algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
14°

Les altres convergències

És ben curiosa la fascinació que el model representat per Convergència Democràtica de Catalunya -CDC- ha exercit sobre la vida política mallorquina. Durant dècades, han estat diverses les forces polítiques que s'han reclamat similars a CDC o que han utilitzat com a talismà la paraula "convergència" en la seva denominació. Gairebé totes elles s'han reclamat, en major o menor mesura, nacionalistes i centristes, o de centredreta, i, davant les dificultats per tirar endavant un projecte d'aquestes característiques a Mallorca, molts dels membres d'aquests grups han passat amb el temps al gran partit de dretes, el PP, o a la recentment desapareguda UM. Cronològicament, una de les primeres "convergències" va esser la Convergència Poblera, que es va presentar amb un gran èxit local als comicis municipals del 1979, 1983 i 1987, de manera que va aconseguir la batlia en les tres ocasions.

El 1991, es coalitzà amb el PP, que aleshores havia satel·litzat també UM, i va acabar fagocitada per la dreta unitarista. De totes maneres, no deixa d'esser curiós que hagi estat de sa Pobla d'on ha sorgit l'escissió del PP que ha donat lloc a la Lliga Regionalista, un nom, per cert, molt més antic, però també calcat del mapa polític català, i que molts donàvem per desaparegut després de la Guerra Civil. Cap al 1987, va aparèixer una nova Convergència, la Convergència Alcudienca Independent, procedent en bona part del Centre Democràtic i Social. Però aquest projecte, com tants d'altres, va naufragar a les urnes. Molt més important va esser l'intent impulsat per Gregori Mir i Josep Melià Pericàs, quan crearen la Convergència Balear -CB-. Aquest partit, que es definia com a nacionalista moderat, liberal i progressista, es va presentar als comicis locals i autonòmics del 1991. Malgrat el seu nom, només tenia implantació a Mallorca, i va aconseguir tretze regidors a diversos municipis, com Alcúdia, Artà, Capdepera, Manacor i Pollença.

En els comicis al Parlament de les Illes Balears, va rebre 5.513 vots, que foren insuficients per aconseguir representació fins i tot en una època en què el llindar es trobava en el 3%. Aquesta candidatura autonòmica era encapçalada per Lluís Francesc Piña Saiz, el president del partit, que anava seguit per Alfred Mus López, Manuel Suárez Ferrer, Martí March Vives i Maria Cinta Tarré Font. Un poc més enrere, hi trobam Gregori Mir Mayol, Antoni Roig Muntaner, que havia estat rector de la UIB i regidor de l'Ajuntament de Palma pel CDS, i Josep Melià Pericàs. Els primers llocs de la candidatura per Palma eren ocupats per Josep Obrador Siquier, que havia estat president del CDS, per l'historiador Guillem Morro Veny i per Joana March Manresa. Durant la seva campanya electoral, publicaren un curiós tríptic en el qual resumien "les tres primeres propostes de Convergència Balear", que eren "negociar sense enfrontaments", fos quin fos el partit que ocupàs el poder a Madrid; "tolerància i gestió transparent" de l'administració i "nivell de vida sense perdre qualitat de vida", en el sentit d'harmonitzar desenvolupaments amb l'equilibri ecològic i la cultura.

Malgrat els limitats resultats electorals, Convergència Balear disposà d'uns 350 afiliats, d'una Joventut Nacionalista Balear i d'un butlletí informatiu. Però tant UM com un altre petit partit autonomista, la Unió Independent de Mallorca, tenien representació en el Parlament. En aquest context, i no sense una forta polèmica interna, CB s'integrà amb les dues forces abans esmentades en una aleshores refundada UM, el maig de 1993. De totes maneres, la paraula Convergència continuava conservant la seva màgia i posteriorment va esser utilitzada per un grup que rebutjà la fusió i creà la Convergència Nacionalista Balear, per un partit creat a Manacor el 1994, per la Convergència Porrenca (1991-1995), per la Convergència Democràtica Murera (1995), per la Convergència de Manacor (1991), per la Convergència del Municipi de Santanyí (1999) i per la Convergència Campanera (2003). A Manacor fins i tot sorgí una Unió de Convergències... De totes maneres no basta un nom atractiu per consolidar un projecte polític. El més important són les idees, els fets i les persones.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per pujoletmallorquí, fa mes de 7 anys

I la fascinació del PSM per CDC? No en dius res? Ai, que de vegades la "memòria històrica" també se'ns oblida, Marimon...!

Valoración:6menosmas
Per sepeyo, fa mes de 7 anys

i sobre tot que hagi sectors socials a favor del projecte, que fins ara no han aparegut.

Valoración:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris