nubes rotas
  • Màx: 12°
  • Mín: 10°

Cristóbal Montoro, els interventors i l’espoli de les administracions locals

El 30 de desembre de 2013 el Butlletí Oficial de l’Estat publicava la Llei 27/2013 de racionalització i sostenibilitat de l’administració local. És la famosa llei Montoro, amb què el Govern central es passava pel forro de l’entrecuix l’autonomia local plasmada a la Llei de Bases de Règim Local i sotmetia a les entitats locals (els ajuntaments, perquè ens entenguem) a un seguit de mesures absurdes i esbojarrades que els mateixos càrrecs del partit que li donà suport no es cansen de criticar en privat.

De entre totes les mesures que imposa aquesta llei, n’hi ha una que complica de forma irracional el quefer quotidià dels ajuntaments. Em referesc al paper dels interventors, que es converteixen en una espècie de censors majors a les ordres dels corbs del Ministeri d’Hisenda. Amb l’excusa de controlar la despesa, gairebé totes les decisions que haurien de ser preses a partir dels criteris polítics dels equips de govern municipals queden sota la vigilància i el dret de veto de l’interventor municipal. S’anul·len, així, moltes de les iniciatives que responen a criteris polítics relacionats amb el benestar de la ciutadania dels municipis.

A la pràctica, això implica que els òrgans de govern local no tenen autonomia per prendre les decisions que puguin creure adients, d’acord amb els seus programes electorals, aquells pels quals la ciutadania els va escollir. L’interventor municipal es converteix, d’aquesta manera, en el vigilant de les polítiques públiques. Per damunt de la sobirania popular, la llei es bota la legalitat que suposadament imposa la Constitució i atorga a una persona un poder gairebé absolut en l’àmbit de la política local. Com deien els romans de l’antiguitat: qui vigila, aleshores, als mateixos vigilants?

L’excusa, que cita el preàmbul de la llei, va ser la necessitat de controlar la despesa local per tal de poder complir amb les restriccions imposades per la Unió Europea, que ja havien estat expressades un any abans, a la Llei Orgànica d’estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera que es va publicar com a conseqüència de la reforma de l’article 135 de la Constitució. Tanmateix, tothom sap que l’impacte de la despesa de les administracions locals sobre l’estabilitat pressupostària de l’Estat és ínfima i, a més, està vinculada de forma gairebé exclusiva a la despesa de les principals capitals (Madrid, Barcelona, València, Sevilla, etc.)

Per tant, és una fal·làcia que el control de la despesa local pugui contribuir, de manera mínimament significativa, a millorar l’economia de l’Estat. Però, en base a aquesta fal·làcia, els ajuntaments es troben collats per mecanismes tan perniciosos i, a la vegada, tan absurds com la coneguda com “regla de despesa”; un artifici que impedeix als ajuntaments incrementar la seva despesa més enllà de la de l’any anterior més el la tasa de creixement del Producte Interior Brut o PIB de tot l’Estat (enguany, entre un 2 i un 3 per cent).

No importa que l’ajuntament tengui superàvit, no importa que hagi obtingut ingressos per damunt d’aquesta xifra. No els pot gastar. Així, ens trobam casos com l’Ajuntament d’Alcúdia que té, diuen, una pila de milions d’euros guardats dins un calaix sense poder-los gastar. Ja me direu com poden els regidors explicar a la ciutadania que tenen doblers per arreglar les voravies però que no els ho deixen gastar!

Els excedents pressupostaris dels ajuntaments, diu la llei, només es poden dedicar a inversions financerament sostenibles o a amortització de deute. Deixant de banda els criteris, controvertits, de què sigui sostenible o no, la pregunta és: que faran els ajuntaments quan haguin amortitzat la totalitat del deute i continuïn generant superàvit? La resposta, coneixent el tarannà de l’Estat espanyol, és evident: l’amic Montoro trobarà la manera d’emportar-s’ho cap a Madrid, on de ben segur que ja tenen un allista d’estacions d’AVE en mig del no res preparades per a la seva inauguració.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per "Castella mos roba", fa 2 mesos

Si lis sobren doblers i no els poden gastar, que els tornin entre els seus ciutadans a parts iguals.

Valoración:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris