potser sí que ens espera un estiu devastador si els anomenats constitucionalistes obtenen un millor resultat del que ells mateixos esperen. Dijous que ve en sabrem la resposta.
El títol l'he pres d'un llibre que ha sortit recentment, publicat per l'editorial Afers, i que en porta la paternitat i la maternitat un suecà amallorquinat que du per nom Guillem Cortès. Cortès és un home d'inquietuds diverses. És llicenciat en filosofia per la Universitat de València, matèria que ha ensenyat a diversos instituts del País Valencià i de les Illes. Encara que, segur per la seva vocació de tastaolletes, n'ha fuit tantes vegades com n'ha pogut: unes per dedicar càrrega horària al teatre, d'altres per demanar una excedència i trescar un poc de món, ja sigui en el físic o l'intel·lectual. Apassionat de la música, de la quan no fuig ni se n'escapa.
Potser és gràcies a aquesta predisposició natural a escampar la curiositat arreu i voler-ne ser un bon gourmet allò que l'ha menat a escriure aquest llibre, la qualificació del qual m'estalviareu. Us diré que a la presentació feta a Mallorca per dos historiadors, Dolors Marín i Manel Santana, ambdós es referiren al text com a novel·la. Supòs que cap novel·lista gosaria afirmar rotundament que es tracta d'una novel·la. Per tant és diguem-ne un relat crònica que té alguns elements novel·lescos: la manera com l'autor entrunyella la història, una certa ambició, inherent al tarannà de Cortès, de donar al seu fil narratiu un llustre estètic. També el lector hi podrà veure unes pinzellades d'assaig, molt dissimulades, són les reflexions de l'autor intentat primfilar i donar resposta a alguns interrogants quasi ontològics tot cercant tot un seguit de per quès.
El llibre conta, a partir d'un testimoni oral d'un familiar de l'autor, les vicissituds de la lleva del biberó. Dit d'una altra manera més clara i més precisa, la pedra angular on és basteix la història és la vivència d'un “biberó”, reclutat a defensar l'ordre constitucional de la república a qui, al començament de la guerra, els republicanes afuselleraren, el pare i dos oncles.
No us penseu que sigui només una història local. És evident que té localismes. Els fets passen a un lloc concert: Sueca. Tot i que el lector podrà seguir, avui és tan fàcil amb el google maps, l'itinerari que varen recórrer els reclutats fins a arribar al seu destí final: el front d'Aragó. Però pens que és alhora una història universal. Cortès, com a bon usuari de la filosofia, sap menar el lector del particular a l'universal. Allò realment transcendent no és el periple individual del seu parent sinó com aquesta història esdevé un referent col·lectiu. Al llibre s'intenta donar resposta a un seguit d'interrogants? Quin clima es viu abans de la guerra civil? Com s'estén l'anarquisme entre les classes populars? I sobretot, quina és l'actuació de les persones davant el conflicte. Com republicans ajuden a salvar el patrimoni religiós suecà, per exemple, i com després, aquesta gent, tot i que té el suport quasi explícit de la gent del poble – vencedors i vençuts- topa amb la severa repressió – quasi venjança- dels vencedors. El llibre presenta també un llistat de noms que als ulls no suecans són això: noms i unes accions que es duen a terme. Ara bé, també tenen la seva funció. Cortès no ho fa per exhibicionisme ni per apuntar a ningú amb el dit sinó per a ajudar a recuperar la memòria històrica. Amb quina intenció hi ha noms i llinatges? Possiblement per ajudar a desteixir tants de silencis que sobre el tema s'han crostaparat. Uns silencis que corprenen l'autor. Una mostra: el seu parent, mentre li contava fets, mai no es va referir explícitament als que més el colpiren: la detenció dels oncles i el pare. Una lectura recomanable del tot per desforestar la desmemòria, per trencar tants de silencis que hi ha encara ara sobre el tema.
