algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

Involució democràtica

El Parlament de les Illes Balears, dia 6 d’octubre de l’any 2015, va aprovar la derogació de la llei de Símbols que José Ramón Bauzá havia enllestit durant la passada legislatura. La cosa semblava que estava arreglada però, per mala sort nostra, no va acabar aquí perquè resulta que en el decurs de les passades festes de Sant Jaume de Calvià, el primer tinent de batle del PSOE, no va dur altra curolla que la de rehabilitar l’antic dictamen legal, en aquest cas via suggeriment. Talment, poc abans que en Mateu Mates, Xurí, i na Maribel Servera, Servereta, començassin el recital, l’autoritat municipal va sol·licitar al representant de la delegació de l’OCB local, desenretirar la senyera quatribarrada perquè, segons el regidor, «Lleva màgia a la vetllada festiva». I bé, aclarirem que l’OCB de Calvià, tradicionalment, penja aquesta representació simbòlica als cadafals d’exhibició.

Hem contat aquesta feta perquè pensam que és representativa d’una manera de fer política del tot inconvenient. En fi, el PSOE deroga la llei de Símbols i després fatalment, mitjançant subterfugis, la restaura al municipi de Ponent. En consonància, l’ambigua resposta d’alguns dels principals polítics del PSC, amb motiu dels luctuosos incidents que passaren dia 1 al Principat de Catalunya, i la gens ambigua amb motiu del discurset que el rei Borbó va fer dia 3, confirma la impressió que teníem, que el suport del PSOE, més explícit o menys, al nacionalisme espanyol, sovint li serveix de coartada per camuflar les concessions que fa a altres polítiques del PP, ben sovint en defensa de l’oligarquia empresarial.

Freqüentment ens hem demanat què deu ser allò que priva el PSOE de presentar una moció de censura a Rajoy i la resposta sol arribar matisada: el PSOE no pot demanar el suport parlamentari a cap representant de l’independentisme català. Pens pel meu compte que, amb l’excusa de la defensa de la unitat territorial, el PSOE ho aprofita i desatén altres suposats compromisos polítics. Per exemple; si és cert que el PSOE creu que hi ha fórmules que permetrien la revalorització de les pensions, per què no presenta la moció de censura a Rajoy? És ben cert que el prestigi que obtenen els polítics, sovint és una mica precari. És com una maledicció, això de la seva decadència irresoluble.

Moltes vegades ens arriben estadístiques promocionades pels reformadors socials —algunes fins i tot provinents d’organismes solvents i liberals— que ens informen sobre la desigualtat, pel que fa als ingressos i a la capacitat de despesa; desigualtat que entre la població no s’atura de créixer. Resulta que sempre ens diuen que un percentatge mínim de la població suma cada dia més ingressos, mentre que de cada vegada més, la població empobrida també augmenta. Ben sovint, al Parlament, la presidenta Armengol fa grans escarafalls sobre aquesta fragant injustícia i també amb freqüència, Francina diu que la culpa és de Rajoy i també del dèficit del finançament, al qual el PP ens sotmet. Ara, el partit de la presidenta balear mai no presenta la moció de censura al president dels populars.  

Les crítiques al PP, referides al frau i a la deficient política fiscal, no aturen. Cada setmana, a Palma i a Madrid, el PSOE retreu que els del PP són la pesta sarnuda, pel que fa a la corrupció. Critiquen que la política fiscal dels conservadors és injusta en excés, que són incapaços de reformar l’estructura de la declaració fiscal, que no volen incrementar la dotació d’inspectors a la recerca de la falsificació. Els acusen de fer antipedagogia. Diuen que els del PP durant anys han alimentat el coverbo de voler fer creure a la població que reduir els imposts serveix per a promocionar l’ocupació laboral i l’activitat econòmica, instant, d’aquesta manera, la població a fer l’estafa fiscal. Doncs bé, tot i aquestes imperfeccions dels populars, els socialistes mai no presenten la moció de censura contra Rajoy.

Hi podríem afegir un reguitzell d’exemples —el reciclatge que no fan els populars, la deficient política per a la protecció del territori, les prospeccions petrolieres, el desmantellament dels serveis públics, el transport públic que ens cal i no tenim, el maltractament dels animals...—, tants que hem arribat a pensar que amb això de voler fer creure que són l’alternativa de Rajoy, als socialistes els passa el mateix que amb l’exemple que hem posat de la llei de Símbols suprimida fa dos anys; la deroguen i després no volen que ningú posi en pràctica els avantatges de la derogació, si més no al meu municipi. En fi, ja ho hem dit, el prestigi que tenim sovint és una mica precari.     

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris