algo de nubes
  • Màx: 28°
  • Mín: 25°
29°

COP 23: Canvi Climàtic S.A.

Avui, 6 de novembre, a la ciutat alemanya de Bonn, comença la vint-i-tresena conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, és a dir, el que coneixem com a COP 23, i que es perllongarà fins divendres dia 17 de novembre. Personalment, em debat entre, per una banda, el desig que aquest tipus de trobades anuals siguin útils i efectives per frenar l'escalfament global, i, per altra banda, la constatació que aquestes conferències (COP) són, fonamentalment, esdeveniments de turisme de congressos i reunions, però, malauradament, amb poca efectivitat per canviar les coses que cal canviar per salvar el planeta.

Els que vam ser crítics amb els resultats del COP 21, que va aprovar l'Acord de Paris sobre canvi climàtic, i alguna cosa vam dir sobre la impossibilitat del capitalisme verd, en aquests dos últims anys hem tingut l'oportunitat de comprovar que una mica de raó teníem. És més, es van acumulant evidències que per frenar la crisi climàtica, el que es diu a l'himne revolucionari –La Internacional- "el món canviarà de base", és hora que passi a ser una realitat.

Vegem, a tall d'exemple, un document i un llibre que reforcen les evidències sobre la contradicció entre capitalisme globalment desfermat i lluita contra canvi climàtic: La publicació de Corporate Europe Observatory (CEO), que és un grup activista i de recerca, que denuncia i lluita contra la desproporcionada influència de les empreses i els seus grups de pressió en la presa de decisions en la Unió Europea, i Ecologistes en Acció, que han titulat "Atrapats pel gas: El lobby ocult després de l'impuls de la UE a les infraestructures gasístiques". El llibre "Canvi Climàtic S.A" que és un seguit d'articles signats per diferents autors i autores que, ja en la seva introducció, signada per Nick Buxton i Ben Hayes, planteja una pregunta clau: Seguretat per a qui en la crisi climàtica? En la mesura que s'avança en els successius capítols, sorgeixen altres preguntes tan rellevants com: Qui són els guanyadors i perdedors de les noves estratègies de "seguretat climàtica"?, Quines són les implicacions que institucions com el Pentàgon o corporacions com Shell reformulin l'abast del canvi climàtic des dels àmbits de justícia social i ambiental als de seguretat?, Què és el que s'assegurarà, per a qui, per part de qui, i a quin cost?

Però, sobretot, m'interessa compartir la cridada a l'acció i la mobilització que, en ocasió d'aquest COP 23 a Bonn, fa La Via Campesina. Gairebé sempre compartesc els plantejaments que fa aquest moviment camperol internacional, i, en aquesta ocasió, no poden estar més encertats en afirmar que "hem de transformar urgentment els sistemes de producció financera, social i ecològica, així com repartir el treball i la riquesa, la preservació de béns comuns com l'aigua, la terra, la flora i la fauna". A casa nostra, ja és d'emergència decréixer en turisme si volem que decreixi l'escalfament climàtic del planeta. Seguir parlant de "turisme sostenible" sense decreixement és un oxímoron. O, altrament dit, quelcom propi de les lògiques de mercantilització de la lluita contra el canvi climàtic, és a dir, de Canvi Climàtic SA.

I, tanmateix, és possible capgirar aquesta dinàmica, especialment destructora per a les persones no estrictament riques: Com diu La Via Campesina: Globalitzem la lluita, globalitzem l'esperança!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris