cielo claro
  • Màx: 31°
  • Mín: 19°
31°

24M i Son Bosc com a metàfora

Aquests dies s’ha esgotat la via judicial de l’especulació sobre els terrenys de Son Bosc, a Muro. Facem història: uns terrenys codiciats que són part de l’ecosistema de S’Albufera, que fa més de 15 anys foren inclosos a l’àmbit del Parc Natural, però que  Jaume Matas (i Jaume Font com a conseller de medi ambient d’aquell temps) varen tornar a treure del Parc, per tal de facilitar la construcció d’un camp de golf. Declaració d’interès general del govern Matas just abans de les eleccions de 2007 al promotor per al qual treballava la seva parella, la Sra. Areal. Litigis del GOB i el PSM contra els promotors i l’Ajuntament de Muro com a escut dels promotors, i durant el segon pacte de progrés, l’encert de Biel Vicenç i Vicenç Vidal per demostrar els valors ecològics d’aquest indret que varen permetre aturar les obres, amb la declaració de Zona d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA).

I així fins aquesta setmana, en què els tribunals ja han dit que prou, que la llicència del camp de golf no s’aguanta, i que ja no es pot recórrer més per molta pasta que tenguin els seus promotors i el consistori que li ha fet el joc. Una sentència que arriba vuit anys després de la concessió de la llicència, i que coincideix amb dues dates assenyalades: la celebració ahir del Dia Mundial dels Parcs, i del 24 de maig,  segon aniversari de les eleccions de 2015.

Sembla que ha passat una eternitat d’ençà que Bauzà ens delectava amb el seu odi institucionalitzat des del poder, i el seu menyspreu a la democràcia, la llengua o el sentit comú. Per això consider, des de la defensa del balanç positiu dels canvis polítics d’aquest bienni, des de l’impost turístic, la renda social, o el retorn a la normalitat lingüística i la pau educativa, el fre polític i normatiu a l’especulació o la lenta però necessària recuperació dels serveis públics i els milers de treballadors i treballadors acomiadats, que cal fixar-nos en la metàfora que Son Bosc representa: que la lluita per la terra i la gent val la pena, i que per molt justa que sigui, ningú no ens regalarà res. Que els processos de canvi són lents a pesar de les urgències, i no hem de defallir. Que cal que aquells qui compartim principis i objectius, encara que no sempre l’estratègia per aconseguir-los, ens aliem per transitar cap allà on volem arribar: una Mallorca i unes illes de dignitat i prosperitat compartida.

Per ara, el meu reconeixement a tots i totes els qui heu aportat el vostre granet d’arena (i qualque cosa més) perquè Son Bosc no pugui tornar mai més a ser pensat com un camp de golf, i als qui us deixau la pell perquè les institucions siguin una eina al servei de la gent, i no dels interessos d’un pocs. Vist el desolador panorama espanyol, europeu i mundial, la vostra feina encara té més valor.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris