cielo claro
  • Màx: 31°
  • Mín: 19°
31°

Guillem Balboa Buika, més enllà d'Alaró

Aquest dissabte, al poble veí d’Alaró serà investit batle l’amic Guillem Balboa Buika, en virtut de l’acord signat per la majoria d’esquerres i sobiranista assolida a les eleccions municipals de maig de 2015. Fill d’exiliats guineans, en Guillem va viure bona part de la infantesa i adolescència al barri de la Paloma (Columnes), veïnat de Pere Garau, un melting-pot tan estigmatitzat en els darrers anys com acollidor i viu llavors i ara, com altres tantes barriades populars i obreres de Palma que ens els  seixanta i setanta eren poblades per immigrants del sud de l’Estat, òbviament de no tan al Sud com la família d’en Guillem.

En Guillem és negre com el carbó, però això no ha estat obstacle per arribar a ser algú tan integrat com reconegut al poble d’on serà batle, o a la Universitat de les Illes Balears on hi treballa. Però no ens enganem: la negritud viscuda així com la va escriure i descriure Frantz Fanon a mitjans del segle passat a Els condemnats de la terra ha marcat la seva vida i la dels seus, com ho ha fet a tots i cadascun dels afrodescendents en la seva diàspora, considerats fins a cert punt subhumans en el marc d’un pensament colonial que persisteix en tots nosaltres encara que aparentment, haguem superat el colonialisme històric.

Fins aquest dissabte, i en l’imaginari majoritari, les persones negres a Mallorca s’associaven a immigrants subsaharians arribats en pastera, a les prostitutes nigerianes de S’Arenal o a venedors ambulants il·legals. Per això és tan important com simbòlica la batlia d’en Guillem Balboa Buika: perquè permet descolonitzar una visió dominant de la realitat que ha arribat a naturalitzar que els negres i altres oprimits sempre hagin de ser oprimits, que puguin morir a milers al fons de la Mediterrània sense que ens immutem, i que no puguin arribar a ocupar mai una posició de poder tan rellevant com la batlia d’un municipi. Com històricament, per cert, també ha passat fins no fa tant de temps amb les dones, que si bé avancen en determinades posicions de poder, encara pateixen altres múltiples formes de dominació del patriarcat.

En Balboa batle és la metàfora d’una illa i una Europa que assumeix i valoritza (a contracorrent) la seva diversitat front al fantasma del feixisme social que ens assetja. I moltes més coses. I com que en Guillem és una persona tan senzilla que no els dirà tot això, ni jo tenc la intenció que assumeixi tot això com si fos una càrrega, ja els hi cont jo. Perquè a ell ja li ve just ara per ara ser batle del seu poble, una de les responsabilitats més honorables i alhora feixugues que et pot tocar fer a la vida. I que ho farà millor que bé, des de la senzillesa i la proximitat a la gent que el caracteritza, i perquè té un bon equip de gent compromesa com ell amb el seu poble per fer-ho possible.

Si Cabrit i Bassa, els darrers resistents a la fortificació del Castell d’Alaró, foren durant segles un símbol de defensa de la mallorquinitat, en Guillem Balboa Buika -com un altre Guillem entranyable, el d’Efak, dècades enrere-, representa la mallorquinitat transgressora però igualment resistent del segle XXI, feta des de baix, des del poble, d’aquelles que arrelen els canvis de bon de veres. Un orgull tenir-te de batle, estimat Guillem.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris