Partly cloudy
  • Màx: 26°
  • Mín:
21°

Qui són els que han imposat que xerrem català i ara volen que siguem català-mallorquins?

He vist la pregunta publicada i formulada de dues maneres diferents, encara que el significat i la intenció sempre siguin les mateixes. Aquesta és la formulació de la pregunta que es va fer a una sessió del Consell de Mallorca, i la va fer una representant de “Ciudadanos”: “Ja han imposat que xerrem català i ara volen que siguem català-mallorquins. Lo pròxim serà que siguem cent per cent catalans?”. Encara que la pregunta i la introducció no fos exacta, era sobre el mateix, perquè no es defensava la llengua d'aquí i les paraules mallorquines que l'enriquien, paraules totes que ús cada dia. Ja sé que el president del Consell, el Sr. Miquel Ensenyat, li va contestar de manera intel·ligent, adequada i contundent. Li va contestar donant-li una lliçó que feia estona que aquesta persona “ciudadana” necessitava, però a mi em va fer pensar en el per què encara ens trobàvem en aquesta situació. Per què hi ha persones que es dediquen o viuen de la política i encara es troben tan desinformades, amb tan escassa formació o amb tanta mala bava. I d'això és del que vull parlar.

No s'entén com continuen volent enfonsar la llengua catalana; amb l'excusa que el mallorquí és una altra llengua, o que no és igual o no sé què, quan el seu cap de llista i diputat Xavier Pericay, d'ascendència gironina i barceloní que ha viscut tota la vida a la capital, ha pogut venir i establir-se a Mallorca, i continuar entenent-se amb la gent sense haver de canviar de llengua. La diputada hauria de saber que totes les persones del món xerren un idiolecte, que és únic, el seu, el conjunt del seu llenguatge expressat de manera oral o escrita, que pel fet d'haver nascut en un lloc determinat parla un dialecte, que pot ser si es refereix a Mallorca, solleric, binissalemer, felanitxer, campaner, santanyiner, etc., i si es pensa en el conjunt de l'illa es pot dir mallorquí. Que aquest mallorquí és tan important com el barceloní, com el lleidatà, com el castellonenc, com l'alacantí, com l'andorrà o com l'alguerès i tota la resta de dialectes existents, i que pel fet de xerrar aquests dialectes pertanyents tots a la llengua catalana, pot dir que xerra en català.

Sobre el fet de la denominació dels seus habitants, cadascú és d'on és, del poble on ha nascut, del lloc on viu; si el poble pertany a un lloc més gran, de la nació a la qual pertany, de l'estat, del continent o del món. Tenen cap problema els “Ciudadanos” a Andalusia per si els fan andalusos o espanyols? I si el tenen, o si n'hi ha que el tenen, serà perquè gaudeixen d'aquest dret que ningú no els pot robar. Els castellans que passarien a denominar-se espanyols varen reconquerir Andalusia als àrabs, i varen repoblar aquelles terres, els habitants de les quals no han tengut mai cap problema amb el nom, així com els catalans varen reconquerir les illes als àrabs i les varen repoblar. Per què els seus descendents als quals se'ls ha volgut robar la seva identitat no han de voler ser el que realment són, catalans?  Per què no fan la pregunta els “Ciudadanos” al parlament andalús i defensen l'andalusisme dels habitants d'aquella terra?

¿Per qué els “Ciudadanos” quan fan el seu programa electoral a les Illes Balears, defensen l'estudi i promoció de les modalitats insulars, que volen convertir en una altra llengua i quan fan el programa electoral d'Andalusia, no defensen les modalitats andaluses, les diferències de les quals són més grans respecte de les modalitats madrilenyes que les insulars de les barcelonines? Quin professor de les Illes no ha usat la seva modalitat quan ha ensenyat el català? Durant tota la meva etapa activa que vaig poder ensenyar el català no vaig fer altra cosa que ensenyar el català a partir de la meva modalitat. Quina beneiteria o quina idiotesa pretenen inculcar en les persones que no entenen de la qüestió quan usen aquesta mentida per canalitzar vots?

¿Per què els “Ciudadanos” en el seu programa electoral de les Illes Balears proposen un model de trilingüisme en què s'atreveixen a comptabilitzar amb un 40-40-20, el tant per cent de l'ensenyament de les llengües, i pretenen que les tres llengües siguin curriculars, o com a mínim que ho siguin el català i el castellà, sense voler saber que la llengua vehicular dels alumnes és la que usen, i que el castellà no ha deixat mai de ser la llengua vehicular preeminent a moltes escoles de les Illes? ¿Per què en el programa electoral d'Andalusia, parlen de bilingüisme, del seu concepte de bilingüisme i no posen xifres ni tants per cents d'ensenyament del castellà i de l'anglès, deixant a les escoles l'organització de la jornada escolar? Només es preocupen allà que els professors d'anglès tenguin un bon nivell, que és el que necessitam també aquí, però aquí aquest aspecte no els interessa gaire, ja que l'únic que volen és eliminar temps a l'ensenyament en la llengua que volen substituir a través de modalitats o de retallar-li hores d'ensenyament. En bon mallorquí, que és català, se'ls pot dir que se'ls veu el llautó.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per ALM, fa 3 mesos

Però, i quins dois són aquests, "Castella mos roba"?

Valoració:4menosmas
Per "Castella mos roba", fa 3 mesos

Els mestres són els més culpabables de aquesta situació.

Dir-li a lo castellà, espanyol ès un error, ja que el castellà ès una de les llengües dels uascons o castellans o forasters.

Està clar que hi ha una part dels uascons o castellans que no volen esser espanyols, tal vegada lis agradaria més que lis diguin hispans, espanencs, hispaniensos.

Si les tres modalitats de la nostra llengua, mallorquí, valencià i català, li dius català ès erroni, el nom que li pertoca i que totalitza les tres parts seria espanyol.
Fins i tots els uascons o forasters són més astuts i l'any 1921 a lo castellà li donaren el nom de espanyol.

El origen del mot "espanyol" no ès castellà, ja que en castellà el mot original seria "españuelo". Els mateixos castellans traduïren malament el mot "espanyol", lo que indica que no dominen molt bé una de les seves llengües.

Valoració:-5menosmas
Per Marc, fa 3 mesos

Molts des Ciudadanos són mallorquins de conveniència, per a cobrar un sou des beneits de son partit. En es fons sa majoria són emigrants que baladregen com es cans, i amb una incultura monumental, i que potser foren definits millor si digas unineuronal.

Valoració:5menosmas
Per unaperaqui, fa 3 mesos

És pura mala bava. No me crec ni per un segon que els promotors de dividir la nostra llengua no sàpiguen ben cert perquè ho fan: ho fan per substituir-la pel castellà i perquè, tot plegat, perdem la nostra llengua, i amb ella perdem també la nostra forma de veure el món, la nostra forma de ser... en una paraula, la nostra identitat. I adoptem, envers, l'espanyola.

La seva llengua en canvi, la tenen ben ajuntadeta, amb tots els centenars d'accents i paraules diferents que exhibeix als diferents indrets on es parla.

O sigui, ens volen espanyolitzar. Ras i clar.

Valoració:15menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris