Sunny
  • Màx: 27°
  • Mín: 16°
27°

#VolemAcollir, també a Mallorca

690

13-02-2017

Una prèvia: Reivindic el plorar, també els plors masculins i en públic. No m'avergonyesc, ans al contrari, m'enorgulleix explicar que la nit de dissabte he plorat d'emoció tot gaudint del concert "Casa nostra, casa vostra", retransmès per TV3. Val a dir que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha estat força important per a l'organització i desenvolupament d'aquest gran esdeveniment cultural, musical, i, sobretot, reivindicatiu per a les persones refugiades: #CasaNostraEsCasaVostra

A més d'emoció, el meu sentiment va ser d'enveja de mitjans de comunicació públics (tot i que els talls publicitaris eren del tot sobrers) al servei dels moviments socials i de les iniciatives d’emprenedoria social d'un poble unit, alegre i combatiu. Les més de quinze mil persones al Sant Jordi, els més de cinquanta artistes, el ressò a les xarxes... no són altra cosa que els prolegòmens del que tot indica serà una gran manifestació convocada dissabte que ve, 18 de febrer,  a favor de les persones refugiades. Barcelona tornarà a ser la capital de la dignitat europea! He vist a les xarxes socials que a Palma també estem convocats a manifestar-nos. Llàstima que sembli una convocatòria, gairebé, clandestina!

Per tal d'animar un poc aquesta convocatòria palmesana, permeteu-me que recomani una lectura: El darrer, crec, llibre del ja enyorat Zygmunt Bauman "Desconeguts a la porta de casa". En un centenar de pàgines s'analitzen els orígens, les causes, i l'impacte de l'actual "crisi humanitària" que, a parer meu, té poc de crisi, i molt de crim. El cas és que en el llibre l'autor proposa assumir la nostra independència com a espècie, construir ponts, en lloc de murs de ciment i de filferro, i tenir un projecte de convivència solidària i cooperativa, amb les nostres diferències d'opinió i creences. Certament, no és una tasca fàcil, entre altres coses,  perquè Bauman escriu: "Des dels inicis de la modernitat, els refugiats que fugen de la cruesa de la brutalitat de les guerres i dels despotismes, o d'una existència de fam i desprotecció salvatges han trucat a la porta d'altres persones. Per als de l'altre costat d'aquella porta, aquells refugiats sempre han estat -i són encara ara- uns desconeguts...". Per això, és tan important conèixer les històries de vida -i de mort- de les persones que no han sobreviscut en el seu camí d'arribada a Europa, o malviuen a camps de refugiats. Diguem-ho sense embuts: Tothom coneix aquestes històries, només qui vulgui col·laborar amb el crim pot al·legar desconeixement. El silenci, com mai, ens fa còmplices d'un veritable genocidi!

Cal, idò, mobilitzar-se. Volem Acollir, i ho volem fer ja! A casa meva és casa vostra si que hi ha cases d'algú... No més persones refugiades mortes, no en el nostre nom! Dissabte, 18 de febrer, a les 18.30 h a la Plaça Major de Palma per anar en manifestació fins al Passeig del Born. Fem-ho amb l'alegria i combativitat que transmet la cançó de Txarango -inèdita fins que l'estrenaren en el concert del Sant Jordi- "Eko Resiste". Som-hi!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris