nubes dispersas
  • Màx: 31°
  • Mín: 19°
30°

Acord per la ruptura

Quan un milita a un partit d'esquerres arriba sempre un moment que s'ha de plantejar fins a quin punt està disposat a cedir, a renunciar a algunes idees amb la finalitat d'arribar més ràpidament a objectius més propers. Per a mi hi ha dos punts molt clars als que mai s'ha de renúnciar: el primer és que un partit d'esquerres mai ha de governar amb un partit de dretes encara que aquest s'amagui dient que és un partit sense ideologia, un partit de centre... i encara que sigui per evitar que el Partit Popular. Evidentment no és fàcil mantenir aquesta posició, sobretot quan l'alternativa és un govern del Partit Popular, tenint en compte que aquest partit té poc a veure amb els partits liberals o democratacristians europeus, i que una part dels seus militats i de la seva política es pot dir que és clarament d'extrema-dreta. Però a vegades s'ha de pensar a més llarg termini i normalment els governs formats per partits d'esquerres i dretes per evitar el govern del partit popular finalitzen donant el govern quatre anys després al PP, com va passar amb el primer pacte de progrés amb Unió Mallorquina. No es pot caure al joc de gestionar misèries renunciant als paràmetres de solidaritat, llibertat, equitat i harmonia amb l'entorn que distingeixen a l'esquerra. Quan l'esquerra governa amb la dreta és inevitable la tendència al conservadorisme i a ser assimilats pel sistema amb l'abandonament progressiu de gran part dels seus votants.

El segon límit és no renunciar al que es presenta com fonamental i es fa bandera a la campanya electoral. Per exemple és evident que el pacte de progrés va renunciar al seu moment a aturar la construcció de l'hospital de Son Espases i a una part important del seu programa al governar amb UM. I en aquest moment no veig en el govern actual una aposta clara, decidida i continuada per frenar la destrucció del territori.

Teòricament l'actual govern de l'acord pel canvi,  que va arribar el poder gràcies al desastrós govern d'en Bauzà, que va superar la mitjana caciquil dels governs populars, i sobretot a la mobilització del món educatiu, no tenia les limitacions de l'anterior pacte de progrés. Per primera vegada tenim un govern, teòricament sense cap partit clarament de dretes, amb una majoria amplia. i per tant no hi ha cap raó per renúncies i incompliments. Per això l'expectativa de molt de votants i associacions era molt més alta del que està oferint el govern en aquest moment. A més a més la deriva del PSOE i la crisi interna de Podem, un partit amb els peus de fang, tampoc ajuden a ser molt optimistes amb el que pot passar a les eleccions al 2019.


És clar que l'acord pel canvi encara és a temps de reinvertir la situació però l'ha de fer ja, al 2017 hem de veure un govern molt més ferm i clar en el compliment del seu programa sense cessions davant del lobby constructor o hoteler. En aquest moment no és suficient amb donar una de freda i una de calenta. Necessitam un acord no pel canvi sinó per a la ruptura i si esperen el 2018 serà massa tard.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris