nubes dispersas
  • Màx: 31°
  • Mín: 19°
30°

Falten 5 dies pel 8 de març

Falten cinc dies pel 8 de març, i ahir, la premsa publicava que l'eurodiputat polac Janusz Korwin-Mikke ha defensat en seu parlamentaria que les dones haurien de cobrar menys que els homes perquè són més dèbils, més petites i menys intel·ligents. No importa que sigui ultradretà: ho ha dit en sèrio. L'Europarlament investigarà i determinarà si el sanciona del càrrec temporalment, si li posa una multa o si no passa res de res.

Falten cinc dies pel 8 de març, i fa poc més d'una setmana que vaig publicar un tuit criticant que una famosa casa de disfresses de Ciutat exposava una disfressa masclista i ridícula de bombera, també amb la seva versió infantil. Perquè vos faceu una idea, la versió masculina tenia una certa semblança a l'indumentària professional, però, la versió femenina consistia en un vestit de color negre, ornamentat -igual que la versió masculina- amb franges reflectants, rematat amb una minifaldilla que just cobria mitja cuixa i, això si, un casc ben igual que el d'home. No és un problema d'indecència, com dirien durant el franquisme, és un problema del ridícul per la falta d'idoneïtat, com dur xancles a la neu.

D'entre les respostes al tuit, una m'ha marcat:
'Només és una disfressa'. 'Només'. N-O-M-É-S. Cinc lletres basten per justificar el sexisme, el masclisme i el patriarcat.

Doncs no. NO! No només és una disfressa! És una disfressa ridícula perquè cap dona bombera aniria així de desprotegida durant la seva jornada laboral i és una disfressa profundament masclista que sexualitza les dones (i en aquest cas també a les nines), que lis donen valor, que vos donen valor en funció del vostre cos i no de la vostra vàlua personal.

No m'importa que hi hagi homes que se'l comprin! El maniquí era de dona, el públic al que es dirigia era, clarament, el femení. No m'importa que la disfressa de bomber sexi tengui més o menys èxit! No era la disfressa que acompanayava a aquesta indumentària ridícula i sexista. Només conec els sex shops com a lloc on es sexualitza a tothom, però aquest, és un altre tema.

Podriem pensar que ha estat una patinada d'aquest clàssic dels comerços del centre de Palma, però és que poc més de dues setmanes abans, el Col·legi d'Infermeria de les Illes Balears denunciava amb un tuit la sexualització de la Infermeria. Altra vegada es complia el mateix patrò: ells, professionals; elles, objectes sexuals o submisses.

No només són disfresses, és una manera de percebre el nostre entorn, és una forma d'expressar com pensem que és el nostre dia a dia, i per tant, també és una forma de perpetuar (o no) uns models antics basats en les idees que avui defensa l'eurodiputat polac Janusz  Korwin-Mikke.

Falten cinc dies pel 8 de març i avui el president dels EUA és un home que s'ufanaba de tractar a certes dones amb el seu famós 'grab them by the pussy'.

Falten cinc dies pel 8 de març, i moltes dones -i, per suposat, moltíssims més homes- encara no saben que són masclistes. No els importa que els seus fills i les seves filles estiguin atrapats entre els tòpics i els clixés, és més, ni se n'adonen. La roba, les joguines, els regals, la forma de xerrar (la diferència de tons, les paraules dolces a elles i l'encoratjament per a guanyar a ells, les frases fetes que atorguen sentiments a les nines que no poden tenir els nins tipus: no ploris com una nina...) les diferents tasques i responsabilitats a la llar...

Si em permeteu una intimitat, vos contaré que visc amb la meva parella i el seu fill de sis anys. A ca nostra, jo tenc, pràcticament, l'exclusiva de la cuina. A ca son pare, la cuina també és cosa d'ell. Doncs, d'on treu el nin que la cuina és cosa de dones?

No és només un eurodiputat, no és només una disfressa, no és només que mares i pares no siguin plenament conscients de com eduquen als seus fills i les seves filles, el problema és el sistema, és el patriarcat.

Per això, la causa feminista ha de continuar vigent i el reflex de la seva necessitat i del seu auge es veu en com molta gent, homes i dones, ataquen el feminisme -moltes vegades sense sebre que és la lluita per la igualtat de drets entre homes i dones- fent servir el mot feminazi o denostant el feminisme amb arguments de poc rigor intel·lectual que insulten, per exemple, els centenars de dones que començaren la vaga a la Petrograd zarista amb la que va començar la revolució russa ara fa vuitanta anys, o a les dones que s'enfrontaren al poder per demanar el dret a votar, o a les dones que avui dia clamen pels seus drets reproductius, per la defensa del seu cos front legislacions fanàtiques i fanàtics dels masclisme al marge de la legislació, perquè els drets al treball i a la maternitat no siguin incompatibles, pel dret de viure les festes populars sense veure's assetjades, de no tenir por d'anar soles pel carrer, pel dret de ésser valorades com es mereixen i només pel seu aspecte, pel dret a viure i que l'Administració posi remei davant els que sempre s'equivoquen d'ordre, els que es maten ells després d'haver-les mort a elles.

Falten cinc dies pel 8 de març i és una vergonya que jo hagi tengut motius per escriure aquest article.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris