nubes dispersas
  • Màx: 31°
  • Mín: 19°
30°

Els Jaumes (II)

Seguesc amb el repàs d'històries reals protagonitzades per personatges que, a l'atzar he anomenat Jaume, amb una disculpa cap a tots els Jaumes del món, començant pel company Jaume Albert Ramis, que via Twitter ja va manifestar el seu desacord amb el títol. Reiter que no és res personal. La intenció no anava més enllà de fer servir un nom comú, com comunes son les històries que cont, ja que tot això passa al nostre voltant tot i que a vegades, no ho veiem.

En Jaume de la tercera edat

No fa molt que em varen contar una història de gent senzilla que va patir una metamorfosi ideològica que val la pena aturar-s'hi a pensar i analitzar amb tranquilitat. Comencem pel principi. Els padrí d'aquest amic meu era el típic migrant que va venir a Mallorca, fa seixanta anys,  des de la Península per fer feina, arrossegant amb ell la seva família.

(Parèntesi) Efectivament, es tracta d'un d'aquests forasters als que vull retre aquest petit homenatge, en forma de reconeixement, perquè ells, i elles, varen ser protagonistes i  motor d'una època que va canviar definitivament la fesomia de les nostres illes i la seva societat. No crec que exageri si dic que el desenvolupament que acompanyà el boom del turisme va ésser el canvi més important de Balears, i en particular de Mallorca, durant el segle XX i tot i que m'hagués agradat que aquest desenvolupament hagués estat regit pel respecte al medi ambient, no podem negar que aquests forasters, amb la seva força de treball, a  la meva generació ens han donat una oportunitat per no haver de dedicar-nos inexorablement a ésser mà d'obra poc qualificada: hem tengut l'oportunitat -cadascú amb més o menys possibilitats en funció de les seves realitats- d'aconseguir una titulació universitària o d'estudis superiors. (Tanc parèntesi).

Establerts a Mallorca, la família tenia ben assumida la seva condició de classe obrera. El meu amic recordava a la seva padrina i la solidaritat amb altres obrers que ho necessitaven i també com condemnava els paranys i les malifetes amb els que els patrons explotaven els treballadors i les treballadores. D'això en sabia molt una dona que treballava a un taller de costura pràcticament de sol a sol i que havia de confiar a la seva filla prepúber la cura de la seva filla petita.

Després de moltes vicissituds i anys de treball, arribà la jubilació. A la fi l'esbarjo existia per a una generació que s'iniciava al món laboral durant l'infància. Degut a la seva amistat amb en Jaume, que formava part d'un club de gent gran, començaren a compartir activitats típiques de club de la tercera edat: excursió i dinar d'arrós brut, viatges de l'IMSERSO, conèixer les Coves del Drach (que mai havien tengut temps per anar-hi), ja sabeu què vull dir.

Resulta que en Jaume, tenia bona relació amb l'Ajuntament de Palma, durant aquells anys governat pel PP, i aquest club de gent gran d'una popular barriada de Palma tenia lligams amb Don José María (Rodríguez) qui procurava que no els hi faltés res, al marge d'inoportuns processos administratius tediosos, convocatòries de subvencions, etc.

Anys després, els padrins del meu amic rebutjaven Rodríguez Zapatero i el PSOE del que es varen enamorar durant els vuitanta, abusaven d'Inereconomía i començaren a repetir els seus mantres xenòfobs, s'abraçaven a na Catalina Cirer i a Don José María al casal del club de gent gran quan eren eleccions o quan, de tant en tant , pasaven per allà el dia de la xocolatada. Fins i tot, per amistat amb en Jaume, varen començar a exercir d'apoderats del PP a les eleccions. S'havia consumat la metamorfosi.

La gent espera que els polítics satisfacin les seves necessitats. Hi ha qui necessita anar a menjar arrós brut amb els amics i hi ha qui necessita un institut públic a Son Ferriol. Hi ha qui necessita un treball i hi ha qui vol que les contractacions públiques es facin amb criteris de responsabilitat social enlloc de fer-ho només amb el criteri econòmic de l'oferta més barata. Uns miren per ells mateixos, uns altres per ells i els seus veïnats i uns altres miren per tota una població, inclús per la població mundial.

Establim les nostres fílies en funció de qui ens doni el que volem dintre dels marges que ens permeti la nostra ètica, i l'ètica dels governants d'esquerres es presuposa més rigorosa. Per això, en teoria, des de l'esquerra rebutgem el clientelisme i esperem que fins els darrers dels mortals se n'adoni de com quan es fa el bé comú, ell també en surt beneficiat.

I no se n'adona, no.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Blanca Díaz, fa 7 mesos

Conec ben bé una història ben semblant. És un fenòmen ben curiòs aquesta metamorfosi d'escorar o inclús virar en rodó cap a la dreta política a mesura q es torna gran. Precisament hauria de ser el moment en que es veiés la Vida amb més Claredat i no cedir davant els abusos de cap tipus.

Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris