algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
23°

Fins i mitjans

Un dels aspectes més sorprenents dels éssers vius és la capacitat que tenim per viure en diferents medis i condicions. N’hi ha que viuen en la completa foscor i n’hi ha que necessiten la llum; uns poden viure sense oxigen, fins i tot n’hi ha que els hi és tòxic, en canvi la majoria no poden viure sense ell; n’hi ha que necessiten temperatures baixes, però també n’hi ha que poden viure a 100°C. En quasi tots els medis, fins i tot els més contaminats i que aparentment no reuneixen les condicions per viure, hi trobarem vida.

Els éssers vius tenim una gran capacitat d’adaptació, però el preu que s’ha de pagar és alt perquè en el procés hi queden moltes espècies. La natura és cruel perquè o tens la sort de tenir el que necessites en el moment oportú o t’extingeixes. I tenir o no tenir allò necessari és, torn a insistir, una qüestió de sort. En aquest cas qui dicta les normes és el medi i en relació a les seves exigències es modelen els éssers vius.

Ara bé hi ha una altra estratègia. Si en el primer tipus el factor determinant és el medi, que dissenya, a través de la selecció natural, com han de ser els éssers vius, també és possible el contrari, que siguin els éssers vius que modifiquin el medi en benefici propi.  Hi ha moltes espècies que fan això, l’espècie humana n’és la campiona.

L’espècie humana no pot escapar a una regla general que es compleix en la natura: el medi en que vivim és hostil, no hi ha recursos per tots, és perillós i ens hem de protegir. Hem de cercar aliments i aigua en un medi on ambdós són escassos, hem de fugir i protegir-nos de depredadors, hem de refugiar-nos per resistir el fred... Bé doncs, per resistir i superar tots aquests factors negatius, l’estratègia que hem seguit els humans ha estat en comptes d’adaptar-nos al medi, adaptar el medi a nosaltres.

La tecnologia té el seu origen en aquest context, com a mitjà per aconseguir millorar les condicions del medi en el que hem de viure. Sense ella estaríem sotmesos als incessants canvis i conseqüentment, als perills que comporten. La millora de les condicions de vida i la tecnologia estan relacionats, la primera com a fi i la segona com a mitjà. Crec que és molt important aquesta distinció. Tot i que la relació entre fins i mitjans és complexa, la seqüència lògica és primer determinar els fins, a partir d’uns criteris, i després, a partir d’uns altres, elegir els mitjans per aconseguir-los. Els mitjans poden oferir diversos camins, però correspon als fins elegir el que s’haurà de seguir.

Els criteris per elegir fins són diferents als que s’utilitzen per elegir mitjans. Les referències per determinar els fins són religioses, morals, polítiques, econòmiques, socials i culturals. Els mitjans en tenen unes altres on l’eficiència i l’eficàcia ocupen un lloc destacat però també hi ha la rendibilitat o l’impacte ambiental.

Crec que estaríem d’acord que la tecnologia, com a mitjà, hauria d’estar al servei de la millora de les condicions de vida de les persones sense posar en perill la vida a la Terra. No hi ha dubte que ha contribuït a millorar l’espai en que vivim, l’ha fet més confortable, segur i saludable, en general. També ha servit per millorar la nostra espècie amb èxits evidents: ha augmentat l’esperança de vida i la cura de malalties, per exemple. Des del meu punt de vista això és innegable i la prova és que en general vivim més i millor que fa 100 o 200 anys. Hem de tenir en compte que si no fos per la capacitat de modificar el medi en que vivim, la nostra esperança de vida no arribaria als 50 anys. Si vivim més és gràcies a la tecnologia. Tanmateix, també ha servit a fins no tan lloables. La història n’està farcida d’exemples.

Des de fa un temps el panorama ha canviat i ens trobam davant un problema de primer ordre. Fins ara la tecnologia havia servit, encara que no exclusivament,  per millorar les nostres condicions de vida. Ara hem entrat en una altra era perquè es presenta la possibilitat de millorar genèticament la nostra espècie, fins i tot anar més enllà d’ella (transhumanisme). Una de les tecnologies que es desenvolupa en aquesta línia és la biologia sintètica.

Aquesta disciplina té una orientació pràctica, és per aquest motiu que es pot considerar una tecnologia més que una ciència bàsica, amb una clara voluntat transformadora i redissenyadora de la naturalesa, de domini sobre la vida en funció dels nostres desitjos, interessos i necessitats. Naturalment la manipulació del genoma humà es troba entre els seus objectius i aquesta manipulació podria arribar fins a l’extrem de crear individus d’una nova espècie.

No crec que ningú estigui en contra en aplicar els avanços en biologia sintètica  per eliminar malalties i deficiències, el problema no és aquest. El que és realment problemàtic és si hem de permetre la millora de certes qualitats físiques (color dels de ulls), cognitives (intel·ligència) i emocionals (estabilitat), o d’afegir-ne de noves (veure en una altra longitud d’ona). És vera que això és lluny de poder-se assolir, però no crec que sigui perdre el temps reflexionar-hi i així, per una vegada, la reflexió sobre els fins pugui marcar el camí que haurien de seguir els mitjans.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris