algo de nubes
  • Màx: 11°
  • Mín:

Violència masclista i violència de l’Estat

Aquesta setmana et present, estimat lector, dos articles pel preu d’un. L’actualitat m’imposa una bicefàlia reflexiva que no puc obliterar. Contràriament al que he vengut fent durant els darrers dos anys, en què no he faltat a la meva cita setmanal, som incapaç de destriar entre cap de les dues qüestions que vull deixar a la teva amable consideració.

Anem amb la primera. Dissabte passat celebràrem el dia internacional contra la violència masclista. Potser s’ha dit tot i no hi cal afegir res més. Però vull insistir en què seguim instal·lats en la comoditat d’uns hàbits que ens han de fer reflexionar i, quasi sempre, avergonyir. Ho veim cada dia a tots els àmbits, fins i tots a aquells on més ens hauríem d’esforçar per donar exemple.

Imaginau l’escena (que és inventada, però que podria ser perfectament real). Dos companys arriben, al matí, a l’oficina. No hi ha cap jerarquia orgànica entre ells, tret d’una, que es dona per suposada. La superioritat del mascle, que té tot el dret a amollar qualsevol animalada. Ella ha passat mala nit, per una indisposició gàstrica. Fa mala cara. Es nota que no és el seu millor dia. Ell, veient-la, fa la mitja rialleta i li diu: “T’hauries d’haver maquillat”. Es pensa fer gràcia, però ella no contesta, i la ràbia li crema per dins.

Oskar Lafontaine va ser president del partit socialista alemany entre el 1995 i el 99. Va publicar un llibre preciós, titulat, en castellà, “El corazón late a la izquierda”. Record que, aleshores, el professor Antonio G. Santesmases, qui havia prologat l’edició castellana, en va fer una presentació a la UIB. El llibre explicava un acudit: una nova gallina arriba a una granja. Un dels galls, li explica on ha de dormir, d’acord amb una jerarquia basada en l’antiguitat. “A mesura que passin els mesos – diu el gall - aniràs pujant i algun dia arribaràs a poder dormir al penúltim escaló”. “Al penúltim?”. “Si, el darrer escaló està reservat per al porc”. Aleshores la gallina demana: “I com ho hauré de fer per convertir-me en un porc?”.

Santesmases explicava que una de les coses més complexes del poder és com arribar a dalt d’una jerarquia sense convertir-se en un porc. Els homes, al llarg dels segles, hem anat ocupant la major part de les jerarquies socials i, malauradament, en la majoria de les ocasions, ens hi hem convertit, en porcs. I ho demostram, conscientment o inconscient, en més ocasions de les que acceptaríem reconèixer. Això també és violència. De petita escala, com bona part de les coses que deim pensant que feim gràcia, i no, però una violència, al cap i a la fi, que cal denunciar. Posem-nos-hi, per tant, i potser els nostres fills no reproduiran un paradigma que reclama a crits ser substituït.

Dit això, passem al segon tema. Es diu Cristóbal Montoro. Un dels personatges més sinistres de la recent història d’aquest estat malmenat que ens fa la vida impossible. Ho vaig dir fa quinze dies i em cal tornar-ho a dir: la regulació de la despesa dels ajuntaments, en base a la “regla de despesa” derivada de la Llei Orgànica 2/2012 d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, és un invent del dimoni que colla les administracions municipals fins a l’ofegament.

L’abolició de l’Estat de les autonomies no és només cosa del 155 (que també). La recentralització ve d’abans. Tots els ajuntaments de l’estat estan sotmesos a la vigilància de la Inquisició espanyola - perdó, del cos d’interventors, volia dir - sota l’amenaça de ser intervinguts. Així, cap ajuntament pot gastar més del que li marqui aquesta regla. No importa si ha augmentat els seus ingressos. No importa si hi ha necessitats que s’han de cobrir. Només importa la xifra que permeti l’inefable corb que és el ministre de poder anar a Brussel·les i quedar bé davant els europeus.

A Mallorca hi ha un bon grapat d’ajuntaments que tenen milions d’euros de superàvit que no poden gastar, mentre moltes de les necessitats de la ciutadania estan al descobert. Dilluns passat s’ha reunit un grup de batles, per mirar de fer front comú contra aquesta mesura. És molt important que la ciutadania prengui consciència del que significa aquesta imposició. Molta gent pensa que els regidors i regidores del seu municipi no fan prou per solucionar els problemes dels veïns. Cal que sàpiguen que, en molts casos, no és per manca de ganes, sinó per una llei que ens ha duit  a una situació insostenible.

A més, ja vos podeu imaginar el que passarà amb tots aquests milions de superàvit municipal. De ben segur que, tard o d’hora, Madrid els reclamarà, per fer alguna estació d’AVE a qualsevol indret d’Extremadura o per pagar les despeses de les forces d’ocupació desplaçades a la capital de la República catalana.

Al final, com deia Humpty Dumpty, tot es redueix a saber qui mana. Tenen dret els homes a manar sobre les dones? Té un estat centralista i autoritari cap dret a manar sobre les colònies? No, i punt! És ben hora de dir prou a ambdues formes il·legítimes d’abús de poder.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per bon panorama, fa 14 dies

Veo que tienes 500 comentarios. Bona senyal.

Valoración:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris