nubes rotas
  • Màx: 12°
  • Mín: 10°

Què esperam a defensar els PRESOS POLÍTICS?

690

03-11-2017

Ara que l'estat espanyol està ben decidit a combatre la voluntat netament pacífica i democràtica del poble de Catalunya creant aposta lleis criminalitzadores per fer presos polítics, és molt important que no ens acostumem a aquest atemptat contra els Drets Fonamentals.  

Seria molt irresponsable i molt covard per part dels demòcrates i dels humanistes que callàssim davant l’existència de presos polítics en les presons espanyoles amb el silenci còmplice de la Unió Europea.

Seria una irresponsabilitat democràtica i una covardia civil que ho assumíssim i ens engolíssim aquest calàpet feixista com un fet fatalment inevitable, que normalitzàssim en el nostre subconscient aquesta repressió franquista, que li agafàssim el llis.

Per això trob inadmissible que ens limitem a parlar d’els Jordis’ i que parlem tan poc de presos polítics, terme absolutament definitori de la situació amb què el neofranquisme té intenció de destruir els principals dirigents polítics i cívics del moviment demòcrata pacífic catalanista.

És que ens incomoda incomodar el feixisme espanyol i la seva còmplice Unió Europea, quan a ells no els incomoda gens destruir a la presó les vides humanes de compatriotes demòcrates i pacífics i les vides de llurs famílies?

Trob que a hores d’ara és absolutament necessari passar a una nova fase d’acció i d’unitat demòcrata exigint al carrer la llibertat dels presos polítics.

Un exemple d’iniciativa activatora i aglutinadora del poble entorn d’ells podria esser la presència permanent i diària d’un punt físic de suport als presos polítics situat en la plaça més cèntrica de la quantitat més grossa possible de pobles i de ciutats del nostre país i, sobretot, davant el Parlament Europeu, a Brussel·les.

Que Europa i el món sàpiguen que Espanya té presos polítics amb el silenci còmplice de la Unió Europea, degenerada avui a no gaire cosa més que a un golafre Mercat Comú doblerer, financer, banquer, plutocràtic com s’autoanomenava el seu embrió els anys seixantes.  A tal fi, cal proposar i elaborar com més aviat millor un cens de voluntaris encaminat a establir un repartiment de dates i de torns de presència permanent en el punt més cèntric de cada ciutat i de cada poble amb les fotos de tamany visible de ben lluny dels presos polítics Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i les fotos corresponents de tots els que aviat l'estat d'Espanya empresonarà, amb una bona pancarta de suport a tots ells.

D’aquesta manera, farem costat humà als nostres presos polítics i els revestirem d’una àurea i d’una mística altament conscienciadora i rellançadora de l’esperit popular de combat pacífic i democràtic per la causa del nostre ressorgiment nacional.  Al mateix temps, denunciarem aquest inconcebible, increïble, escandalós i tardomedieval atac als Drets Fonamentals en l’Europa autoconsiderada “democràtica” i “humanista” del segle XXI.

Les lleis de Nürnberg del 1935, que perseguien els jueus, eren legals i constitucionals.  Seria just i civilitzat encara avui consentir-les amb el silenci covard internacional?

L'Apartheid, que perseguia els negres sudafricans, era legal i constitucional.  Seria just encara avui consentir-lo amb el silenci covard internacional?

Romandrien covardament mans plegades els demòcrates anglesos si Anglaterra feia (avui, en ple segle XXI!) lleis criminalitzadores aposta per empresonar demòcrates independentistes escocesos?

Romandrien covardament mans plegades els demòcrates canadencs si el Canadà feia (avui, en ple segle XXI!) lleis criminalitzadores aposta per empresonar demòcrates independentistes quebequesos?

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per *, fa 2 mesos

Comienza tú. Da ejemplo y a lo mejor yo me animo.

Valoración:0menosmas
Per Tià, fa 3 mesos

Si jo hagués de resumir allò que Espanya fa amb el nostre país ho diria amb una frase ben espanyola que aqueix país veí ens llança a la cara. "Vais a enteraros de quién manda aquí."

Ja ho veurem, qui riu darrer.

Molt bé, Jordi.

Valoración:5menosmas
Per Idò sí., fa 3 mesos

Molt ben dit, Jordi. Això de les lleis de Nürenberg, de l'Apartheid, i els casos del Canadà i d'Escòcia, des d'aquí tothom, o quasi tothom ho veu prou clar, però allò de que "tant hi ha d'aquí a allà com d'allà a aquí" no acaba de ser cert, perquè d'aquí a allà pot ser costa amunt i d'allà a aquí costa avall. O com la llei de l'embut: per a mi la part ampla i per a tu l'estreta. Alguns dels països més poderosos de la Unió tenen por d'haver d'enfrontar-se a problemes similars al de Catalunya i per això recolzen el govern espanyol. Si no tinguessin aquesta por, no tendrien inconvenient a reconèixer la República Catalana.

Valoración:8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris