algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
21°

Per fer front a l’Estat cal anar més enllà de les manifestacions

Les darreres setmanes hem vist la cara més real, i mes sinistre, de l’Estat espanyol. Un estat que no s’ha amagat de saltar-se totes les seves lleis – des de la seva sacro-santa i intocable Constitució – fins als Estatuts d’Autonomia de la Generalitat de Catalunya – segons la conveniència del Govern central; que no ha tengut cap escrúpol a fer servir la violència absolutament injustificada contra la població civil indefensa i pacífica; que no li han tremolat les cames a l’hora de dur a terme un autèntic cop d’estat contra les legítimes institucions de govern escollides democràticament per la ciutadania; que no només no se n’avergonyeix, sinó que, a més, es vanta d’haver privat de la llibertat – el bé més preuat d’una persona – només pel fet de defensar políticament les seves idees i aspiracions; que avantposa la integritat territorial al benestar i a la felicitat de la ciutadania en base a les formes més insostenibles d’un nacionalisme castellà excloent amb totes les manifestacions culturals, històriques o lingüístiques que escapen als seus patrons monolítics.

Davant aquest Leviathan aberrant i impropi de l’Europa del segle XXI, la societat civil ha sabut organitzar-se i actuar amb la màxima responsabilitat i el màxim seny. Ha plantat cara de forma pacífica a la violència institucionalitzada i ha sortit al carrer a manifestar-se, sempre amb les mans enlaire i sense causar cap tipus d’incidència. No hi hagut mal ni per a les persones ni per als bens públics o privats. I tot això és mèrit, entre molts d’altres, de dues de les persones que avui porten vint-i-dos dies tancades de manera il·legal a una presó de Madrid.

Malgrat tot l’orgull i satisfacció que em produeix saber-me membre d’un país civilitzat, ben diferent, pel que fa a educació i a compromís moral, al d’aquells pre-homínids que apel·len a l’orgull patri i al nacionalisme més intransigent i irracional, em queda un gust amarg de pensar que no s’està fent tot el que es podria fer. M’explicaré: M’imagin les converses entre el president i la vicepresidenta del Govern: “Mariano, que ya estan los separatistas otra vez en la calle manifestàndose”. “Tranqui, Soraya, ¿qué más da? Déjalos que se explayen” (ui! no, segur que aquesta paraula no la faria servir; no deu saber ni què significa). “Gritarán y darán palmas durante una hora o dos y luego se irán a sus casas”. Això és tot. O no? Les grans manifestacions que ens omplen d’orgull no els fan ni pessigolles, als membres del Govern espanyol. Se’n re-de-foten del fet que sortim al carrer.

Cal pensar en accions que facin mal de veritat a l’aparell i a les estructures que sustenten, tot i les runes, aquest Estat en descompsoció. Per exemple: Els darrers dies s’han tallat carreteres. Està bé, però no ho hem de fer pagar als innocents. S’ha d’incidir, crec, damunt les infraestructures que tenguin una repercussió en l’economia de l’Estat: transports de mercaderies, per exemple. Transaccions bancàries, per exemple.

S’ha d’actuar sobre els consums energètics, sobre la compra de loteria, sobre les quinieles, sobre els enviaments via Correus (es pot fer servir missatgeria privada, per exemple, encara que sigui més cara), sobre el consum de combustible particular, sobre l’ús de les targes de crèdit per als pagaments quotidians, o sobre les subscripcions a mitjans de comunicació afins a les tesis del Govern central Avui hem sabut que La Vanguardia i El Periódico han patit una davallada de subscriptors molt important aquestes darreres setmanes.

Hi ha molt de camp per treballar sense que les economies particulars quedin gaire afectades. Es tracta de fer realitat el lema clàssic: la gota d’aigua perfora, de mica en mica, la dura roca. La desobediència i la resistència no van només de manifestar-se, que també, sinó de posar contra les cordes l’economia d’un estat que, fins i tot en situacions d’estabilitat, ell tot solet es basta per malbaratar la seva economia.

Això sí, no oblideu que aquest dissabte, tots a Ciutat a reclamar un cop més l’alliberament dels presos polítics segrestats de manera criminal per la dictadura espanyola.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per arruix, fa 12 dies

Yo en tú lugar hace años que no viviría es un Estado tan cruel y siniestro. Me hubiese largado. Pero antes hubiese entregado los documentos que llevas en la billetera.

No lo has hecho, ni lo harás. O sea bla, bla, bla.

Valoración:0menosmas
Per manoletin, fa 16 dies

Entonces el nacionalismo castellano es excluyente y el catalanista no? La ley se la puede saltar el catalanismo pero el estado no? (Tampoco se explica claramente como y cuando se la ha saltado...) y por ultimo: los manifestantes catalanistas son hermanitas de la caridad?

Valoración:-3menosmas
Per el poble mana, fa 16 dies

Estic bastant d'acord Lluís, acab de veure un vídeo on els pagessos francessos escampen merda líquida, amb una bomba impulsora damunt la façana de l'embaixada espanyola a París, a n'en Wert li naixeran els cabells,uuff,uuuufffff, uuuuufffffffffff quina pudor.

Valoración:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris