cielo claro
  • Màx: 31°
  • Mín: 19°
18°

"Retrotopia" turística del Govern

Dues lectures -una de fa algun temps, i una altra molt recent- em serviran per reflexionar entorn del comunicat en el qual el GOB "demana que es revisin els objectius i criteris d'adjudicació de l'Impost del Turisme Sostenible" i del darrer informe de Terraferida en el que es denuncia que la Conselleria de Turisme tramita 50.557 noves places turístiques per Mallorca.

La primera de les lectures és un article de l'economista ecològic i catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de la Laguna (Tenerife) Federico Aguilera Klink on escrivia: "El principal problema ambiental consisteix en l'aplicació de decisions autoritàries". Un text que em suggereix que la democratització de la presa de decisions sobre les polítiques turístiques i ecològiques d'arreu, i a les Illes Balears en particular, és fonamental. L'Impost del Turisme Sostenible mai no serà una Ecotaxa, no cal entossudir-se a encabir-lo en el marc de la fiscalitat verda. Però és possible i desitjable corregir el desastre de l'any passat amb la primera adjudicació dels fons recaptats amb l'impost turístic. El Govern, doncs, hauria de fer cas a les propostes del GOB plantejades en el comunicat abans esmentat i democratitzar tot allò que té a veure amb la gestió dels fons que es recapten amb l’anomenat impost sobre estades turístiques i de mesures d'impuls del turisme sostenible.

Si el Govern rectifiqués i fes cas al GOB, això significaria un gest per part del Vicepresident Biel Barceló. Si, a més a més, el gest fos acompanyat d'un canvi d'orientació més general, significaria, alhora, acabar amb la "retrotopia" que caracteritza la seva gestió de la política turística autonòmica. "Retrotopia" és el nom d'un nou concepte amb el qual Zygmunt Bauman titulà el seu últim llibre (pòstum). Vet aquí la segona lectura a on el creador del concepte "societat liquida" defineix el procés de pèrdua de la fe en la idea de construir una societat alternativa per al futur, i la tendència a recórrer a les grans idees del passat (val a dir que això de “turisme sostenible” és una idea-ocurrència comercial bastant antiga) com "retrotopia". Bauman arrodoneix el seu nou concepte inscrivint-ho en el corrent inaugurat per Margaret Thatcher amb la celebèrrima sentència "There is no alternative" (TINA). A hores d'ara, i a les Illes Balears, qualsevol política turística que no sigui de decreixement cal inserir-la en els marcs polítics i mentals del "no hi ha alternativa" al creixement. En aquest sentir l’informe de Terraferida presentat dissabte passat és una prova irrefutable d'una política turística “retrotopica” mai vista.

Al final del llibre, Bauman ens planteja el següent dilema: "Més que en cap altra època, nosaltres -els habitants humans de la Terra- ens trobam en una situació en què cal decidir: o ens donem les mans o cavem la nostra fossa comuna". Morir d'èxit turístic seria una nostrada fossa comuna! En aquest sentit, val a dir que fa algun temps Aguilera Klink ens va ensenyar -encara que, pel que sembla, el Govern no es va assabentar- a distingir entre l'economia ambiental i l'economia ecològica, és a dir, entre capitalisme verd, però capitalisme sense complexos i a ultrança, i una política economia d’arrel, diguem-ne, d’ecologisme social no conformista.

La veritat és que no sé si és per aquest aprenentatge o no, però el punt cert i segur és que cada vegada som més la gent -els i les habitants humans d'aquesta terra illenca- que tenim clar que la relació entre deterioració de la qualitat de la democràcia i deterioració ecològica no s'arregla amb polítiques d'economia ambiental, o, altrament dit, amb polítiques "ambientals-sostenibles" de creixement (sic). És aquesta convicció la que fa revifar el moviment social a favor del decreixement turístic. Sens dubte, és un moviment en la millor tradició de la defensa dels drets de ciutadania, en definitiva, de lesa democràcia.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Idò sí., fa 6 dies

En un futur més o menys llarg, el turisme decreixerà, per circumstàncies potser encara imprevisibles, i no tenint altra alternativa per a la subsistència, milions de treballadors ho passaran molt malament, i els qui estam jubilats potser que també. Hauríem de pensar molt sèriement en aquell consell tradicional de que "no convé posar tots els ous dins el mateix paner", cosa que estam fent des de fa més de mig segle. Algun dia el paner tombarà i ens quedarem sense recursos.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris