algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín: 13°
13°

Colp d'Estat?

Es veu que des de Gènova 20 o des de la Zarzuela han dit que tots els opinadors i periodistes afins han de dir que el procés democràtic que viu Catalunya és un “colp d’estat”. “Golpe de estado”, no fotem. Si fos membre de la Real Academia Española de la Lengua, com ho és, per exemple, na Carme Riera, ja hauria posat el crit al cel. El diccionari de la RAE defineix amb molta precisió què és un colp d’estat. I el que està passant a Catalunya no s’hi ajusta per res. He de dir que el Collins, o el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans estan bastant d’acord amb el de la RAE a l’hora de definir-lo. Un colp d’estat és una acció ràpida amb la participació necessària d’algun cos militar, per tal de subvertir l’ordre establert.

Vegem de totes les condicions necessàries perquè hi hagi un colp d’estat, quantes s’estan produint a Catalunya. Comencem per la intervenció ràpida. De fet, a Catalunya, durant sis anys seguits hi ha hagut les mobilitzacions més grans d’Europa (cada onze de setembre) per reivindicar el dret a decidir, primer, i, directament, la independència, després. La reivindicació de la independència ha crescut a mesura que el dret a decidir, volgut per la immensa majoria dels catalans, ha anat sent rebutjat des del govern de l’Estat i des de la corona. Un procés de sis o set anys no és, en absolut, una intervenció ràpida. Ningú, a les Espanyes, no pot dir que els catalans no hagin posat clarament la seua reivindicació damunt la taula.

Segona condició imprescindible: que hi hagi la intervenció d’un cos militar, que perpetri, per la força, el colp. On és, l’exèrcit dels catalans? On són les seues armes? On és l’ús de la violència per subvertir l’ordre establert? Durant aquests anys, durant aquests mesos, durant els últims dies, senzillament hem vist una gent desarmada, pacífica, molt i molt nombrosa (això sí) que reclama poder exercir el seu dret democràtic a decidir què volen fer del seu país.

I, quant a subvertir l’ordre, hauríem de discutir qui el subverteix més. Però no entraré en aquesta qüestió perquè, contràriament a les altres dues, no resulta objectivament demostrable.

El que està passant a Catalunya no és un colp d’estat. Com a mínim no ho és per la part dels catalans. I pens que els acadèmics espanyols s’haurien de queixar del mal ús que, volgudament, conscientment i sistemàticament fan els seus creadors d’opinió, que avui actuen més com agitadors i propagandistes que no com a opinadors o periodistes.

L’entrada de la guàrdia civil a les dependències de diversos departaments de la Generalitat, per intentar fer por abans del referèndum, emperò, sí que s’hi assemblava prou, a un colp d’estat. Un cos militar va fer una acció ràpida contra el poder civil. I va acabar detenint setze membres del govern de Catalunya, emportats per la força a les dependències policials. Aquesta acció sí que encaixa amb el que els diccionaris descriuen com un colp d’Estat. I, en canvi, no he vist ningú, a la premsa espanyola, que hagi definit allò com un “colp d’estat”. Potser haurem de canviar els diccionaris. Per ajustar-los a aquesta mena de “novoparla” orwelliana amb la que determinats sectors es volen carregar la democràcia.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris