nubes dispersas
  • Màx: 31°
  • Mín: 19°
30°

El frau de PISA

Un any més l'informe de les proves PISA (Programa internacional per a l'avaluació d'estudiants) ha estat un èxit mediàtic i una vegada més s'ha presentat com el referent mundial de governs i institucions en polítiques educatives. Com sempre la immensa majoria de la premsa s'ha centrat en el rànquing que sorgeix de les proves; hem pujat, hem baixat, estam per damunt de... per davall de... i quan s'han cercat opinions sobre PISA generalment ha estat la dels responsables polítics d'educació, obviant l'opinió d'experts pedagogs i professionals de l'educació. Les dades i la classificació de sistemes educatius són utilitzades per governs i oposicions per argumentar reformes educatives o contrarestar les existents, cercant solucions a curt termini, amb l'esperança de millorar en el rànquing , malgrat que la investigació mostra que els canvis duradors en les pràctiques educatives necessiten dècades i no es poden fonamentar en proves puntuals i homogènies.

Evidentment PISA no realitza un aspecte tan fonamental d'un procés avaluador com és un seguiment longitudinal de l'evolució dels estudiants, les diferències significatives dels seus processos educatius, del seu context social, cultural i econòmic... No es té en compte si són joves en situació de risc, amb greus dificultats d'aprenentatge, nouvinguts... PISA no té en compte on està l'escola, d'on es partia quan es va iniciar el procés educatiu o que transformacions s'han aconseguit amb la intervenció pedagògica.

Els mitjans de comunicació normalment no informen de les nombroses mancances de PISA i els polítics responsables d'educació i opinadors de tertúlies normalment tampoc ho fan. L'informe sembla una Bíblia que no es posa en dubte, i on Déu ha estat substituït per l'OCDE que se centra fonamentalment en el canvi de les escoles per millorar la competitivitat econòmica, i cerca un model d'estudiant modelat per al mercat laboral. S'informa que PISA avalua els coneixements i competències d'alumnat de 15 anys en matemàtiques, ciència i comprensió lectora, però no es qüestiona normalment que no s'avaluen competències filosòfiques, socials, artístiques, esportives... Com si el desenvolupament artístic, la reflexió crítica, l'educació emocional, la participació cívica, la convivència, etc. no tinguessin gens d'importància educativa. Per això no és estrany que la LOMCE, en coherència amb l'informe PISA i amb la seva visió neoliberal, hagi suprimit bona part de Filosofia o d'ensenyaments artístics i musicals que es consideren sabers marginals i que "distreuen"

Un tema molt important que tampoc ha estat suficientment subratllat per la premsa és qui gestiona els exàmens de PISA. L'empresa que redacta els exàmens, els corregeix i aporta les eines informàtiques per analitzar-los. És clar que la finalitat d'aquesta empresa no és millorar l'educació sinó situar-se en una posició molt avantatjosa a l'hora de vendre els seus serveis a aquells governs que vulguin aconseguir millorar els seus resultats en les pròximes avaluacions.

En definitiva cal qüestionar la importància desmesurada que se li està concedint socialment a PISA, pel seu impacte mediàtic i polític. PISA és un frau total que simplifica el que és i no serveix per a complir el que ha de ser el nostre objectiu que és ajudar a la millora de les escoles i els sistemes educatius.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris