Partly cloudy
  • Màx: 19°
  • Mín:

Eva i altres pecats venials

Ja ho saben, Eva és el nom d'una senyora que in seculo es deia Cristina de Borbón i altres herbes. Però com les monges que, quan professaven canviaven de nom, ella, ara que ha ingressat dins la clausura judicial – a vegades les sentències són inextricables- també ho ha fet. Són les prerrogatives de la justícia espanyola. En altres parts del món això no es fa, com per exemple Noruega. Una raó més per les quals els noruecs perden el cul per ser espanyols. Rajoy, són 1786 motius, i el compte no crec que s'hagi tancat. Jo no sé qui ha triat el nom però veritablement s'ha lluit de valent. I no crec que ho fes a posta! Eva, ja ho deveu intuir, va ser la primera gran pecadora de la història. Per culpa seva, la humanitat sencera arrossega la dura càrrega del pecat original. I el que és pitjor, som privats de viure eternament a l'edènic paradís. Encertada la correspondència entre la primera pecadora i la primera infanta que s'hagut d'asseure al setial dels presumptes pecadors. Un setial orfe de pal·li i al costat de facinerosos. Segurament, si la Bíblia relatàs la conversa entre n'Adam i n'Eva, la just posterior a  la qüestió de la poma, la nostra primera mare degué respondre amb un enfilall d'evasives: no me'n record, no ho sé, no ho tenc present, ho he fet per amor – la serp també es criatura divina-. Sortosament, el relator bíblic ens estalvià aquesta seqüència. Tot sigui pel dinamisme del text i per guanyar lectors i adeptes.

Seguint amb les curiositats del procés – el judicial, s'entén- el senyor Urgandarín ha estat transnominat com a Juli. Hi degué pesar en la tria el nom de l'il·lustre personatge romà que va morir assassinat tot just quan creuava el llindar de la glòria? Hi ha certs paral·lelismes entre el nom postís de n'Iñaki i la vida turbulenta del militar Romà, que, segons conten algunes cròniques, es pensava que era sublim i inviolable. Allò que podríem dir ascensió fulgurant i caiguda als inferns. Qui ha estat més afortunat en la qüestió de noms ha estat en Jaumet de la Rambla – curiosament  dels ex ducs de Palma-. Li ha tocat el nom de Bernat. En Bernadet és una figura entranyable de les rondalles mallorquines. El bo. L'ingenu que arriba a dalt de tot. El que no cau mai en desgràcia. Un alter ego una mica massa generós. O potser, l'espill que li emmiralla la figura que mai no hauria d'haver deixat de ser. Amb gomina i tot! Però la vanitat els perd i les ànsies d'atresorar riqueses. Potser es pensava que era fill de rei, com el de les rondalles!

Ara bé, al seu successor en el càrrec, només li falta que li trobin algunes pessigolles jurídiques – de moment, està immaculat-, no li van gaire millor les coses. També li podrien trobar un altre nom amb què fer-lo passar a la història. Amb la qüestió dels avals per ser nominat candidat a presidir el PP local, n'hi ha per llogar cadiretes. El milenar que va presentar han quedat reduït només a un centenar no gaire llarg. Hem sabut que bona part s'han anul·lat perquè els militants no estaven al corrent de les quotes. Voleu dir que els militants del PP només ho són per poder anar als tiberis on donen frit i porcella? O per mirar d'engospar alguna canongia per molt en to menor que sigui? Però treu pit, en Joserra, no és rendeix. Si sabés el poema de Joan Alcover podria dir. “¿No sents la host que se canta a si mateixa i avança, menyspreant la multitud dels morts que tomben i els ferits que deixa?”  Però no el sap, ni hi troba consol.

Seguint amb els pecats venials. Aquest és mortal i dels grossos! Cada vegada que se suscita algun tema que té a veure amb  la llengua i la cultura d'aquest país, surt el lloro pentinat de na Prohens i diu que aquest no és o no són els problemes reals dels ciutadans. Li sol fer de corifeu el filòleg Xavier Pericay. Evidentment, que un dels problemes reals dels ciutadans de les Illes Balears és superar el cost de la insularitat. Per aquesta raó s'havia proposat una tarifa plana per al transport aeri entre illes. Aquesta bon propòsit no arribarà de moment a bon terme perquè el PP i C's ho han vetat a Madrid. Al Congrés. Tanta sort que ells sí que es desllomen pel bé del poble. Ja que avui hem parlat de malnoms i pseudònims, aquesta gent – PP i C's- han fet mèrit per dir-se Judes. Ja ho saben, davant va dir una cosa i darrera en va fer l'altra.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris