algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín: 13°
13°

50 anys sense el Che

Un 9 d'octubre de 1967, a La Higuera (Bolívia), moria assassinat un metge, polític, militar, escriptor, i periodista argentí-cubà, i un dels ideòlegs i comandants de la Revolució cubana. Tenia poc més de 39 anys, i nomia  Ernesto Guevara. És a dir, avui fa 50 anys de l'assassinat del Che.

Sóc poc mitòman. Per exemple, no record haver tingut mai una camiseta, o un pòster amb la imatge del Che (maleïda banalització-comercialització del personatge. No Logo!), ni tan sols, en les vegades que he estat a Cuba, no he visitat la ciutat de Santa Clara, i, per tant, no he "peregrinat" al Mausoleu del Che Guevara... i, no obstant això, des de fa anys, m'interessa i emociona la influència que ha tingut, té, i crec que tindrà, l'exemple i mestratge del Che per als moviments socials emancipatòris d'arreu, i, especialment, de Llatinoamèrica.

Com a homenatge, no se m'ocorre res millor que fer referència a dos llibres, que, per a mi, són del tot imprescindibles, i transcriure una cita de cadascun d'ells.

El primer és "Fidel Castro. Biografia a dues mans" d'Ignacio Ramonet (Debate, 2007). En aquest imprescindible llibre-entrevista-conversació per conèixer de debò el complex personatge de Fidel, un dels temes que, òbviament, s'aborda és el de la relació de Fidel Castro amb el Che, i del seu assassinat. Es palpa  una gran relació d'amistat i camaraderia, i, en un moment de la conversa Ignacio Ramonet diu: "La seva imatge [la del Che] està a tot el món"; i Fidel apunta: "El Che és un exemple. Una força moral indestructible. La seva causa, les seves idees, en aquesta hora de lluita contra la globalització neoliberal, estan triomfant...".

El segon llibre és una selecció de discursos, conferències, i articles, especialment rellevants, d'Ernesto Che Guevara de l'etapa posterior al triomf de la Revolució cubana, i reeditat en 2009 per Txalaparta amb el títol de "Textos revolucionaris". En un discurs pronunciat el 19 d'agost de 1960, el Che afirma: "... per ser metge revolucionari o per ser revolucionari , el primer que cal tenir és revolució. De res serveix l'esforç aïllat, l'esforç individual, la puresa d'ideals, l'afany de sacrificar tota una vida al més noble dels ideals, si aquest esforç es fa sol, solitari... Per fer revolució es necessita això que hi ha a Cuba: que tot un poble es mobilitzi...".

Pels que pensam que un altre món és possible, i necessari, el Che segueix sent una referència que ens interpel·la a tenir present, si més no, que la lluita és global, que la sola existència de resistència al neoliberalisme globalitzat ja és un triomf contra el pensament únic, i que sense la mobilització no hi ha canvi de debò.

Avui, quan es compleixen cinquanta anys sense el Che, em sembla particularment pertinent recordar que ell ens va deixar dit que "si vostè és capaç de tremolar d'indignació cada vegada que es comet una injustícia en el món, som companys".

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris