nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 20°
21°

Un catedràtic republicà

Luis Ferbal Campo va esser un intel·lectual que es va vincular de manera decidida al republicanisme d'esquerres encara que, sorprenentment, ho va fer sovint des d'opcions minoritàries. Catedràtic de francès de l'Institut Balear (actual Ramon Llull) i professor de l'Escola Normal de Mestres, no és un personatge gaire conegut. Afortunadament, gràcies a les recents recerques de la professora Teresa Vallejo Arañó, podem conèixer alguns detalls interessants d'aquest personatge. Nascut a Alger, de pare francès i mare andalusa, romangué fadrí tota la vida. Aficionat a l'arqueologia, excavà la cova prehistòrica de Son Mulet (Llucmajor). Va esser membre de l'Associació per la Cultura de Mallorca i publicà un article a La Nostra Terra el 1928. Com en tants d'altres casos, l'arribada de la Segona República propicià la seva entrada en la vida política. Així, en els comicis municipals repetits de maig del 1931, va esser elegit regidor de Palma pel Partit Republicà Federal de Mallorca, que aglutinà aleshores tot el republicanisme illenc. Més en concret, va esser elegit pel districte VIII (Son Espanyolet, es Camp d'en Serralta, la zona dels instituts, Son Sardina i sa Indioteria) amb 694 vots i fou el candidat més votat d'aquest districte. Formà part de la majoria municipal republicanosocialista, però aviat es desvinculà del Partit Republicà Federal, cada vegada més lerrouxista, i s'incorporà i presidí el nou Partit Republicà Democràtic Federal, creat a Palma el gener del 1932. Però tampoc no es trobà a gust en aquest partit i, un any després, impulsà la implantació del Partit Socialista Revolucionari, del qual fou delegat al "comitè nacional". La vida d'aquest partit d'extrema esquerra fou efímera ja que pareix esser que el febrer del 1933 s'incorporà en l'àmbit estatal al PCE. En canvi, Ferbal continuà en l'òrbita del republicanisme d'esquerres i, posteriorment, va intentar implantar, amb un altre professor de l'institut, Joan Rullan Roca, l'Esquerra Radical Socialista. L'octubre del 1934 fou suspès com a regidor arran dels Fets d'Octubre, però recuperà el seu escó el febrer del 1936. A partir de llavors acompanyà el batle de Palma Emili Darder en diversos actes públics, com l'homenatge a Francesc Villalonga o la inauguració de la cantina escolar de l'Escola Graduada de Palma. Per cert que vàrem elegir la magnífica fotografia d'aquest darrer acte per il·lustrar la coberta del Diccionari de Partits Polítics de les Illes Balears, on podem veure un home gran, d'una certa edat i aparentment feliç. En aquelles dates ja formava part d'Esquerra Republicana Balear. L'esclat de l'aixecament militar antirepublicà canvià totalment la seva vida. Empresonat i sotmès a un consell de guerra, va esser condemnat el setembre de 1937 a pena de mort per auxili a la rebel·lió. Paral·lelament fou depurat i expulsat de forma definitiva de l'ensenyament públic. El claustre de professors i el director de l'Institut Ramon Llull demanaren, el novembre d'aquell mateix any, la commutació de la pena de mort. La petició degué tenir èxit i alguns anys després va esser posat en llibertat. Romangué un cert temps desterrat a Binissalem i passà a Barcelona, on morí el 1942. En definitiva, una altra vida truncada per l'aixecament del juliol del 1936.

Historiador

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Antònia Mercadal Serra, fa mes de 5 anys

Catedràtic de Francés del meu pare i del meu oncle . a la Escola Normal .Demostració fefaent de lo molt incòmode que els resultava la cultura i l'ensenyament a aquellla "tropa", sempre romendrà en la Memòria.Bon recordatori.Salut i Memòria

Valoración:0menosmas
Per B, fa mes de 5 anys

Un molt just recordatori!

Valoración:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris