Partly cloudy
  • Màx: 13°
  • Mín:
10°

Les dones hem de ser mares?

Fixeu-vos en la perífrasi d’obligació, és un deure de tota dona ésser mare? Una obligació? O al contrari ha de ser un projecte, una decisió lliure? Com ho veieu?

El diumenge a l’Arabalears va sortir publicat un article de na Marina Subirats, sociòloga, que tenia com a títol La maternitat com a projecte, parlant de la Medalla d’Or concedida a na Cèlia Amorós per la Universitat de València, la tasca d’aquesta filòsofa i del seu discurs d’agraïment. Us recoman la seva lectura completa.

Parla que l’imaginari sobre la maternitat està canviant, afortunadament: Poder controlar la fecundació ha donat de cop a les dones la possibilitat de no haver d’acceptar-la si no volen, i per tant de poder triar ser mares o no ser-ho. Entre nosaltres la maternitat ja no és un accident de la naturalesa, sinó un acte de voluntat, un projecte imaginat, pensat, sospesat, planificat, desitjat, estimat, i quan no hi ha aquest projecte, no hi ha maternitat, només un error. La maternitat és una possibilitat vital que es pot assumir o descartar, i això tinguis parella o no. Cada dia veiem més dones que l’assumeixen voluntàriament i també més parelles que la descarten que no la necessiten per donar sentit a la seva unió.

Crec que val la pena llegir amb calma tots els adjectius que acompanyen el substantiu projecte: imaginat, pensat, sospesat, planificat, desitjat, estimat. Conec dones que han fet aquesta tria així, fadrines que han volgut ésser mares, independentment de tenir parella estable o no.

També conec parelles que han descartat aquest projecte, de fet jo formo part d’una d’aquestes. Som d’una generació de dones que hem lluitat per aconseguir la píndola contraceptiva i encara a Mallorca tinguérem la sort de ser terra de turisme i foren pioneres moltes farmàcies en vendre-la sense recepta. Pitjor ho tenien les nostres amigues de Castella o de Madrid en els primers anys setanta del segle passat.

He dit obertament que no hem volgut tenir descendència, quan m’han demanat quants fills i filles tenia. La primera reacció quan dius senzillament que no en tens, era sempre de «pobra! No passa res...» com si el fet de no tenir-ne signifiqués clarament que era xorca. Les cares canviaven quan deia «No, no ho sé si som xorca o no, no n’hem volgut tenir», amb èmfasi. Eren altres anys, afortunadament, com diu na Marina Subirats.

Malauradament coneixem moltes societats on encara no s’ha arribat a aquesta situació per part de les dones i es manté el concepte de maternitat que la dona és un receptacle i per tant no pot rebutjar l’embrió -i d’aquí la contínua impugnació al dret a l’avortament- ni tenir vida pròpia independentment del fet de ser mare: es deu per complet a un projecte del pare, al qual s’ha de dedicar i servir sense límits.- Extret del mateix article que us coment, en paraules de na Cèlia Amorós.

Moltes societats arreu del món, no només del món àrab, també del sud-est asiàtic, o no tan llunyans alguns indrets americans i també moltes mentalitats encara aquí mateix. Mentalitat patriarcal que creu que la dona ha de ser mare, així per obligació. O que el fet d’ésser mares és l’etapa més important i bella de la seva vida...

Aquest canvi, la maternitat com a projecte no com a obligació comporta conseqüències de tot tipus. En vull destacar una: l’obligació més conscient a la coresponsabilitat, a compartir la cura entre els membres de la parella, amb més responsabilitat. A la vegada, ésser més conscients que les persones no som propietat de ningú. Som persones independents des del naixement, requereixen atenció i cura en les etapes d’infància i adolescència, però no són MEU I MEVA. Tenim vida pròpia, des del naixement.

L’amor, l’afecte no és sinònim de propietat. Si ho tenim molt clar quan ens referim a dues persones, joves o adultes, que s’estimen també ho hem de reconèixer quan parlam de filles i fills. I no és tan senzill.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per ¿...?, fa devers d'un mes

Te deseo de corazón que puedas pedirlo a la tuya. Servidor, hace algunos años que no tiene esta suerte.

Valoració:0menosmas
Per yuan, fa devers d'un mes

Gracias lila

Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris