cielo claro
  • Màx: 31°
  • Mín: 19°
31°

Rajoy empra l'Agència Tributària i la Justícia per fer xantatge a les empreses catalanes: Grup Godó, Caixabank...

690

Javier Godó.

05-08-2017 | J.S.

Quan hi ha un conflicte entre dues nacions i en el qual tothom ha de definir-se, és perillós quedar en terra de ningú pardalejant i fent la puta i la Ramoneta ja que aleshores, passa el passa: reps foc creuat des de totes bandes. Com deim a Mallorca, clar i català, qui vol estar bé amb tothom, al final no està bé amb ningú!

Durant uns anys (2010-2013), el diari més important de Catalunya, La VANGUARDIA, va donar suport al procés cap a la independència. Quan dia 28 de juny de 2010, el TC del PP-PSOE se va carregar l'Estatut "retallat" que s'havia aprovat en referèndum, el diari se va sumar al tsunami d'indignació general. Mentre els poders fàctics de Madrid van creure que la indignació dels catalans seria una pujada de febre passatgera i no passaria d'una tempesta seca d'estiu, no va passar res greu però durant el 2013 hi va haver tres fets importants que van acabar provocant un esclafit:

Primer, dia 23 de gener el parlament de Catalunya va aprovar la Declaració de Sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya per 85 vots a favor, 41 en contra, 2 abstencions i 5 diputats que no van votar.

Segon, dia 11 de setembre, amb motiu de la Diada es va celebrar la Via Catalana cap a la Independència, que va consistir en una cadena humana d'uns 400 km que s'inicià al Pertús (Vallespir) i acabà a Alcanar (Montsià) i en la qual participaren 1.600.000 manifestants dels quals 500.000 van ocupar els carrers de Barcelona.

I tercer, dissabte, 12 de desembre de 2013, el president de la Generalitat, Artur Mas, va anunciar la data i la pregunta de la consulta de dia 9 de novembre de 2014, coneguda com 9-N.

A mesura que va anar passant el 2013, a Madrid, tant a la Zarzuela com a la Moncloa, es van alarmar i van arribar a la conclusió que la cosa anava de bon de veres; i què van fer? Idò van enviar a demanar Javier Godó, “conde de Godó y grande de España”, i un cop a Madrid li van estirar les orelles i li van fotre una escridassada monumental. Tan gros fou l'aixabuc que en tornar a Barcelona, el comte de Godó va decapitar ipso facto el director, José Antic, un home de confiança de la casa que, encara avui, ostenta el rècord, si bé per mesos, de permanència en el càrrec (2000-2013) per davant de tots els directors que des de 1881 ençà han estat al comandament del vaixell insígnia del grup Godó: Joan Tàpia, Lluís Foix, Francesc Noy, Miquel dels Sants Oliver, Gaziel, Galinsoga, Aznar...

Diumenge 13 de desembre de 2013, o sigui, el dia després que el president Mas anunciàs la data i la pregunta de la consulta del 9-N, el consell d'administració del GRUP GODÓ va nomenar Màrius Carol director de LA VANGUARDIA en substitució de José Antich que havia estat cessat de fet tres dies abans. Per a més befa, el comte de Godó no va donar la cara davant Antich i va enviar el secretari, Josep Caminal, a comunicar-li el cessament. Hi ha creadors d'opinió i periodistes nostres que consideren una vulgaritat, una pèrdua de temps i fins i tot un acte masoquista, fer el seguiment dels mitjans de comunicació espanyols enemics de Catalunya. Per descomptat, jo no compartesc aquesta opinió perquè en qualsevol conflicte és vital recollir el màxim d'informació de l'enemic a fi d'anar lligant caps i preveure per on ens vendran les bastonades. A continuació trobareu una relació cronològica en la qual, a partir de del desembre de 2013 i fins avui, he anat intercalant fets rellevants del procés cap a la independència amb notícies de mitjans madrilenys i algun de Catalunya relacionats amb el GRUP GODÓ, CAIXABANK i l'Agència Tributària Espanyola (ATE). A mesura que aneu llegint i lligant caps veureu com la política que aplica Espanya per doblegar les grans empreses catalanes él de la pastanaga (doblers) i del garrot (inspeccions tributàries):

CRONOLOGIA

2013

Dissabte, 12 de desembre de 2013, a les dues del migdia en una compareixença al Palau de la Generalitat conjunta amb els líders del partits que li donaven suport, Jordi Turull (CDC), Joana Ortega (UDC), Ramon Espadaler (UDC), Oriol Junqueras (ERC), Marta Rovira (ERC), Joan Herrera (ICV), Joan Mena (EUiA) i David Fernández (CUP); el president de la Generalitat, Artur Mas, anuncia la data (9 de novembre de 2014) i la pregunta de la consulta: “Voleu que Catalunya esdevingui un estat? En cas afirmatiu, voleu que aquest estat sigui independent?”.

Diumenge, 13 de desembre de 2013: www.eldiario.es: “La Vanguardia cambia de director para descolgarse del proceso soberanista. Dos días antes del acuerdo sobre el referéndum de autodeterminación, el editor del diario, Javier Godó, sustituyó a José Antich por Màrius Carol. En los últimos años, el diario, considerado el medio de la burguesía catalana, ha sido uno de los principales aliados del Gobierno de Artur Mas. Carol tiene un perfil mucho más moderado y en su currículum destaca el haber sido corresponsal del diario para la Casa Real”.

15 de desembre de 2013: www.economistadigital.es: “Javier Godó: la centralidad perdida (...) Donde sí convence el nombramiento de Carol es en la Casa Real, el segundo frente. La Zarzuela se considera traicionada por la militancia nacionalista de los Godó, a pesar de la aparente reconciliación escenificada en público hace un año cuando el Rey galardonó al cardenal Tarcisio Bertone, en la fundación del editor”.

2014

7 de febrer de 2014: www.periodistadigtal.es: “La Zarzuela ordenó a su "vasallo" que le entregara la cabeza del periodista "en señal de lealtad", según 'Mongolia'. La destitución de José Antich como director de La Vanguardia fue una imposición del Rey a Godó. "El relevo fue humillante para Antich ya que el conde delegó la faena en su secretario Josep Caminal". El Rey exigió a Godó que le entregara la cabeza de su "hijo" Antich en señal de lealtad. La revista satírica 'Mongolia', en su sección 'Reality News', asegura que Don Juan Carlos I exigió a su "vasallo", el propietario de La Vanguardia, la destitución del que había sido su director durante los últimos 13 años”.

20 de febrer de 2014: www.elespanyol.com: Amb motiu de la visita de Felipe VI a Barcelona, publica: “Felipe (de Borbón) "conspirará" con los empresarios en casa de Godó. (....) el diario de Planeta abre su portada de hoy así: "El Príncipe se reunirá con empresarios para respaldar su 'no' al desafío de Mas". En el subtítulo añade: "Don Felipe aprovechará un viaje oficial el domingo, en el que se verá con el presidente de la Generalidad, para participar en un encuentro con miembros de la patronal catalana y de la madrileña en casa de Javier Godó".

11 de setembre de 2014: L'ANC i Òmnium Cultural organitzen una concentració a l'avinguda Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, formant una “V” per reivindicar la celebració de la consulta sobre la independència de Catalunya.

24 de setembre de 2014: El President de Catalunya, Artur Mas, signa el decret de convocatòria de la consulta sobre la independència del 9 de Novembre.

9 de novembre de 2014: 9-N Malgrat els impediments del Govern espanyol i de les instàncies judicials de l'estat, més de 2,3 milions de catalans voten al procés participatiu: 80,76% a favor de la independència, 4,54% en favor de l'statu quo i 10,07% en favor d'una “tercera via”.

21 de novembre de 2014: El Fiscal General de l'Estat presenta una querella criminal contra el President Mas, la Vicepresidenta i la Consellera d'Educació per “no aturar” la consulta del 9N. Els tres representants catalans són acusats de desobediència, prevaricació, malversació de cabals públics i abús de poder. Dies més tard i pels mateixos motius, el fiscal també presentaria una querella contra el diputat del congrés espanyol, Francesc Homs.

2015

14 de gener de 2015: Artur Mas anuncia que Catalunya tindrà un referèndum de facto sobre la independència mitjançant eleccions anticipades el 27 de setembre.

1 de març de 2015: www.vilaweb.cat: “L'article de Sánchez-Piñol censurat a La Vanguardia: “Zarzalejos, lejos, lejos”. L'escriptor anuncia que deixa de col.laborar-hi”.

3 d'agost de 2015: El president de la Generalitat, Artur Mas, convoca oficialment les eleccions per al 27 de setembre.

11 de setembre de 2015: Convocats per l'ANC i Òmnium uns 2 milions de persones omplen l'Avinguda Meridiana de Barcelona per reivindicar la independència de Catalunya.

26 de setembre de 2015: www.elespanol.com: “El enfado de la Casa Real con el conde de Godó subre de tono. No son buenas las relaciones de los últimos tiempos entre el entorno de la monarquía española y Javier Godó, Conde de Godó y propietario del grupo editorial de idéntico nombre. Los medios de comunicación del hólding del aristócrata catalán han sido vistos desde la Casa Real como auténticos activistas del proceso soberanista durante varios años.

Pese al cambio en la dirección del rotativo La Vanguardia (salió José Antich para ser sustituido por Màrius Carol, periodista que había estado asignado a cubrir las actividades de la realeza española), en la Zarzuela se considera que el rotativo no ha virado de forma suficiente con respecto a su línea editorial favorable al proceso y, además, se critica el papel de medios como RAC1, su emisora de radio, o de la cadena televisiva 8TV. En ellos cohabitan tertulianos y colaboradores como Pilar Rahola, Jordi Graupera, Quim Monzó, José Antich, Francesc Marc Álvaro o Salvador Cardús, entre otros, a quienes en Madrid se les considera los verdaderos intelectuales orgánicos del independentismo de Artur Mas.

La emisión en la noche del viernes de una entrevista televisada con el presidente de la Generalitat ha sido considerado un empujón más a las tesis independentistas. Ni en la Casa Real ni en su entorno político se entiende que el aristócrata barcelonés haya permitido un uso partidista de la televisión del grupo para favorecer a la candidatura de Junts pel Sí a escasas horas de las votaciones”.

27 de setembre de 2015: Amb una participació excepcional del 77,44%, les forces independentistes guanyen per majoria absoluta les eleccions al Parlament de Catalunya obtenint 72 dels 135 escons.

4 de novembre de 2015: www.elconfidencial.com: “Javier Godó reafirma públicament i d'una manera solemne el compromís seu i de la seva família amb Espanya, la monarquia i el respecte a la llei: “La primera lealtad para el editor de 'La Vanguardia' “es un compromiso con una Cataluña abierta y con el conjunto de una España plural. Con la monarquía y también con la democracia liberal”. Este compromiso de Javier Godó -que es también Grande de España- ha sido, enfatizó, “fiel con el espíritu fundacional de 'La Vanguardia”. Pero el editor fue más allá al expresar un explícito “compromiso con el cumplimiento de la ley”. Y remató su breve alocución con un acto de fe en el Rey, Felipe VI (“Estoy convencido de que Felipe VI está llamado a arbitrar un nuevo comienzo”) y unas palabras tajantes: “Este es mi compromiso, el de mi familia y el del grupo al que represento”.

9 de novembre de 2015: El parlament aprova la declaració d'inici del procés de creació de la República Catalana.

11 de novembre de 2015: www.elplural.com: “¿Qué hay tras el cambio de rumbo en ‘La Vanguardia’? Llamadas de Zarzuela y promesas económicas. Juan Carlos I y Felipe VI han llamado al conde de Godó para recordarle, otra vez, que es Grande de España. La élite catalana le ha prometido vías de ingresos al margen de las subvenciones de la Generalitat”.

2016

9 de gener de 2016: El president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, proposa Carles Puigdemont com a candidat que és investit president diumenge dia 10, l'últim dia legal per dur-ho a terme, amb els vots de Junts pel Sí i de la CUP.

Primer trimestre de 2016: L'ex director de La Vanguardia, cessat dia 13 de desembre de 2013 per pressions de la Casa Reial espanyola, José Antich posa en marxa el digital www.elnacional.cat amb el qual pretén omplir el buit que ha deixat La Vanguardia ja que segons la seva opinió s'ha allunyat de la centralitat del país.

17 de febrer de 2016: El TC suspèn el Departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya arran d'un recrs del govern espanyol.

MOLT IMPORTANT! 9 de juny de 2016: Hisenda obri una investigació sobre les obligacions tributàries del Grupo Godó:ww.espanol.com: “Así investiga Hacienda las empresas del conde de Godó. La Agencia Tributaria comprueba si se liquidaron correctamente los impuestos sobre sociedades de los ejercicios fiscales 2011, 2012 y 2013”.

10 de juny de 2016: http://www.catalunyapress.es/texto-diario/mostrar/456886/hacienda-pone-ojo-conde-godo: “Hacienda pone el ojo al Conde de Godó”.

26 de juny de 2016: www.elconfidencial.com: “Montoro lanza una inspección a Godó pese a su giro contra una Cataluña independiente”.

6 de juliol de 2016: Es destapa l'Operació Catalunya dirigida en persona pel ministre de l'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, que forma part de la guerra bruta de l'estat, que consisteix a espiar i acusar amb informes falsos filtrats a la premsa i que té com objectiu destruir políticament i civil els polítics independentistes i d'altres adversaris polítics del PP.

12 de juliol de 2016: “La Vanguardia va acomiadar una de les seves firmes més veteranes, el filòsof Xavier Antich, segons una piulada del mateix Antich, que ho atribuïa a l'últim article que va signar al diari, el 4 de juliol, on demanava la dimissió del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz. Antich col·laborava al diari des de feia 17 anys”. Reproduït de www.elnacional.cat 08.09.2016.

7 de setembre de 2016: http://www.elnacional.cat/es/cultura-ideas-artes/javier-godo-la-vanguardia_108955_102.htmlJavier Godó torna a fer una declaració solemne d'espanyolit, d'amiració per la Corona espanyola i declara que no és independentista: “El editor se define políticamente al ser preguntado por el movimiento soberanista catalán. "Todo el mundo tiene derecho a pensar lo que quiera. Yo no soy independentista, pero sí catalanista". De Mariano Rajoy asegura que "en líneas generales es un buen presidente" y de Juan Carlos I, no se corta: "Soy fan del Rey porque creo que, en general, ha tenido un reinado excepcional". Para Felipe VI, unas consideraciones al paso: "Está muy preparado" y "hasta ahora ha sido muy prudente".

9 de setembre de 2016: www.elnacional.cat: Jordi Graupera també deixa 'La Vanguardia' i a partir d'ara comença a col.laborar a elnacional.cat, ara.cat, El Temps...

11 de setembre de 2016: Un milió de persones reclamen la independència a cinc ciutats durant la Diada Nacional de Catalunya.

2017

1 de febrer de 2017: www.lavanguardia.es: El ministre espanyol d'Hisenda i de Funció Pública, Cristóbal Montoro, i l'editor Javier Godó participen a l'acte de lliurament del premi Cotxe de l'Any dels lectors de La Vanguardia i de Prensa Ibérica.

13 de març de 2017: El TSJC, presidit per Jesús Mª Barrientos, condemna l'ex president de la Generalitat, Artur Mas, l'ex vicepresidenta, Joana Ortega, i l'ex consellera, Irene Rigau, per desobeir el TC en el procés participatiu sobre la independència de Catalunya.

22 de març de 2017: El diputat Francesc Homs és condemnat pel TS per desobediència greu del TC arran del procés participatiu sobre la independència de Catalunya.

8 de maig de 2017: La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, declara per segona davant la magistrada Maria Eugenia Alegret del TSJC acusada de desobeir el TC, una acusació per la qual també són perseguits els membres de la mesa del Parlament, Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet (JxSí) i Joan Josep Nuet (CSQEP) .

27 de maig de 2017: Acte de clausura de la reunió anual que celebra a Sitges el Cercle d'Economia (Juan José Brugera). Entre els assistents hi ha la flor i nata de l'empresariat català: Caixabank, Banc de Sabadell, Grup Godó, Albertis, Agroalimen, Gas Natural... El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, visiblement enfadat, increpa els empresaris catalans i els exigeix que abandonin l'equidistància i es mobilitzin contra la independència: www.elmundo.es: “Rajoy llama a los empresarios catalanes a movilizarse contra la secesión. A medida que avanzaba su intervención y las peticions de diálogo de los empresarios catalanes, el presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, fue endureciendo su discurso sobre Cataluña hasta que terminó sentenciando: «El referéndum no se va a producir». Y exigió respaldo firme a su posición. En clara advertencia al auditorio zanjó: «Hay algunos que tienen más razones que otros. La equidistancia está muy bien, pero no en todo momento ni en todas las facetas de la vida».

14 de juliol de 2017: www.elespanol.com: “Hacienda investiga a Grupo Godó, mientras 'La Vanguardia' entra en pérdidas. Entre 2011 y 2016, el 'holding' ingresó 32,6 millones por publicidad institucional y subvenciones, periodo en el que acumuló 22,4 millones de beneficios” (...) Los inspectores de Cristóbal Montoro han puesto sus ojos sobre el conglomerado mediático perteneciente a Javier Godó Muntañola. La Agencia Tributaria está revisando el impuesto de sociedades satisfecho por la empresa, correspondiente a los ejercicios de 2011 a 2013. También analiza el IVA de los periodos de febrero de 2012 a diciembre de 2013. (...) La inspección del fisco se extiende a la sociedad matriz Grupo Godó de Comunicación y a las filiales La Vanguardia Ediciones, Catalunya Comunicació, Summa Servicios, Tisa Cable y Emissions Digitals de Catalunya”.

16 de juliol de 2017: www.elmundo.es: “L'Audiència Nacional admet a tràmit una denúncia contra la cúpula de Caixabank per la indemnització presumptament il.legal de 16 milions d'euros pagada el 2014 a qui llavors era conseller delegat, Juan María Nin”.

18 de juliol de 2017: www.lainformacion.com: “Dos inspecciones fiscales con el Gobierno en funciones. El grupo Godó, editor de La Vanguardia y El Mundo Deportivo, reconoce en sus cuentas anuales consolidadas que la Agencia Tributaria le abrió dos inspecciones durante el pasado ejercicio: una relativa al Impuesto de Sociedades y otra al IVA”.

Con fecha 24 de febrero de 2016 y con fecha 9 de marzo de 2016 se han recibido las notificaciones de inicio de actuaciones inspectoras en concepto de Impuesto de Sociedades para los periodos 2011 a 2013 y en concepto de Impuesto sobre el Valor Añadido para los periodos febrero 2012 a diciembre 2013”, detalla en la memoria que acaba de publicar en el Registro Mercantil. “En este sentido, en las diligencias recibidas hasta la fecha de formulación se ha solicitado información de de la sociedad dominante del grupo fiscal, Grupo Godó de Comunicación, de La Vanguardia Ediciones, de Catalunya Comunicació, de Summa Servicios 21, de Tisa Cable y de Emissions Digitals de Catalunya”, enumera.

Las inspecciones coinciden en el tiempo con el Ejecutivo de Mariano Rajoy en funciones, tras las elecciones de diciembre de 2015; y con el intento fallido de investidura de Pedro Sánchez.

22 de juliol de 2017: El col.laborador de La Vanguardia, Gregorio Morán, denuncia que l'article que havia de publicar, Los medios del Movimiento Nacional, ha estat retirat de l'edició pel director del diari, Màrius Carol. www.elespanol.com: “El texto no publicado arranca con un reconocimiento al hartazgo de la situación en Cataluña, a la que no pensaba dedicar una línea veraniega. Sin embargo, los artículos de Màrius Carol, Xavier Vidal-Folch e Isabel Coixet le hicieron cambiar de opinión: “Los artículos son un llamamiento a de la responsabilidad y dejan una agridulce sensación de que estamos en un callejón de difícil salida a la que nos han llevado los talibanes que nos gobiernan y sus jaleadores, ¡que no supimos desenmascarar a tiempo!”.

Al director de La Vanguardia, Màrius Carol, le dedica su atención: “Conozco a Màrius Carol desde hace años; fuimos amigos durante algún tiempo y luego dejamos de serlo. Punto. Me es indiferente que sea el director de este periódico, porque a lo que voy es a que su artículo del sábado -Turbulencias- me conmovió y al tiempo me llenó de zozobra”, escribe Morán en los primeros párrafos del texto al que este periódico ha tenido acceso.” Podeu trobar l'article sencer a: https://ladyaguafiestington.blogspot.com.es/2017/07/los-medios-del-movimiento-nacional.html.

4 d'agost de 2017: www.directe.cat: “Godó cobra 300.000.-€ per convertir Susana Díaz en “reina d’Andalusia”. La Junta va pagar aquests diners per un article i una foto de la presidenta andalusa amb la reina a la La Vanguardia”.

QUI VOL ESTAR BÉ AMB TOTHOM AL FINAL NO ESTÀ BÉ AMB NINGÚ!

Recuperant el fil del principi de l'article, l'aposta des de 2013 ençà per la tercera via i l'equidistància, com era d'esperar, ha situat el GRUP GODÓ en terra de ningú i ara rep foc creuat tant des del bàndol unionista com des de l'independentisme. Per una banda, per tal de recuperar la confiança perduda dels titulars de la Moncloa (Mariano Rajoy) i de la Zarzuela (Felipe VI), Javier Godó va sacrificar homes de confiança com el director José Antich i també col.laboradors com Sánchez Piñol, Jordi Graupera, Xavier Antich...; així i tot, a Madrid no s'acaben de fiar d'ell perquè no ha fet una purga total expulsant Pilar Rahola, Quim Monzó, Salvador Cardús i Francesc-Marc Álvaro, i en conseqüència, dia 9 de juny de 2016, el ministre d'Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, va ordenar als funcionaris de l'Agència Tributària Española que li obrissin un expedient sobre els exercicis fiscals de 2011, 2012 i 2013. Per altra banda, l'acte de submissió de genuflexió del comte de Godó davant el tàndem Rajoy / Felipe VI, ha suposat per a La Vanguardia la pèrdua subscriptors, de lectors i que les acusacions de botiflerisme s'hagin disparat.

Enmig d'aquest context de conflicte, dissabte, 22 de juliol, vam assistir a un altre capítol que confirma que la tensió explosiva dins LA VANGUARDIA va in crescendo quan l'articulista espanyolista, Gregorio Morán, des de els mitjans madrilenys va denunciar que el director Màrius Carol li havia retirat un article titulat “Los medios del Movimiento Nacional”. Morán (Oviedo 1947), ex militant del PCE, que va abandonar a finals de 1976, i articulista de lèxic llampant amb frases com “la derechona españolista y la catalufa, provenientes de la misma fuente y de parecidos negocios, me producen asco y repulsión.”, no se va poder aguantar i va rebentar en un vòmit de fel adreçat directament contra el director del diari on escriu des de fa anys, Màrius Carol, exemple, segons ell, d'aquesta “derecha españolista y catalufa” que li produeixen “asco y repulsión”. L'anunci del referèndum d'autodeterminació per al 1-O ha provocat en el fatxenda Morán un estat de ràbia exacerbada que si fa unes setmanes el va dur a envestir contra Salvador Cardús, fa uns dies el va empènyer a mossegar directament la mà del director que li dóna de menjar, Màrius Carol.

LA INSPECCIÓ DE L'ATE COM INSTRUMENT DE XANTATGE I D'EXTORSIÓ

Dia 15 de juliol, vaig acabar l'article dedicat a recordar l'afer Galinsoga arran de la mort de Mn. Josep M. Aragonès i Rebollar (?-2017) amb la següent reflexió final: “UNA ÚLTIMA REFLEXIÓ. Todos los catalanes son una mierda", va amollar enfurismat i treient foc pels queixals dia 21 de juny de 1959, Luis de Galinsoga, dins l'església de Sant Ildefons de Barcelona. I quan va dir,"tots" es referia a "tots", "condes de Godó" inclosos a més dels Carols, Julianas, Garcías, d'ara, etc.

Dit això, alguns sabem que no hi cap empresa grossa o mitjana a l'estat espanyol que pugui suportar que el govern espanyol li passi l'escànner, és a dir, escoltes telefòniques, interceptació de mails, inspeccions primmirades a càrrec dels servicis secrets, l'agència tributària, ministeri de treball, de sanitat, medi ambient, assetjament judicial i fiscal amb informes falsos elaborats per la policia, filtració als mitjans de comunicació perquè organitzin un judici paral·lel, etc.

Quan vaig escriure aquestes paraules estava pensant en el Grup Godó i tot el que avui he recordat en la CRONOLOGIA d'aquest article: 9 de juny de 2016: Hisenda obri una investigació sobre les obligacions tributàries del Grupo Godó:www.espanol.com: “Hacienda las empresas del conde de Godó. La Agencia Tributaria comprueba si se liquidaron correctamente los impuestos sobre sociedades de los ejercicios fiscales 2011, 2012 y 2013”.

Aquesta notícia necessàriament s'ha de completar amb una altra del mateix estil, no debades Javier Godó va ser vocal del Consell d’Administració de CaixaBank des de juny de 2011 fins a març de 2014 i actualment, des de juny de 2014, és patró de la Fundació Bancària Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, la Caixa: 16 de juliol de 2017: www.elmundo.es: “La Audiencia Nacional ha admitido a trámite una denuncia contra el actual presidente de la Fundación Bancaria La Caixa, Isidro Fainé, y varios miembros de la cúpula, por la presuntamente ilegal indemnización de 16 millones pagada en 2014 al entonces vicepresidente y consejero delegado de CaixaBank, Juan María Nin”. El jutge José de la Mata va admetre la denúncia presentada per l'empresària Gema María Suárez i va imputar tot el consell d'administració que va donar suport a l'acord de presumpte delicte societari i d'apropiació indeguda.

Dimecres dia 18 de juliol, TV3 i IB3 van emetre el documental elaborat per Mediapro, “Las cloacas de Interior” dedicat a la guerra bruta contra l'independentisme i que va generar una gran alarma social. D'entre la llista extensa de policies, fiscals, jutges, detectius privats i periodistes emmerdats en un dels escàndols més greus dels últims 40 anys i vora el qual l'afer Watergate (1991) que va acabar amb la dimissió del president dels USA, Richard Nixon, és un joc de nins, destaquen un diari, EL MUNDO, i dos suposats periodistes, EDUARDO INDA i ESTEBAN URREIZTIETA. A Mallorca coneixem massa bé el tarannà i els mètodes mafiosos d'aquests dos esbirros confidents de la policia que van jugar un paper de primer ordre en la persecució, linxament i extermini d'UNIÓ MALLORQUINA (UM), un partit avui desaparegut del mapa després que tots els màxims dirigents fossin condemnats a la presó, un darrere l'altre i la majoria de vegades sense proves i en base a acusacions mútues. Inda va estar destinat a Mallorca com a director d'EL MUNDO els anys 2002-2007 i Urreiztieta entre els anys 2003-2011. Tots dos van fer a Mallorca la guerra bruta que després des de Madrid estan repetint contra Catalunya.

Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta es presenten davant l'opinió pública com a “periodistes” independents que es dediquen a fer “investigació”. Tot plegat és una estafa descomunal en la qual hi estan implicats funcionaris d'hisenda corruptes que filtren als suposats “periodistes” informació esbiaixada, policies que elaboren informes falsos i, el que és més greu, jutges i fiscals que vulneren sistemàticament el secret de sumari i filtren informació parcial al tàndem Ida & Urreiztieta perquè puguin crear un clima de terror i organitzar un judici paral.lel que acaba finalment amb l'assassinat civil, politíc i econòmic de les víctimes.

Com a botó de mostra de la importància que juguen els responsables de l'Agència Tributària Espanyola (ATE) a les ordres del ministre de torn, a continuació reproduesc un petit fragment del llibre que va publicar Esteban Urreiztieta, 'Mallorca és nostra. Crónica oculta del saqueo balear' (Unidad Editorial, La esfera de los libros, Madrid, novembre de 2011); un llibre d'unes 600 pàgines que és una continuada fanfarronada en el qual es fa ostentació pública de com funcionen les clavegueres de l'estat i de com empren tots els ressorts de l'administració (inspecció d'hisenda, policies, fiscals, jutges, periodistes...) per destruir els seus rivals polítics: “no existe arma más poderosa que el ordenador de la Agencia Tributaria, que se oculta como un gran cañon Bertha capaz de demoler cualquier estructura por poderosa que sea. En su disco duro quedan reflejadas las facturas declaradas por cada empresa y la contraria, la composición real del accionariado de las sociedades, la que habitualmente se esconde ante el Registro Mercantil. (...) Se puede engañar a los obsoletos registros de la propiedad y al colapsado mercantil, pero no al fisco, al que hay que decirle la verdad y nada más que la verdad. Ni la Policía Nacional ni la Guardia Civil ni la Fiscalía disponen de esta información. No ven a los políticos corruptos al frente de sus tapaderas. Ni sus operaciones económicas. Sólo Hacienda, transformada en un Gran Hermano que todo lo ve” (pàgs 320-321). El llibre d'Urreiztieta és una lectura recomanada ja que explica el rerafons, els motius ocults, els mètodes, la porqueria, la sordidesa i els interessos d'estat que hi ha darrera moltes actuacions que, sota el pretext de lluitar per un objectiu noble: la lluita contra la corrupció, s'amaguen.

L'ex consellera d'Educació i Cultura del Govern Balear (1987-1992), ex presidenta de Mallorca (1995-2003) i del Parlament Balear (2003-2007), Maria Antònia Munar, és un exemple del poder de l'oligarquia mafiosa de l'estat espanyol i de fins a quin punt, tot i servint-se del “Manuel de inquisidores” (1376) del dominic Nicolás d'Eymeric, que es va utilitzar per condemnar a la foguera milers de dones després de tractar-les com a bruixes, pot arribar a destruir una persona. Condemnada sense proves i tan sols en base a declaracions de subordinats que prèviament havien arribat a un pacte amb la fiscalia, ficada a la presó abans que el TS se pronunciàs, després de tres anys de presidi durant els quals no va deixar d'insistir de dir que era innocent; l'octubre de 2016, finalment i davant la perspectiva de passar de quinze anys empresonada, M. Antònia Munar, va tirar la tovallola i es va autoinculpar. “Després de lluitar tota la vida 'intentant creure en la igualtat' he perdut tot el que tenia. No només estic privada de la llibertat física, sinó que som morta políticament, socialment i econòmicament” (El País 03.10.2007).

ROMA NO PAGA TRAÏDORS! VIRIAT I EL GENERAL BATET.

Passen els segles però l'oligarquia espanyola manté la mentalitat inquisitorial, la persecució despietada de la dissidència i el saqueig patrimonial de les víctimes, és igual que siguin els jueus (1492), els moriscos (1609-1614) , els catalans, etc. Per això, és tan vital trencar amb les deixalles d'un imperi espanyol caduc i enfollit a través d'un referèndum d'autodeterminació.

Dia 27 de maig passat, el president d'Espanya, Mariano Rajoy, va aprofitar l'acte de clausura a Sitges de la trobada anual del Cercle d'Economia per amenaçar públicament tot l'empresariat català que li reclamava diàleg i l'obertura d'una tercera via. El missatge era clar i entenedor: “s'ha acabat l'equidistància i vos heu de mobilitzar contra la independència”. El que no va dir Rajoy és que als empresaris, polítics, funcionaris... que no col.laborin en el sabotatge contra la REPÚBLICA CATALANA, els esperen els escamots de l'Agencia Tributaria Española' (ATE) que, talment piranyes insaciables, els passaran l'escànner i els desposseiran del patrimoni familiar igual com Espanya va fer antany amb els jueus i els moriscs. De fet, és la mateixa amenaça que un altre col.laborador de LA VANGUARDIA i de la corda den Gregorio Morán, José Antonio Zarzalejos, ex director de l'ABC (1999-2008), l'any 2004 va fer a Jordi Pujol i la seva família: “el Estado -a través de su longa manu- le ha hecho al que fuera Molt Honorable, un traje a la medida. Porque para enfrentarse al Estado, desafiándolo, hay que atarse los machos y estar limpio como una patena, con los bolsillos transparentes y en disposición de que los servicios de inteligencia pasen el escáner y no encuentren nada que no esté en su lugar” (www.elconfidencial.com 02.08.2014, "¿Què coño es la UDEF? El estado, señor Pujol").

Després de tres segles com a mínim, hem arribat a una bifurcació en el nostre camí en el qual, diumenge 1 d'octubre, tothom haurà de decidir, els grans empresaris també (GRUP GODÓ, CAIXABANK, BANC DE SABADELL...) entre una de les dues opciOns que contempla el referèndum d'autodeterminació: A) República Catalana. B) Continuar collats de mans i peus, espoliats, ultratjats, empobrits, represaliats i humiliats dins la monarquia borbònica espanyola.

I això no és tot, perquè als qui facin figa davant l'extorsió i les pressions inconfessables del govern espanyol han de saber que tindran el mateix final que Àudax, Ditalc, Minuris i el general Domingo Batet i Bateras.

VIRIAT (180 aC – 139 aC) fou un dels cabdills lusitans que va fer front a la conquesta dels romans a mitjans s.II aC. Escalivat per les reiterades falses promeses dels invasors, Viriat a base d'audàcia i astúcia va derrotar successivament els generals que Roma va enviar per sotmetre els lusitans. Al final, per destruir Viriat els invasors van recórrer als traïdors Àudax, Ditalc i Minuris a qui Marc Popil.li va subornar quan havien anat a negociar un acord de pau. De retorn al campament de Viriat el van assassinar l'any 139 aC mentre dormia. Quan van anar a reclamar la recompensa, el cònsol Servili Cepió els va fer executar amb una frase que ha fet història: “Roma no paga traïdors”.

DOMINGO BATET i BATERAS (Tarragona 1872 – Burgos 1937). Capità general de Catalunya entre els 1931-1935. Sota les ordres del president de la II República espanyola, Alejandro Lerroux, decretà l'estat de guerra a Barcelona i dirigí l'operatiu militar per derrotar la República Catalana proclamada pel president Lluís Companys dia 6 d'octubre de 1934 per la qual cosa va rebre la Laureada. Dos anys més tard, es va oposar al cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i fou condemnat a mort en consell de guerra i afusellat a Burgos dia 18 de febrer de 1937. Batet representa millor que ningú el perill d'apostar per les terceres vies, de romandre en terra de ningú que, al final, Roma no paga traïdors. Com a militar català que formava part de l'exèrcit espanyol, va actuar amb armes contra el govern legítim del seu poble; de fet, va ordenar bombardejar el Palau de la Generalitat; i tres anys més tard, els seus companys espanyols de l'exèrcit el van afusellar per “sospitós” i per no donar suport al cop d'estat del 18 de juliol.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per carrasclet, fa 6 dies

@ Guiem t'has torbat un poc, me esperaves ?
AIXÓ QUE DEMANES ho pots fer a Ignacio Gonzales ex president de la comunitat autònoma de Madriz, que diu el mateix sobre el seu jutge,aquest jutge no és granota??

Valoració:3menosmas
Per Guiem, fa 9 dies

Jo he torbat s'article masa curt , crec que si fos mes extens hagues estat millor
¿ qui pot creure que Fiscals i jutges pugan enviar a sa presò a gent sensa proves , ?
Això domes cap dins un cap gros,

Valoració:-11menosmas
Per Tomeu, fa 9 dies

Només fa falta veure d'in provenen els ingressos de La Vanguardia, per a veure qui es l'amo del diari. I no està precisament a Madrid.

Valoració:1menosmas
Per escardapenyes, fa 9 dies

Molt bo Jaume clar i documentat que confirman les grans dites de Mariano "España és una gran nación i una gran dedocràcia, llena de españoles mucho españoles" jo trob que mereix el premi internacional de poesía i declamació.
Salut i república cada cop més aprop.

Valoració:7menosmas
Per gabriel, fa 10 dies

imprimiu-lo i que s'escampi

Valoració:4menosmas
Per Pere, fa 10 dies

Magnífic Jaume, gràcies per aquest article que dóna llum.

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris