cielo claro
  • Màx: 31°
  • Mín: 19°
18°

El galimaties

Els denominats neoliberals són els qui que tenen la vocació del relativisme moral, antidogmàtic, si del que es tracta és d’impulsar rendiment. Són partidaris de les trames, però subordinades; el delicte el contemplen, si cal, de manera peremptòria. Res no valoren en termes absoluts. Per exemple, el sistema mai no és corrupte. Ho pot ser el partit polític, o el càrrec electe, els maldestres, els individus infractors, si es demostra categòricament. Per als neoliberals hi ha dues classes de transgressors punibles; els criminals que ho són per vici, per temperament espontani, o els que ho són perquè no s’adapten al medi social. En aquest cas, l’ordre públic hi és inflexible, per a restablir el mal moviment social i posar les coses al lloc que toca.

Per als liberals de dretes l’excessiu descontrol dels individus condueix a l’anarquia, al desori republicà, a la guerra civil entre la comunitat. Mal negoci. Hi ha d’haver algunes normes, és cert, però eficaçment aplicades. La dreta mai no fa anàlisis vagues, indeterminades, de caràcter general. Supeditats al realisme, les comprovacions sempre han de ser autònomes, precisament perquè ells la saben llarga. Poc partidaris de la política —banalitat mala de sofrir que tanmateix sempre acaba com el rosari de l’aurora—, deleguen en els polítics —en política no hi ha res més productiu que no enemistar-se mai amb ningú—, però estan ben pendents de les conseqüències; posen esment al galimaties d’ara mateix, per exemple; les friccions d’ara, entre els que diuen que comanden a Mallorca i els altres que troben que no comanden bé.

La ideologia que sempre mana —factor etern de la civilització— s’alça ara amb una mescladissa de grisos que escampats contaminen —aquest galimaties que hem dit que domina— també als qui fins ara deien que estaven acostumats a la salut moral. Ras i curt, no se’n surten, sobretot perquè el poder neoliberal ha aconseguit que l’esquerra política esdevengui merament teoria progressista: les noves generacions que han de consentir, sempre seguit, la preeminència de la generació antiga.

Els neoliberals són individualistes que s’empegueeixen de l’explicació social. La relació amb el veïnat: penes i angúnies que deixen per als que creuen en les il·lusions. L’única convicció que comprenen és que tenir una excessiva fe en res els fa vulnerables. Tal com estan les coses —el panorama d’avui en dia—, haurem de concedir que tenen un poc de raó, comprovat que la decadència no té aturall. La funció que té cinisme és la de plànyer la derrota. L’estat autoritari? Una energia que al capdavall ens permet tocar la veritat, una realitat constatable. La resta són ficcions, tal com demostra el fracàs de la història de les ideologies. Anarquia conservadora que ha empeltat amb el neoliberalisme progressista. O no és neoliberal, el costum de privatitzar serveis públics? La veritat que és sempre la mateixa —els altres esdeveniments possibles negligits—, independentment de les legislatures.

Transgressió de la llei i ordre públic, tot u. El panorama general ha de ser el de la gent que vol viure bé, únic límit positiu i legal. Aquesta manera de fer —delimitació classista del fet criminal—, a Mallorca ha tengut predicació i sempre ha estat de gran eficàcia social, costum polític infranquejable de primera magnitud. Autoritat i burla legal; tant hi han avesat la gent, els polítics i els empresaris, que per a aquest recapte sempre hi troben quòrum.

El neoliberalisme consisteix a fer que els polítics sempre estiguin supeditats a la norma del sistema conservador: la llei dels abusos. Des d’aquest avantatge atenyen el seu poder perquè, tanmateix, sempre compareix la crisi, i si no arriba, oportuna com sempre, la promouen i se’n beneficien; quan no és la crisi de la fil·loxera és la del totxo; el frau perpetrat pels bancs. Ells, els que comanden, sempre se’n surten, sigui quina sigui la conjuntura, governi qui governi. És per aquest motiu que just després de cada període electoral, el veïnat gentil troba oportú de dir que sempre perden els que governen, mai no guanya l’oposició. 

L’imperatiu neoliberal és com el de la màfia, «fes el que hagis de fer per guanyar sempre, la resta no és cosa teva». La seva veritat, els productes que consumim i tot allò que els que comanden de veres diuen que és rellevant ara mateix, com sempre.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris