cielo claro
  • Màx: 13°
  • Mín:
10°

El jovent en lluita

Alguns segments del jovent mallorquí s’han dotat durant la darrera dècada d’unes estructures organitzatives que, amb prou daltabaixos, s’han consolidat i han creat escola. Podem fixar l’inici de l’actual període en el naixement de l’assemblea de Maulets a Palma en temps de Cirer, Estaràs i el del cap embenat. Des de llavors, hem presenciat la creació de col·lectius com Pinyol Vermell, Xítxeros amb Empenta, Moviment Alcudienc, els Joves d’Artà, Pla de Mallorca en Marxa o el Col·lectiu Albaïna tot i no ser aquest estrictament juvenil.

Alguns d’ells han hagut d’enfrontar-se als temps hostils del segon Pacte de Progrés si bé és veritat que l’actual govern antimallorquí de Bauzá ha adobat el terreny i ha fet germinar noves organitzacions. El que tenen en comú totes elles és que traspuen claredat en l’afer nacional. Són totes hereves del nacionalisme sociològic mallorquí. Defensa de la llengua i el territori són dos pilars històrics als quals s’hi ha sumat la perspectiva de gènere i la vindicació del socialisme. Això per la influència discursiva i militant de l’Esquerra Independentista de Mallorca (EIM) i també per l’actual conjuntura social i econòmica. En aquest sentit cal destacar l’assumpció de nous marcs i modes de lluita més enllà de la radicalització del discurs també com a contrapès a l’extremisme de l’actual govern. La polarització és natural.

Un moviment que forma i injecta compromís, que es coordina i avança a pesar de les dificultats. N’estic convençut que aquestes generacions de joves són les qui hauran d’engegar projectes institucionals per a, qualque dia, més prest que tard, poder governar aquesta terra amb valentia i dignitat, desplegant un univers simbòlic diferent al dels partits actuals.

Però resten molts obstacles a superar. Si bé el jovent de l’EIM ha pogut vehicular i fer créixer el moviment, dotant-lo de nous discursos i praxis, això també ha generat aspectes negatius o pràctiques que no són exportables a segons quines realitats. La militància resulta, en ocasions, egocèntrica i etnocèntrica. Ho diu un que hi ha militat anys enrere i que, a estones, també ha dut les cucales posades. Per això és més que necessari rigor intel·lectual, capacitat analítica i crítica.

Filaré més prim. No hem de perdre de vista que les generalitzacions són perilloses, que no es pot confondre la part amb el tot. El jovent organitzat en aquesta òrbita és sols un míser segment de la població juvenil mallorquina. I, en tant que sector minúscul, l’endogàmia política i el puritanisme ideològic hi fan acte de presència. Certament ésser jove és aprenentatge i aquest sols és possible equivocant-se però cal saber veure els errors que cometem. Certament també esser jove és complicat en el context d’un moviment que sovint ha hagut d’assumir el paper d’organització adulta.

Nogensmenys, cal seguir avançant fent créixer l’esperit autocrític, pensant que som persones i no màquines, atenent a què la joventut és un procés d’emancipació personal, a que cal ser oberts i tolerants. El moviment juvenil ha d’engrescar i divertir, defugir de certs discursos bèl·lics, aferrar-se a la realitat local. Ha de cohesionar, donar exemple de feina ben feta, tenir obertura de mires. Ha de decidir què vol ser; evitant convertir-se en un element folklòric o en una tribu urbana. Cal aferrar-se als bons resultats que dóna la feina de base i no a eslògans simplistes. Som present i futur i això ens obliga a ser responsables.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per casual, fa mes de 2 anys

Per fi el jovent de ses illes comença a mobilitzar-se contra el peperisme imperant. Alegrem-nos-en !

Valoración:11menosmas
Per Biodramina, fa mes de 2 anys

Cri-cri, cri-cri, cri-cri..........

Valoración:0menosmas
Per mallorquí, fa mes de 2 anys

Aquests renegats pancatalanistes ultraminoritaris no representen es nostro jovent

Valoración:-22menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris