No sé si deu ser herència genètica del geni espanyol, aquell que en plena magror de posguerra – il·lustrau-vos si voleu amb la història de los forrenta años de Forges, jo en vaig col·leccionar tots els fascicles- ... aquell ingeni, deia, que en plena magror de postguerra inventava cotxes que funcionaven amb aigua o posaven a l'abast de l'univers un fong miraculós la ingesta d'una infusió del qual propiciava, sense intervenció de l'Esperit Sant ni d'altres aliats, nazis o mitrats, de la croada, el guariment de tots els mals. Potser sí, que encara abunda aquesta llavor, molt més que no en feim comptes. Així, aquests dies, els diaris seriosos – que no vol dir que no siguin tendenciosos- s'han fet ressò unànime d'una notícia curiosa. Un youtuber amb més de 90.000 followers -un servidor en una plana que maneja no n'arriba als 300- ha afirmat a tort i a dret que la terra és plana. I ho a fet tot dient que aquestes teories que diuen que és esfèrica no són més que un adoctrinament – la paraula és meva, la substància és seva- dels científics basats en proves falses o falsejades a posta.

La cosa ha agafat tal volada que ha merescut la intervenció del mateix Pedro Duque, l'astronauta espanyol. La resposta del científic es veu que no ha fet recular ni al propi Oliver Ibañez, aquest és el nom del figura, que dirien a Sueca- ni molt menys desistir als seus seguidors que, en cinc dies, han augmentat la xifra en 2000. Perquè en tenguem una idea les cròniques ens diuen que una aportació d'aquesta eminència de la xarxa titulada “la lluna no és el que creus” de fa deu mesos compta amb més d'un milió de visualitzacions. Així tenim el galliner! 90.000 seguidors que caguen i pixen amb regularitat diària i que, més de tant en tant, voten.

Posades així les coses no ens ha d'estranyar que surti per les mateixes calendes n'Albert Rivera i tot ufà – com n'Oliver Ibañez- mostri una prova fefaent que ratifica la seva tesi sobre l'adoctrinament que pateixen les escoles dels Països Catalans, aquesta realitat que ells -en Rivera i companyia- de tant de negar-la no fan altra afirmar-la. Com ja saben el “maestro” Rivera va aparèixer a la tribuna del Congrés exhibint un mapa dels no existents Països Catalans. Ho hauria pogut fer n'Oliver Ibañez també. El document sostingut per la mà pecaminosa del català no era, com ell afirmava, un llibre de text que es fa servir a l'escola sinó que era un full d'una enciclopèdia per a xiquets. A més, no era, com volia fer veure el seu discurs, un mapa que equiparàs Catalunya amb la resta d'estats europeus sinó que era un mapa del domini lingüístic de la llengua catalana. Però no es tracta de mostrar la realitat sinó de falsejar-la. De la mateixa manera que el senyor Pericay afirma que a les Illes Balears, a 2n de Bat, es dedica tot un trimestre a explicar sociolingüística. Cosa que de ser certa no seria cap desbarat – també s'explica Darwin i Galileu, i es dóna per descomptat que la terra no és plana- però a sobre no acaba de ser de tot cert. Jo mateix aquest curs, de sociolingüística, en dec haver explicat, com a molt, un mes. I supòs que dins l'imaginari del col·lega Pericay – vàrem ser companys de curs si més no a l'assignatura de Joan Solà, a la UB- dec entrar dins el sac dels adoctrinadors perversos.

Hi ha una petita diferència – un matís amb certa importància- entre la notícia del youtuber i del merdacaner Rivera. La unanimitat de la premsa seriosa a la qual feia referència al principi no ha estat igual d'unànime i rigorosa a l'hora de mostrar i demostrar la fal·làcia d'Albert Rivera. En primer lloc perquè no hi ha hagut cap eminència de la intel·lectualitat espanyola que s'hagi molestat  a mostrar la pallassada de Rivera, com sí va fer en Duque; en segon lloc, perquè a aquesta premsa ja els ha convengut donar per bona la intervenció del català al Congrés i creure's la fal·làcia, donar-ho per bo. I una cosa que es preocupant; m'hi jugaria un pèsol que, de la mateixa manera, que després del disbarat de n'Oliver Ibañez han augmentat considerablement els seus followers, també hauran augmentat el seguidors de C'S. Entre tanta estultícia de cada dia costa una miqueta més respirar.

P.S. Si en comptes del mapa del domini lingüístic català hagués exhibit el mapa del dèficit fiscal mostrant del mateix color les autonomies que més en tenen, també hauria sobresortit la silueta del Països Catalans. Però aquesta doctrina no interessa...!