nubes rotas
  • Màx: 11°
  • Mín: 10°
11°

Visita a la Model, abans de l’enderrocament

40587

28-11-2017

Aquest mes de novembre he pogut visitar l’exposició a la presó Model de Barcelona, amb motiu dels seus 113 anys d’història i abans del seu enderrocament. Una visita concertada des del mes de juliol que ens concediren per la darrera setmana abans del tancament.

En primer lloc el motiu de l’interès en la visita, el meu company Miquel Rosselló del Rosal la conegué com a pres polític els anys 1970 -en la seva detenció, a 19 anys, i 1973 ja condemnat pel terrorífic Tribunal d’Ordre Públic franquista. En aquest darrer any vaig tenir ocasió de conèixer la part dels visitants, això és el pati i els locutoris. En Miquel contà la seva experiència al llibre «De la foscor a l’esperança. Memòries d’un estudiant antifranquista» Editat a Documenta Balear.

Però no només teníem interès a veure-la per dintre, també l’exposició que acabà el diumenge 26, estava dedicada a persones que hi foren empresonades, des de 1904 Ramon Albó, 1909 Francesc Ferrer i Guàrdia, 1920 Lluís Companys i Salvador Seguí, 1925 Jaume Compte i Marcel·lí Perelló, 1936 Mossèn Salvador Balletbó, 1936-39 la cel·la buida, 1939 Josep Fortuny i Torrens, 1945 Helios Gómez Rodríguez, 1955 A.R. àlies La Gilda, 1973 Els 113 de l’Assemblea de Catalunya, 1974 Salvavor Puig Antich, 1975 Lluís Ma Xirinachs, 1977 Juan José Moreno, El Vaquilla, i 1984 treballar a la presó. Com es pot comprovar presos il·lustres, juntament amb represaliats per la seva orientació sexual o presos comuns per furts i crims.

El recorregut per les galeries, pels patis, la visita a les cel·les més emblemàtiques com la d’en Salvador Puig Antich mort per garrot a la mateixa presó, o la de l’Assemblea de Catalunya, amb els noms escrits a la paret de la cel·la, és un exercici històric impressionant. Una gran iniciativa de la Generalitat de Catalunya que ha permès la visita de moltes persones, no només ex-presos polítics del franquisme, també de familiars o gent jove.

La presó serà enderrocada com ho han estat la de Carabanchel a Madrid, o altres penals coneguts com el de Jaén on varen complir condemna presos polítics mallorquins com en Miquel Rosselló i en Liberto Rigo en els anys de la dictadura del general Franco.

Ara les presons són fora de les ciutats, com Alcalà Meco o Estremera, llocs on avui encara hi són en Jordi Sánchez, en Jordi Cuixart, i els Consellers i Conselleres de la Generalitat de Catalunya. Les condicions han canviat és evident. En aquells anys obscurs del franquisme hi havia censura a les cartes escrites en castellà, prohibició de comunicació en la teva llengua, ja que els funcionaris que escoltaven havien d’entendre què us dèieu, ni somiar amb un vis a vis, o en poder parlar per telèfon...

Les condicions han canviat però la presó és la manca de llibertat, el tancament en un recinte amb horaris fixos, amb convivències amb persones desconegudes, la limitació en les comunicacions amb  les persones estimades... En l’any 2017 no ens podíem imaginar que hi hauria persones a les presons, de manera preventiva, sense judici ni condemna, per idees polítiques, per exercir la llibertat de manifestació, d’expressió que tants esforços, i lluites hagueren de conquerir els antifranquistes que no obeïen les lleis per conquerir la democràcia.

Us vull deixar una mostra fotogràfica la cel·la dedicada a l’Assemblea de Catalunya, amb els noms dels presos i les consignes per les quals lluitàvem.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per lila thomas andreu, fa 20 dies

Tens raó, en no haver-hi ruptura la Constitució del 78 va ser fruit d'una corelació de forces favorable al franquisme i les dretes. Les esquerres que lluitàrem per la ruptura no aconseguirem suficient força, el franquisme sociològic estava ben arrelat...allò de "fermat i ben fermta".

Valoración:4menosmas
Per Joan Miró Font, fa 20 dies

"En l’any 2017 no ens podíem imaginar que hi hauria persones a les presons, de manera preventiva, sense judici ni condemna, per idees polítiques, per exercir la llibertat de manifestació, d’expressió que tants esforços, i lluites hagueren de conquerir els antifranquistes que no obeïen les lleis per conquerir la democràcia"

Sa conseqüència de no haver dut a terme una autèntica ruptura democràtica quan tocava

Valoración:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris