Partly cloudy
  • Màx: 26°
  • Mín:
21°

Trump, odi, ànsia: reflexió glocal

Tot i que encara confio en la condició humana i en la humanitat de la majoria  malgrat les reiterades decepcions dels darrers temps, fa uns mesos vaig tenir la desgràcia d’encertar la temuda victòria de Donald Trump.

Aquests dies hem viscut la seva coronació i hem vist com signava els seus primers decrets, que em confirmen en allò que consider més nefast de la presidència d’un dels països més poderosos del món: la normalització de l’odi des d’una instància del poder que és una referència mundial. Trump, ho volguem o no, és un «nou» líder mundial que conscient o inconscientment, és i pot acabar essent model social per a moltes persones, tot i que això també impliqui al meu parer fer passes enrere en la història de la humanitat. Murs contra la immigració, estigmatització de la diversitat i les minories, menyspreu a l’activisme cultural, negació del canvi climàtic, masclisme del més recalcitrant... i el que ens queda per veure.

Però si Trump és dolent, és del tot nefast que altres líders com la britànica Theresa May s’hi aferrin al mandatari nord-americà com a gran aliat i referent per sostenir la doctrina del «Brexit», i dugui cap aquí (o més bé, reforci, perquè els odis ètnics i l’extrema dreta ja hi són, a la vella Europa) el pitjor de la seva mala política a canvi d’algunes prebendes comercials. Tots dos plegats em recorden als Reagan i Thatcher dels 80, que tant de mal varen fer a un i altre costat de l’Atlàntic, ficant el món sencer en una onada de neoliberalisme que ha desmantellat tots els avenços aconseguits després de més d’un segle de lluites obreres i socials, de consolidació de drets bàsics com l’educació, la salut o els serveis socials mitjançant els serveis públics. Davant un Rajoy que diu que ens hem de dur bé amb els Estats Units i acceptar allò que ha elegit el poble nord-americà, em quedo amb les paraules del Papa Francesc, que també ens recordava fa uns dies que a Hitler també el va elegir el poble, i després el va destruir.

La construcció d’alternatives a la pitjor onada conservadora, rància i deshumanitzadora dels darrers 40 anys ens hauria de preocupar i molt, a les esquerres de tots els confins de la Terra. Fins i tot a qualsevol persona amb uns mínims de vocació humanista, independentment de la seva ideologia. I mentre ens posem d’acord per veure què feim (sense pensar-ho gaire, no fos cosa que facem tard i quedem a un carreró sense sortida), d’entrada, per no retrocedir, comencem per valorar allò que tenim.

I aquí, malgrat el renou, tenim municipis, illes i un pacte autonòmic de gent decent disposada a deixar-se la pell per dignificar les vides de la gent d’aquesta terra sense oblidar que som part d’aquest món ple d’incerteses. Voler aconseguir-ho tot i ja és un desig legítim, però la transformació social implica processos a mig i llarg termini. L’ànsia de voler que tot canviï ja (un punt consumista, per cert) i que només es fixa en el 20% no assolit enlloc del 80% conquerit no ha de frustrar els nostres somnis, ni deixar-nos la sensació d’una insatisfacció permanent. Si vos entra l’ànsia, mireu al nostre voltant, mireu com està el món. I treis pit. Seguim.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris