cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
20°

Beneficis paradoxals de la independència

En la discussió sobre el procés independentista de Catalunya, hi ha moltes veus que, des del costat del Sí, intenten mostrar els múltiples beneficis que comptar amb estat propi suposaran per a Catalunya. Sembla bastant evident que la independència té, per a Catalunya, prou més avantatges que no inconvenients: no es patiria el decalatge fiscal amb Espanya que l'ofega econòmicament, podria defensar els seus interessos a l'escena mundial sense intermediaris, podria aplicar una fiscalitat més justa, podria dissenyar les pròpies polítiques de comunicacions, i un llarguíssim etcètera.

A mesura que el procés independentista ha anat avançant i s'ha anat consolidant socialment, l'argument sobre els múltiples beneficis de la independència ha passat per davant dels arguments de caire historicista, d'aquells arguments que qüestionen, per mor de la Història passada, la legitimitat de formar part o no del Regne d'Espanya. La qüestió ha deixat de ser, fonamentalment, discutida al voltant de la justícia i de la legitimitat i ha passat a bascular sobre la practicitat i la conveniència. Com a indicatiu, senzillament, aquest canvi de discurs ens mostra que el procés està cada vegada més madur, que de mica en mica ens anam acostant a l'escapció.

Es parla molt poc, emperò, dels beneficis que la independència de Catalunya comportaria per a Espanya. I, ho dic ben sincerament (i no és la primera vegada), consider que s'hi hauria de fer atenció. Estic del tot convençut que la independència de Catalunya, quan es produeixi, també serà beneficiosa per a Espanya.

Resulta d'allò més clar, històricament, que l'annexió dels Països Catalans a Espanya va ser el resultat d'una guerra que va tenir conseqüències negatives per a la pròpia Espanya. El Tractat d'Utrecht, amb què acaba la que entre nosaltres s'anomena Guerra de Successió, i que comportà la pèrdua de les institucions d'autogovern per part de tots els països que formàvem l'antiga Corona d'Aragó, no resultà especialment benficiós per a Espanya. Va deixar sota domini d'un estat unitari l'Aragó i els Països Catalans (que ja hi estaven confederats, de tota manera), però la corona espanyola hi va perdre Gibraltar (que encara està sota sobirania britànica, i que sigui per molts anys), Menorca (que no puc entendre com no ha demanat la reincoroporació al Regne Unit), Holanda (que, curiosament, s'estima més la independència que no retornar a Espanya), Milà, Nàpols, Sicília i -passant primer a les colònies britàniques d'Amèrica i després fent part de l'Amèrica independent- Sacramento, fundada pel mallorquí Juníper Serra.

Per tant, amb la Guerra de Successió els catalans, valencians, mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers hi vàrem perdre. Hi vàrem perdre la nostra capacitat per autogovernar-nos. Però Espanya també hi va perdre. I, a partir de llavors, tot va ser un degotís de països que fugien esperitats de l'Imperi on no es ponia el sol.

Ara, amb el sotrac que suposa el procés independentista a Catalunya, Espanya té una oportunitat única: l'oportunitat de refundar-se. Espanya és un estat caduc, aclaparat per la burocràcia, amb dobles administracions del tot innecessàries (perquè al govern de l'Estat, en realitat, ningú no es fia de les autonomies, per exemple), amb malversació de recursos permanent, amb una corrupció estructural -com crec que s'està demostrant a bastament, en els últims anys, però, molt especialment, durant aquests últims dies i setmanes-, amb insolvència en els seus governs, i un llarguíssim etcètera.

Espanya és un estat que no funciona, per molt que intentin inventar-se marques a veure si treuen el cap. No funciona, i probablement, en les seues actuals estructures, no té cap ni un remei. Per tant, requereix una refundació.

Sense una sotragada important, aquesta refundació seria impossible. Però, si aquesta sotragada es produeix, es donarà l'oportunitat a aquells que plantegin noves idees, que tenguin fórmules per arreglar aquest desori, que vulguin transformar l'Estat, per poder fer-ho efectivament. Serà la seua oportunitat. I no és que es tracti d'un benefici futur necessari, sinó d'una necessitat imperiosa, per reflotar un estat que fa fallida.

Catalunya, en el passat, ha contribuït com ningú altre a la modernització d'Espanya. No ha aconseguit que Espanya acceptàs la seua pluralitat, però sí que ha contribuït a situar-la entre els països avançats d'Europa i del món. Amb la seua independència, pot contribuir a impedir que un estat en caiguda lliure acabi de caure, a partir de reformes profundes, i d'una refundació de les seues estructures.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Gombau, fa mes de 4 anys

L'articulista té tota la raó. Una Catalunya independent (millor encara tota la nació catalana: Catalunya, València i Balears) estimularia la regeneració del caduc Estat espanyol. S'haurien d'espavilar per si mateixos, sense robatoris fiscals a ningú, i aviat veurien que la racionalitat econòmica en les inversions públiques es fonamental; veurien que un estat no pot tindre més funcionariat que el que pot pagar amb els seus recursos propis; veurien que la intervenció estatal excessiva és un llast per a una economia competitiva, i moltes altres coses. Catalunya deixaria d'ésser per a ells un problema polític permanent i esdevidria un bon veí disposat a col·laborar i ajudar. Etc. La independència de Catalunya (Països Catalans) seria, sense cap mena de dubte, beneficiosa per a Espanya.

Valoración:15menosmas
Per FREEDOM FOR BALEARIC ISLANDS, fa mes de 4 anys

Per unes Illes Balears lliures i sobiranes en confederació amb es País Valencià i es Principat.

Valoración:11menosmas
Per XL, fa mes de 4 anys

I molts més volem unes Balears sense gonelles malparlats!.

Valoración:12menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa mes de 4 anys

psan.cat/llibres/digueu-li/digueu-li.pdf


www.tot-catalunya.cat


"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya"

Valoración:9menosmas
Per XXX, fa mes de 4 anys

Una puta merda per sa mentida des Països Catalans!

Volem Balears sense pancatalanisme !!

Valoración:-36menosmas
Per Rater, fa mes de 4 anys

Jo, no hi estic d'acord. Pens que la resta d'Espanya no te capacitat per a refundarse (tot ho ha perdut sempre amb guerres) i a més quedaran menys mamelles per donar de mamar a la resta i noltros ens som una, es a dir ens hauran de xuclar més per mantenir les comunitats depenents. Veig un futur molt negre. M'estimaria més federarme amb la Republica de Catalunya.

Valoración:27menosmas
Per Joan Miró Font, fa mes de 4 anys

Jo, personalment, de Nura, de Gibraltar o de ses Malvines, m'estimaria ser independent a formar part des Regne Unit. Demanau-ho, si no, a sa gent d'Irlanda o de l'Índia (sa d'Escòcia ja veurem què diu)

Valoración:31menosmas
Per bernadet, fa mes de 4 anys

Totalmente de acuerdo con este tio. Lo mejor para todos es trocear España en 52 estados para reflotarlos a todos. A Cataluña le corresponden cuatro, es decir; Barcelona, Tarragona, Lérida y Gerona. Todos totalmente independiente entre si.¿Que et pareix?, bon al.lot. O sea que en Cataluña, no hay corrupción?. Hay que tenerlos cuadrados para decir tantas imbecilidades.

Valoración:-24menosmas
Per xisco, fa mes de 4 anys

¡Pero que dice este tío!¿Como es posible que un periódico, que sea medianamente decente, ponga artículos de sujetos como este? ¿Como es posible que trate de idiotas a los mallorquines, menorquines, ibicencos y formenterenses?¡¡¡Por Dios, lo que hay que oir!!!!!!!!

Valoración:-23menosmas
Per Joan, fa mes de 4 anys

Molt encertat article.

Visca sa terra lliure!
Visca els Països Catalans!

Valoración:35menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris