cielo claro
  • Màx: 13°
  • Mín:
10°

Règim especial i cost satèl·lit

Fa la impressió que hi ha escarcejos per intentar reobrir el debat sobre el Règim Especial per a les Illes Balears. Amb el REB ocorre com amb el riu Guadiana: de tant en tant va apareixent i desapareixent… però sempre va fluint. O, en el cas concret del REB, encara no ha començat a fluir; el que flueix és la demanda, des de les Illes Balears, d’un finançament mínimament just per a la nostra comunitat, mal anomenada autònoma.

A l’hora de fer consideracions sobre el REB, crec que hauríem de començar per una de ben elemental: a les nostres illes la principal activitat econòmica és el turisme. Això condiciona, d’alguna manera, tota la vida econòmica i social del nostre país. Per tant, el REB ho hauria de tenir en compte. No patim una pressió constant al llarg de l’any, posem per cas, sobre els nostres serveis públics. Si fos així, els hauríem de tenir per a tres milions de persones i no per a devers un milió. Però durant els mesos d’estiu sí que existeix aquesta pressió. I té unes característiques molt específiques.

El fet que la nostra població, durant el fort de l’estiu, es multipliqui per tres o quatre fa que la pressió sobre els serveis públics sigui tan intensa que una gestió mínimament normal esdevengui completament impossible. I no em referesc només al fet que s’embruta molt més, que es gasta molta més aigua, que es requereixen molts més recursos naturals o que patim una brutal pressió urbanística, sinó als fets derivats de l’oci. No és igual gestionar una societat de tres milions de persones, posem per cas, en què la distribució entre treballadors i ociosos és la més regular arreu, que gestionar-ne una dels mateixos tres milions en què n’hi ha dos milions que estan de vacances.

I no seria igual dos milions de ciutadans distribuïts percentualment de manera equilibrada entre vells i jóvens, entre parelles amb fills i ciutadans que viatgen sense nens, etc, que dos milions amb un determinat segment predominant: jóvens, personsal que busca la festa… Dos milions de turisme familiar implica una pressió infinitament menor, per exemple, davant el sistema sanitari que dos milions dels quals un milió i mig són jóvens que venen a passar un cap de setmana circulant per totes les discoteques possibles.

Per fer un REB com pertoca s’haurien de dur a terme diverses tasques, algunes de les quals resulten relativament senzilles i d’altres molt complicades. Ja hem apuntat en diverses ocasions que les Illes Balears són les úniques illes de la Unió Europea que paguen més a l’Estat en forma d’impostos del que en reben en forma de serveis i d’infraestructures. Això seria relativament fàcil d’arreglar. S’equilibra, i ja està (amb la solidaritat interterritorial que el nostre govern autònom decideixi, per descomptat). Ara bé, amb això no arribaríem ja a un finançament just per a la nostra comunitat (que, en qualsevol cas, ja començaria a ser una mica més autònoma). S’hauria d’avaluar, i aquesta és l’avaluació més difícil, quin és el cost satèl·lit del turisme, és a dir, què ens gastam de més en bens naturals, infraestructures, serveis públics, etc, pel fet de tenir el turisme com a principal activitat econòmica.

Del cost satèl·lit del turisme, hi ha aspectes que resulten avaluables, també, amb una relativa facilitat, i d’altres que són molt difícils d’avaluar. Podem avaluar, per exemple, què suposa en despesa sanitària, en pressió sobre la nostra sanitat pública, el fet que a l’estiu hi hagi una determinada població a les Balears, i que aquesta població sigui d’un determinat tipus i faci unes determinades coses. Es pot comparar la pressió sobre l’atenció sanitària a l’estiu i comparar-la amb la resta de l’any. Quelcom de semblant es pot fer, per exemple, amb la despesa en bens de primera necessitat com ara l’aigua. Quina és la despesa mitjana d’aigua en els mesos d’hivern i quina despesa hi ha durant d’estiu? Això resulta quantificable, d’una manera o altra. S’hauria de fer un esforç per posar-hi xifres, però no constitueix cap tasca titànica.

Sí que és més difícil d’avaluar el cost humà, però també s’hauria de poder quantificar. Quants estudiants deixen el seus estudis abans d’hora per poder apuntar-se al diner fàcil i immediat, quants jóvens temptats per la societat de l’oci deixen els seus estudis per manca de motivació i per imitació dels que estan de vacances, què suposa el fet de ser una societat turística en relació a les addiccions… i un llarg etcètera que no és aquí el lloc d’enumerar.

Si no es tenen en compte tots aquests elements a l’hora de dissenyar el REB per a les Illes Balears, per molt que sembli que hem anat molt endavant, una vegada més haurem fet curt.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Idò sí., fa 4 mesos

Sembla que els nostres gestors polítics, o els nostres polítcs gestors, són molt xerecs, i a l'hora de gestionar el REB o altres coses es queden curts, i a Madrid encara els ho acurcen més, i llavors els fan creure, i ells ens volen fer creure a nosaltres, que som espanyols i que tots els espanyols som iguals a davant de la llei i dels pressuposts, quan és ben evident que això no és ver. El més lamentable és que són molts els illencs que això no ho volen veure i pensen allò de "Déu ens guard el senyor per por de pitjor", i a davant aquesta mentalitat poc es pot fer per millorar.

Valoración:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris