algo de nubes
  • Màx: 28°
  • Mín: 25°
29°

Cobdícia empresarial

El dissabte passat es van complir 122 anys d'un dels més tràgics accidents laborals esdevinguts a Balears. Sens dubte amb l'explosió del polvorí de Sant Ferran l'any 1895 es produïa el sinistre laboral més gran de la història de Balears. Eren les dues de la tarda d'un 25 de novembre en el magatzem de pólvora de Sant Ferran, més o menys on avui hi ha la seu d'Hisenda, al carrer Cecili Metel de Palma. Allà, en unes condicions lamentables, treballaven, recuperant la pólvora i altres materials dels cartutxos de les armes de l'exèrcit espanyol que s'havien quedat obsoletes, més de cent persones, en la seva majoria dones i nins. Era un treball molt perillós, i les mesures de prevenció de riscos eren inversament proporcionals a aquesta perillositat. Un descuit provocà una explosió, i van morir 97 persones.

Convé no oblidar aquests fets històrics, alhora que cal recordar els noms de les víctimes d'aquella tragèdia, conseqüència de la cobdícia empresarial de llavors. Per fer-ho és molt recomanable un llibre que fa uns anys va publicar el sindicat UGT de les Balears, amb el títol "El record d'una tragèdia. Explosió al polvorí de Sant Ferran".

Aquests fets són part de la nostra història, però, lamentablement, la cobdícia empresarial illenca no és, ni de bon tros, història. Ara, òbviament, no té la crueltat que tenia l'any 1895, però conserva les motivacions de fons: En uns casos l'enriquiment ràpid a qualsevol preu, i, en uns altres, l’estratègia empresarial d'optimitzar beneficis empresarials a costa de l'abaratiment dels costos laborals. Val a dir, en aquest sentit, que existeix una molt estesa "cultura empresarial" que considera que les mesures de prevenció de riscos i de malalties laborals són un cost, i no una inversió que millora la productivitat, la qualitat dels serveis oferts i dels ben produïts, i és garantia cohesió social.

Tot plegat explica que les a Illes Balears, segons les últimes dades disponibles (gener-setembre 2017), liderem el rànquing autonòmic de l'Índex d'incidència d'accidents laborals amb baixa durant la jornada laboral (el nombre d'accidents amb baixa esdevinguts durant la jornada de treball per cada cent mil treballadors/res). El nostre lideratge en aquest lamentable rànquing ho és amb força, ja que tenim un índex de 423,6 sobre una incidència mitjana en el Regne d'Espanya de 278,9. No debades, en termes absoluts s'arriba en aquest període a l'escandalosa xifra de 15.933 d'aquest tipus d'accidents, dels quals 71 són greus, i 8 mortals. Per acabar d'arrodonir-ho, cal afegir que, en els primers nou mesos d'enguany, s'han registrat oficialment 2.385 (20 greus i 3 mortals) accidents laborals "in itinere", és a dir, anant, o tornant del treball. Convé advertir que les mesures més eficaçes per prevenir els accidents laborals són una major participació dels treballadors i de les treballadores en l'organització del treball, i una mobilitat amb major utilització del transport col·lectiu.

Si a les dades sobre sinistralitat laboral li afegim les penoses condicions de treball que sofreixen molts treballadors i treballadores -singularment les cambreres de pisos dels hotels-, i els excessivament freqüents casos d'explotació laboral, és fàcil concloure que la cobdícia empresarial, lluny de ser història, és una xacra molt actual.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris