algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 17°
17°

La catalanitat de l’article salat

690

Mapa que reflecteix l'ús de l'article salat al Principat.

21-04-2014 | Jordi Caldentey

Si pegau una ullada al mapa que adjunt a aquest article, hi veureu, al nord-est del Principat, dues clapes pintades de vermell, que són les zones on, encara avui, és viu l’article salat. La de més amunt és Cadaqués. I la trinxa de més avall correspon als pobles de Begur (topònim que, per cert, és llinatge molt freqüent a Menorca), Palafrugell, Llofriu, Mont-ras, Els Masos de Pals, Palamós, Castell d’Aro, Vall-llobrega, Sant Feliu de Guíxols, Tossa i Lloret de Mar. Al sud de València, hi ha una altra clapa pintada de vermell, que correspon al poble de Tàrbena, on també fan servir l’article salat. En aquest poble, l’ús d’aquest article prové dels pobladors mallorquins que, al segle XVII, anaren a poblar les comarques de la Marina, la Safor i el Comtat. No cal ser cap llumenera ni cap historiador per entendre-ho. Com tampoc no cal ser cap llumenera ni cap historiador per entendre que l’article salat, usat a la parla oral familiar a les Balears, prové dels pobladors catalans que vengueren a poblar Mallorca i les altres Balears després de la Conquesta de Rei en Jaume.

L’article salat, que ha perdurat fins avui a les zones continentals que podeu veure de vermell en el mapa, hi va haver temps que s’usava arreu del Principat, com en són prova els 77 topònims que hi podeu veure situats, el nom corresponent dels quals podeu veure en aquesta llista:

1.- Sant Joan Despi

2.- Sant Just Desvern

3.- Sant Esteve Sesrovires

4.- Sant Pere Sacama

5.- Sant Joan Samora

6.- Sant Cugat Sesgarrigues

7.- Sant Martí Sarroca

8.- Masia Sanana

9.- Sant Llorenç Savall

10.- Collserola

11.- Santa Coloma Saserra

12.- Sant Quirze Safoja

13.- Sant Miquel Sesperxes

14.-Vilalba Saserra

15.- Sanata

16.- Coll Sameda

17.- Sant Pere de Sabassona

18.- Sant Martí Sescorts

19.- Puig de Collsaplana

20.- Portell de Safinestra

21.- Pere Sallavinera

22.- Sant Martí Sesgueioles

23.- Collet de Savinosa

24.- Platja de Savinosa

25.- Salou

26.- Parc Sa

27.- Vila Sauba

28.- Solivella

29.- Sarral

30.- Savallà del Comtat

31.- Serra de la Savinosa

32.- Sanaüja

33.- Estorm

34.- Escarlà

35.- Sapeira

36.- Serra de l’Estall

37.- Sarroca de Bellera

38.- Astell

39.- Obaga de Sacoberta

40.- Saroqueta

41.- Es Bòrdes

42.- Saseuba

43.- Sacoma

44.- Escàs

45.- Espot

46.- Escart

47.- Obaga Sacosta

48.- Estamariu

49.- Sa Bardissa

50.- Sant Andreu Salou

51.- Sant Martí Sapresa

52.- Sant Pere Sestronques

53.- Sant Hilari Sacalm

54.- Sant Martí Sacalm

55.- Sangosta

56.- Palau Sacosta

57.- Sant Jordi Desvalls

58.- Sant Miquel Sesvinyes

59.- Sant Pere Sacosta

60.- Sant Miquel Sacot

61.- Sadernes

62.- Mas Safont

63.- Palau Sabaldòria

64.- Sant Joan Sescloses

65.- Sant Martí Seserres

66.- S’Auleda

67.- Sant Climent Sescebes

68.- Palau-Saverdera

69.- Punta de S’Arenella

70.- Illa de S’Arenella

71.- Punta es Forn

72.- Sa Riera

73.- Sa Tuna

74.- S’Alguer

75.- Sesfonts

76.- Roca Savellà

77.- Sanavastre

78.- Es Ferrer 

79.- Es Pinyol Roig

80.- Es Serral

81.- Serra de ses Cordelleres

82.- S'Ombria des Avencs

83.- Es Pouet de ses Peres

84.- Barranc de Sa Vídua

85.- Ses Vinyes

86.- Sa Muntanyeta

87.- Es Matapolls

Els topònims del 78 en amunt, corresponen als voltants de Tàrbena, al sud valencià.

Tot això convé no tan sols saber-ho i tenir-ho present, sinó divulgar-ho a les totes perquè ara, la minoria ultrahispanista que comanda al Consolat -i que no fa servir l’article salat perquè en espanyol, que és la llengua en què parlen tot el dia, no existeix- aquesta minoria ha agafat una enravenada de mil dimonis amb aquest article pensant-se que és exclusiu de les Balears i que ens separa de l’idioma comú que compartim amb els compatriotes de les terres que s’estenen de Salses fins a Guardamar.

Naturalment, si fossin sincers, proposarien als seus camarades de partit d’Andalusia que agafassin la nombrosíssima bibliografia que hi ha publicada sobre l’andalús i que exigissin a la Junta d’Andalusia que fes llegir els informatius de Canal Sur en zezeo i segons totes les altres característiques d’aquella parla i no en castellà estànard. Però ben alerta! El partit que es nega a condemnar els crims del franquisme té ben clar que, amb el castellà, no hi juguen i que, devora la diversitat de la parla oral, un idioma modern ha de menester un model estàndard oral i escrit ben fixe a escola i als mitjans de comunicació seriosos. Això, quan pensen en el castella. En canvi, en pensar en el català, el basc i el galaicoportuguès, tot al contrari: la croada anticonstitucional contra les llengües de l’Estat espanyol diferents del castellà que duen a terme cerca desesperadament accentuar els localismes a fi d’impedir que aquests idiomes puguin fer les funcions de llengua docent i de comunicació pública en no disposar de l’eina de què disposen totes les llengües modernes per a fer aquestes funcions, que és l’estàndard unitari. Per a fer aquestes funcions, ja hi ha l’espanyol. I no volen, com en Franco, que hi hagi cap altra llengua més que l’espanyol per a aquestes funcions.

La maniobra neofranquista del ‘salat’ és curiosa: ara resultarà que tots els escriptors mallorquins i balears de tots els segles, que no han escrit en altra modalitat més que en la literària, és a dir, el ‘mallorquí de trona’, ara resultarà que són tots uns catalanots separatistes. Ara resultarà que tots els capellans que han predicat durant segles i segles en ‘mallorquí de trona’ eren uns catalanots. Ara resultarà que són uns catalanots tots els mallorquins que, si anam a missa, hi deim oralment el Parenostre en la modalitat literària: Pare nostre, vós qui estau en el Cel. Sigui santificat el vostre nom. Véngui a nosaltres el vostre Regne. Es faci la vostra voluntat així en la Terra, com es fa en el Cel. El nostre pa de cada dia donau-nos, Senyor, el dia d’avui. Perdonau les nostres culpes així com nosaltres perdonam els nostres deutors. No permeteu que caiguem en la temptació. Ans alliberau-nos de qualsevol mal.’ Sí que n’hi ha, de ‘catalanistes’, a missa, Déu meu! El madrileny engominat haurà d’enviar la seva Gestapo des ròtlo bálèá a denunciar-los a na Trepitja!

Per cert: com a prova del gran amor que tenen per ‘lonostro’, veiam si posaran ‘es salat’ tan obligatori per a fer de funcionari com ho és l’espanyol estàndard!

O no plourà d’aquest tro?

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 8
Siguiente
Per Robert Casacoberta, fa dervers d'un any

Ja n`hi ha prou de Blavers, gonellistes, botiflers, i espanyolistes colonitzadors, les seves mentides són repulsives, i el seu odi contra el poble Català és ja més que centenari.
Però no es sortiran amb la seva: Catalunya i la resta dels Països Catalans esdevindran lliures i independents!

Valoración:6menosmas
Per Tòfola, fa mes de 4 anys

I no domés es mellorquí és més entiq que es quetelá sino que tembé s'endelús ès mes entiq ques foraster.
I llevonses une altre còsse: es nort emericà ès més entic que s'inglés per molt que s'empreñin etz inglesos.
Equets quetelenots non saban jens ni mique de lilolojia ni de llinguístique.
VISQUE S'EQUEDÈMI DE SE LLÈNGO BÉLÉÀ!

Valoración:-6menosmas
Per tofol, fa mes de 4 anys

Només vos dic, pobres idòlatras des pobble català, que podeu partir cap allà en volé a untar sas esquenas de una gent que no vol ser de España. Aquí seguirem xerrand sa nostra llengo, molt més antiga que sa catalana, perque entre altras cosas, sa catalana que nos impossau encara aquí -en molta mala sort perque no li feim ni p... cas-no té cabuda ni aceptació simplement perque NO ES SA NOSTRA. Però si voleu seguir en s'experiment, provau a anar a Fransa a ferlos xerrar en català.

Valoración:-45menosmas
Per Kolko Caldentey, fa mes de 4 anys

cap. II

La cuadratura del circulo

Valoración:4menosmas
Per Mallorquins, alçau es cap, fa mes de 4 anys

Anar pes carrer, escoltar tothom xerrant en castellà i encara haver de sentir gent que diu que es mallorquí desapareix per cupa des català...

Valoración:40menosmas
Per jrbs, fa mes de 4 anys

Si tota la diferencia per dessignar a una parla com a llengua és un article determinat, baja forma de perdre el temps...per cert, i nosaltres a Pollença, que no tenim el dix`s article salat, que feim??

Valoración:14menosmas
Per Homonet, fa mes de 4 anys

Transcriptor, confons els pots amb les olles...

El Regne d'Aragó no és el mateix que la Corona d'Aragó.

A Catalunya no hi ha fet falta mai un rei perquè no era un regne, però tots els comptes feien vassallatge a la casa de Barcelona. Però quan el comte pren possessió del regne passa a ser rei. Un cop reis, els comptes de Barcelona funden nous regnes (València i Mallorca)... També ho seran Sicília i Nàpols, unificats en una sola corona, la d'Aragó... Se que és mal d'entendre per un homogeneitzador castellà, però a Aragó es va respectar la llengua aragonesa fins que els castellans la substituïren, no tant amb els trastàmeres, com ja amb la unió de les corones cristianes de la península.

L'escut de la casa d'Aragó si era una creu en gules sobre camp d'argent amb un cap de moro en cada quadrant o quatre pals de gules sobre camp d'or és ben igual... Ara són el símbol d'una corona que va conviure unificada i amb respecte per cadascuna de les institucions que la formaven, cosa que ja no es pot dir d'altres banderes.

Valoración:21menosmas
Per @forasterín, fa mes de 4 anys

forasterín,
fas pena.
És l'imperi foraster que s'esfondra i tira les darreres coces.
Ara no ho veus?
Fins i tot esfondrant-vos encara bravejau?
Tan idalgos sou?

Valoración:8menosmas
Per Les mentides del feixisme foraster, fa mes de 4 anys

1.- El catalanisme mai no s'ha fonamentat en raons racials. Mai. És català qui ho vol ser. I prou.
Per altra banda, per què punyetes l'espanyolisme exigeix puresa racial a Catalunya com a condició per ser una nació? És que espanya en té, de puresa racial? Per això no sou els espanyols una nació?

2.- Tant si al feixisme espanyol li agrada com si no, els mallorquins ni els catalans no participàrem en el genocidi sudamericà.
Els estats de la corona catalanoaragonesa estàvem proscrits per Castella d'anar-hi a assassinar indis ni a comerciar-hi ni a fer-hi res. Castella no ens hi volia com a potència estrangera que ens consideràvem i que érem.
Per molt que la historiografia espanyolista ara vulgui donar a entendre el contrari, CASTELLA CONSIDERAVA CATALUNYA ESTAT ESTRANGER i no ens volia a Sudamèrica.

3.- El feixisme espanyol s'emprenya per "La ausencia de una administración fuerte" que, segons aquesta ideologia malvada, "permitió que Cataluña dedicara sus esfuerzos a enriquecerse e intentar liderar el Gobierno español". En canvi, troba normal els 26.000 milions d'euros que cada any espanya fot a Catalunya per la via de l'espoli fiscal ni pels 3.500 milions que ens fot a les Balears.
No és clar si podem parlar de "liderar el govierno espanol" peró sí clarament de fer-ne part: això ha estat la gran errada històrica del catalanisme. Perdre el temps i la llavor, anys, legislatures, segles intentant fer-se un lloc dins espanya. Espanya se la va apropiar Castella amb el Borbó Felip V. Qualsevol intent mallorquí o català de fer-nos un lloc dins espanya és perdre el temps: espanya no ens hi vol. Espanya és l'estat castellà. És la Gran Castella. Els catalans i els mallorquins només tenim dues sortides: la nostra desaparició com a nació diluïts i assimiliats dins l'Espanyacastella o la independància.

4.- L'espanyolisme nega que el Comte Borrell II proclamés la independència de Catalunya per interpretacions elaborades per la historiografia espanyolista.
Les mateixes interpretacions tendencioses en què es basen per afirmar (així, per la barra!) que "espana és la nación màs antigua d'Europa".
Té raó quan afirma que " Los Condes catalanes no tuvieron reparo en casar su descendencia con la aristocracia y la realeza castellana". Però en les condicions d'igualtat que es donaren entre el segle XV i XVI. Mai en les condicions de país conquerit i ocupat militarment que patim del 1714 fins avui.

5.- Tant si la Generalitat és originalment catalana com si és una institució de la Corona de Aragó, les coses no canvien: dins la Corona d'Aragó és innegable el pes polític, econòmic i militar superior de Catalunya damunt Aragó. L'única adversitat és que Aragó tenia el títol de "regne", mentre que Catalunya era el "comtat" de Barcelona.
Si la Generalitat es va fundar a Cervera el 1359, és molt més antiga que l'actual govern espanyol, instituït pel dictador espanyolista Franco el 1936 amb un cop d'estat.
També és original d'Aragó la rogigualda, agafada de mitja senyera, cosa que no impedeix que els espanyols la sentiu com un símbol propi i legítim.

6.- Tan si al feixisme foraster li agrada com si no, liberador, Catalunya és espiritualment diferent d'espanya.
A la nostra Nació és desconegut el nacionalcatolicismo foraster. Els catalans i mallorquins som pioners en la teologia de l'alliberamnent (Pere Casaldàliga, els missioners mallorquins de Burundi, na Teresa Forcades, en Vicenç Ferrer).
La Inquisició criminal espanyola és patrimoni castellà, no català ni mallorquí.

8.- El feixisme foraster aprofita el segrest per part de l'excèrcit foraster de soldats catalans per fer-los fer de carn de canó a les guerres colonials espanyoles de finals del segle XIX i principis del XX, tal com va fer França amb els compatriotes nordcatalans a la I Guerra Mundial.
Si precisament Catalunya es va alçar en vaga general contra el reclutament forçós de soldats catalans i mallorquins per anar a fer de carn de canó a l'exèrcit espanyol, un exèrcit que el nostre poble sempre, sempre, sempre ha considerat una força forastera i invasora.

9.- Segons el feixisme foraster, la "«Nación» catalana nada tiene que ver con «nación» española"? Això depèn: abans de la invasió castellanoespanyola del Borbó -i cabró- Felip V Espanya era sinònim d'Hispania, o sia, del conjunt de nacions ubicades a la Península Ibèrica. Era el nom d'un conjunt comparable a avui el nom d'Escandinàvia o d'Europa. En aquest sentit Catalunya sí era Espanya, com ho eren Aragó, València, Mallorca, Navarra, Granada, Portugal, Castella, o Lleó.
Ara bé, a partir del 1714, la Castella expansionista, imperialista, conqueridora i invasora s'apropia del nom d'Espanya, el segresta i passa a significar Castella+territoris veïns ocupats.
A partir de llavors i fins avui (avui més que mai) Catalunya no vol ser ni és espanya.

10.- El President Companys va tenir els seus encerts i els seus desencerts.
Una cosa és certa: l'espanya del dictador nazifeixista Franco el va assassinar tan sols per ser el President democràticament elegit del Poble de Catalunya.
L'Alemanya nazi va dictar a la França titella de Pétain que el lliurés a l'Espanya titella de Franco, el qual el va assassinar vilment.
Companys fou l'únic president europeu assassinat durant la II Guerra Mundial.
França ha demanat perdó a Catalunya per aquell magnicidi ignominiós.
Alemanya també.
Espanya no s'ha dignat a demanar-ne.
ETA no és l'única que no demana perdó pels seus crims.

11.- No és Terra Lliure qui ha empès el moviment catalanista cap a l'independentisme. És la tossuderia d'Espanya a no voler retornar als seus orígens de conjunt de nacions ibèriques.
El catalanisme mai no havia estat independentista: era transformista, terceraviaÏsta. Ara sí és independentista. I hegemònic. Tot mèrit únicament i exclusiva d'espanya-grancastella.

Valoración:23menosmas
Per transcriptor, fa mes de 4 anys

Mentiras del nacionalismo catalán

1. La Corona catalano-aragonesa o Condederació catalano-aragonesa:

Nunca hubo tal corona, a eso se le llamó siempre Reino de Aragón. el conde de Barcelona Ramón Berenguer IV que se casó con la reina aragonesa Petronila nunca se tituló rey de Cataluña y Aragón. No solo eso sino que se reconoció vasallo del emperador toledano Alfonso VII (su cuñado) que se titulaba Hyspaniae Imperator. Además por aquella época no existía todavía el gentilicio catalán ni el nombre Cataluña.

2. La bandera cuatribarrada que comparte Aragón, Valencia, Baleares y Cataluña no es catalana:

A pesar de que Rovira i Virgili dijera: "La Unió catalano-aragonesa adoptà l'enseya catalana de les quatre barres vermelles." es falso. El origen de la bandera es aragonés. Representaba la casa real de Aragón. El primer rey aragonés en usarla fue Alfonso II. Todos los autores catalanes del medievo entre ellos Muntaner llamaron a la bandera cuatribarrada, la senyal real d'Aragó. Nunca dijeron que fuese l'escut de Catalunya como dicen ahora los nacionalistas.

Hablar de banderas o de reyes catalanes no tiene ningún sentido. Nunca hubo ningún rey catalán ni ningún Estado catalán. Los únicos reyes de los que se puede hablar son los reyes de Aragón. La casa condal de Barcelona -que no representa la actual Cataluña porque ésta estaba formada por más condados- al único reino al que pertenecieron fue al de Aragón.

Además en la bandera cuatribarrada se encuentra el origen de la bandera nacional de España. La bandera de la Marina Real en tiempo de Carlos III todavía blanca, se cambió por otra que se distinguiese mejor en altamar, se pensó en la del reino de Aragón, pero tampoco se distinguía bien por ser las barras muy estrechas, así en imitación a esta se ensancharon las franjas y la amarilla se hizo doble que las rojas.

3. La Diada nacional de Catalunya, símbolo de resistencia nacional catalana contra el imperialismo castellano.

Según el nacionalismo catalán, "el centralismo y el espíritu colonizador de Castilla hacia Cataluña se fue intensificando hasta que en 1714, durante la Guerra de Sucesión, Castilla y Francia aliadas, vencierona Cataluña, Inglaterra y Austria". Nada más falso.

En realidad, el 11 de septiembre de 1714 lo que ocurrió fue la entrada de las tropas de Felipe V a Barcelona que estaba bajo dominio francés. En el asedio a Barcelona participaron miles de catalanes integrando el ejército borbón. Otros miles de catalanes sitiados en Barcelona lucharon para la que estimaban como legítima dinastía española y de la "libertad de toda España". Así lo atestigua por ejemplo el historiador nacionalista Ferrán Soldevilla.

No sólo eso, sino que un siglo después en la Guerra de la Convención. Los catalanes participaron con entusiasmo en defensa de su religión, su rey y su patria contra los revolucionarios franceses. De hecho se puede leer en el Diario de Barcelona del 1 de octubre de 1792 un Soneto Catalá celebrando la toma de la localidad rosellonesa de Bellaguarda:

" Vallesir, Rosseló, la França entera
del valor espanyol lo excés admira:
Ya espera resistir, ya desespera:
ya brama contra el Cel, però delira:
que lo cel es qui vol que torne a Espanya
lo Rosselló, Navarra y la Cerdenya".

4. Cataluña históricamente se opuso a España y se reveló contra ella:

Bien, con la invasión napoleónica en 1808, los catalanes se levantaron heroicamente contra los franceses y lucharon a muerte por la libertad de España. De hecho, la heroica defensora de Zaragoza, Agustina de Aragón, fue barcelonesa de padres leridanos, y realmente se llamaba Agustina Raimunda Saragossa Doménech. Por otra parte, igual que hubo catalanes luchando en otras partes de España, también hubo españoles de otras provincias que lucharon en tierras catalanas.

5. Cataluña es una nación histórica.

Todo lo contrario, el nacionalismo catalán tuvo que ver con el auge industrial y económico de la segunda mitad del siglo XIX en Cataluña, además de con la crisis de 1898 con la pérdida de Cuba y Filipinas.

Fíjense lo que dijo Joan Estelrich, diputado de la Lliga Regionalista -el partido de Prat de la Riba y de Cambó- en las cortes de 1931 (fuente: La nacionalidad catalana, cap. VIII de E. Prat de la Riba)

"Lo que nosotros queremos es que todo español se acostumbre a dejar de considerar lo catalán como hostil; que lo considere como auténticamente español; que ya de una vez para siempre se sepa y se acepte que la manera que tenemos nosotros de ser españoles es conservándonos catalanes (...) que no nos desespañolizamos ni un ápice manteniéndonos muy catalanes; en fin, que la garantía de ser nosotros muy españoles consiste en ser muy catalanes. Porque lo contrario es ir contra la naturaleza. Y por lo tanto debe acostumbrarse la gente a considerar ese fenómeno del catalanismo no cómo un fenómeno antiespañol, sino como un fenómeno españolísimo."

Valoración:-25menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 8
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris