nubes rotas
  • Màx: 11°
  • Mín: 10°
11°

La revolució quantitativa

Per rompre amb la dinàmica de l'infinit debat entre homes sobre el sobiranisme i el mallorquinisme polític, he considerat oportú escriure la meva opinió. Una opinió breu, que no té ànim de fer altra cosa que animar a la resta de dones a rompre amb aquesta dinàmica, participant i influint, precisament, en aquest debat sobre el futur polític de Mallorca.

Ho dic perquè, més enllà de dades estadístiques i quantitatives, si algú pensa que la societat mallorquina pot avançar obviant l'opinió i la participació del conjunt de dones en el panorama polític, un dels gruixos més fonamentals, revolucionaris i, actualment, principal motor de canvi del panorama social illenc; pot tornar enrere. Perquè no tornarem a escriure una història que no tengui nom dona.

Dit això i valorant molt positivament l'aportació que fa el company politòleg, Llorenç Soler, en el seu article sobre la identitat nacional i la classe social a les Illes; adjunt les darreres línies del darrer paràgraf per avançar que el 30 de desembre no deixaré l'estelada penjada a l'habitació. I no ho faré per molts de motius

"El problema de no penetrar electoralment és, potser, que primer s'ha de fer social i políticament, des de la base i la participació política allà on no s'ha arribat mai. Des de Son Cladera i la Pantera Rosa calvianera, com deia en Toni, i no des de l'autoconsum. Marcar distàncies per reivindicar projecte propi i, si pot ser, que el 30D deixem l'estelada penjada a l'habitació".

El primer emperò, és perquè, precisament enguany és un any d'aquells que només els més afortunats tenim l'oportunitat de viure i que molts ens han deixat sense poder-ho fer; i és que enguany s'ha proclamat la República catalana.

Així que, un dels motius, pels quals no deixaré l'estelada penjada a l'habitació és per celebrar aquest fet que ha marcat un abans i un després en el panorama sociopolític català, espanyol i internacional. Seguint amb els esdeveniments succeïts al Principat aquests darrers mesos, trauré l'estelada i enguany, més que mai, pels presos. Perquè són els nostres presos polítics i perquè s'hi han jugat la pell i la llibertat com perquè ara nosaltres ens n'amaguem. Per por?, és això el que volen. Així és que, enguany més que mai, per solidaritat. Perquè enguany, més que mai, s'ha vist com parlar d'independència és parlar de llibertat i llibertat de democràcia. I d'això no ens hem d'amagar mai.

En referència a la proposta del company sobre deixar de banda el discurs sobiranista per "penetrar electoralment" tot excusant-se en la identitat segons la classe social és, segurament sense voler-ho, una proposta del tot etnicista. Personalment, no som partidària d'utilitzar el concepte "identitat", per moltes raons, però la principal, perquè en aquest debat crec que ens provoca més problemes i malentesos que avantatges. I, molt lluny, de tendir aliances, de manera transversal, entre els diferents actors del panorama sociopolític illenc, les destrueix.

Així, la meva proposta és, ara sí, marcar distàncies d'aquest discurs vertaderament pervers per la nostra societat, sobre la formulació del sobiranisme a partir de la identitat i la classe social. Fer anàlisi està bé, però alerta amb els prejudicis. Indiscutiblement, el discurs sobiranista i la seva interactuació amb la societat illenca ha de canviar per millorar, això sempre. Però per fer-ho, no cal que ens n'amaguem, de ser independentistes, sobiranistes, o nacionalistes; ni molt menys, cal que deixem de parlar en català.

Precisament, allò que han entès els milers de persones que avui reclamen la seva llibertat en forma de República catalana al Principat és que la independència no va en funció de la classe social o la identitat, sinó que és la vertadera revolució (transversal per definició). Es tracta d'un projecte d'alliberament nacional per alliberar-se de l'Estat espanyol i de tot allò que implica, per alliberar-se de la por, també; per aconseguir una societat més justa, més democràtica, més feminista i més socialista. La llibertat és el més atractiu del nostre projecte. Es tracta de tenir llibertat per aconseguir que Mallorca sigui el millor país del món, qui podria oposar-se a aquesta idea?

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Peter#nr11, fa 18 dies

molt bé escrit, sobre tot al final de l'article: 'la vertadera revolució'.
'aconseguir una societat més justa...':
Que l'estat espanyol no té cap pensament de les coses socials demostra que empresonen dones com na Dolors Bassa, ex-secretària d'UGT.

Desprès la declaració de la república, sigui com sigui, res no és com abans, tampòc a les Illes.

Valoración:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris