algo de nubes
  • Màx: 31°
  • Mín: 19°
24°

Resolució

«Yo no quiero aburrir a V. más con la longitud de mi epístola. Lo que sí le diré es que es tontísimo que V. escriba en Catalán. Ya se iràn Vds. curando de la mania del catalanismo» (Pérez Galdós)

Durant el pas d’aquests darrers cinc mesos hem pogut observar una successió de trobades per discutir com va tot això de la normalització lingüística. Jubilats per Mallorca no n’ha organitzada cap, però diferents representants de l’entitat hi han participat. Aquesta associació va aprovar, en el decurs del seu darrer congrés, celebrat a Palma el mes d’abril de l’any passat, una resolució que va presentar en Pep Planas encapçalada per l’opinió de l’escriptor Pérez Galdós que hem reproduït i que comença d’aquesta manera: «Jubilats per Mallorca, davant el fort colonialisme de l’Estat espanyol que patim des de fa segles i havent constatat avui que els partits i les institucions a casa nostra únicament utilitzen el sobiranisme com a una marca electoral buida de contingut: Propugnam la lluita de la societat civil per crear el contrapoder polític que defensi tots els nostres drets davant la imposició del nacionalisme espanyol...».

Som del parer que és un mal indicador que just ara, a la meitat del mandat del tercer Pacte de Progrés, encara s’hagin de convocar reunions amb la intenció de debatre què ha de ser la normalització lingüística i com s’ha d’articular. Ja està clar que sempre és bo asseure’s i parlar, entre la gent. El tema, però, és que la precipitació assembleària d’aquests darrers mesos coincideix, no ens enganyem, amb un estat d’ànim insatisfactori i bastant col·lectiu, per mor que ens arriben, seguit seguit, notícies que no són bones. Convocatòries de places laborals i llocs de feina en què el requisit del català s’ha convertit en mèrit; anuncis de moratòries, naturalment desfavorables per a la llengua catalana i que ja són un clàssic; programacions culturals en què preval, i de molt, el castellà; notificacions de conselleries escrites únicament en llengua castellana o municipis sencers que incompleixen la Llei de normalització lingüística. Tampoc no oblidam la minsa despesa institucional dedicada al foment del català.

Tenim la sensació que allò que hauria d’haver estat una política de normalització lingüística convincent, s’ha convertit en una contínua declaració d’intencions amb l’objectiu, errat, d’interceptar el desassossec; bons propòsits adequadament subministrats a la premsa que, sovint, converteix l’ocurrència de torn en un titular. Ara bé, si passats dos anys del tercer Pacte de Progrés —repetim, del tercer— som allà on som, podríem demanar: quan acabarà el programa de la normalització lingüística? Hi ha cap full de ruta que faci previsió de quina serà la meta? Hi ha municipis que han de subsistir resignats, que s’han descartat com a beneficiaris de l’aplicació de la llei? Advertim, per si la conselleria de Cultura no n’està informada, que sempre som a temps de fer arribar a les autoritats un inventari amb els incompliments, pel que fa a alguns municipis de primera magnitud.

Hem fet esment a la resolució congressual que l’any passat va aprovar el compromís de l’associació Jubilats per Mallorca. Vet aquí una selecció de paràgrafs: «Per bé que avui celebram el restabliment de la Llei de Funció Pública, ens hem lamentat del retard amb què ha actuat el Govern, i exigim que es vetlli per la seva aplicació, després de constatar, i ho denunciam públicament, que s’estan produint retrocessos: en el mateix IB-Salut, s’ha passat a enviar als seus pacients comunicacions escrites exclusivament en castellà».

Convé insistir que aquesta resolució va ser aprovada el mes d’abril de l’any passat perquè, de llavors ençà, les coses han empitjorat. Continua el text: «Si l’exercici de la sobirania en el terreny de la política lingüística significa que hem de combatre per l’ús normal del català en tots els àmbits d’ús, el sobiranisme haurà igualment de lluitar per abolir el bilingüisme oficial, tal com s’exerceix avui dins les institucions illenques. Constatam que el Govern vol vendre com un dret de lliure elecció la imposició de l’ús secundari de la llengua catalana. L’Estat espanyol vetlla per “la igualdad de todos” amb l’obligació de saber i usar el castellà. El bilingüisme no significa res més que l’ anul.lació de la nostra sobirania per la voluntat castellana de perpetrar la substitució del català dins dels territoris dels Països Catalans». Lluitar contra la desigualtat legal injusta de què parla la resolució també vol dir obligatorietat moral de fer pedagogia política.  

I encara un altre paràgraf: «A l’espoli cultural dels nostres trets nacionals identitaris, que per la força ens va imposar l’absolutisme borbònic amb el Decret de Nova Planta ara fa 300 anys, mai fins ara abolit, ans al contrari, celebrat amb músiques de banda militar per la Capitania General que ocupa el Palau Reial de L’Almudaina, s’hi afegeix l’espoli econòmic que practica la Hisenda pública espanyola... ». Doncs bé, segons informacions que ens han arribat, provinents del darrer debat celebrat a l’edifici de Sa Riera la setmana passada, algun dels ponents va afirmar que no tothom té el mateix nivell d’adhesió a la normalització de la llengua catalana; tothom que fa part del tercer Pacte de Progrés, volem dir. Si la desídia és certa, que identifiquin l’autor o autors polítics de l’endemesa, del nou abús antidemocràtic, perquè ens havien assegurat que tothom de la colla era de tarannà progressista.

En fi, com que hi ha molta de gent que comença a pensar que ja fa Pep, això de la normalització de la llengua catalana travada per carreró que no passa, meam si és que la intenció política, sospitam, és la de fer veure que el català ja no ha de ser reivindicació principal, per allò d’una previsió a l’alça del recompte de vots; com si hagués de ser un error posseir una llengua o com si el català valgués massa poc perquè els polítics hi posin messions, s’hi apassionin favorablement.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pep Planas G, fa 4 mesos

Per cert que Jubilats per Mallorca ja ens vàrem encadenar a les obres del Palau de Congressos per protestar contra el descrèdit de les institucions on "es veren ses mangarrufes i la mala intensió seua" per l'incumpliment de les promeses electorals. Reiterat descredit avui quan tornen a ser les institucions qui presidiran la innauguració de l'espai privatitzat on ni tant sol ni es garanteix l'us i comprenssió de la llengua catalana. Mentre les televisions provincianes i els mitjans de comunicació colonials enuncien a bombo i platerets la malifeta d'una festa cultural borbònica, amb la (per mi) indesitjada presència d'un rei espanyol hereu del franquisme a qui el seu pare ja tingué la manifesta voluntat colonial en batiar Felip.

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris