Partly cloudy
  • Màx: 21°
  • Mín:
17°

Mà de mestre d'aixa

L'Associació d'amics del Museu Marítim centra tots els esforços en la recuperació d'embarcacions tradicionals i espera trobar algun dia un espai on poder mostrar als mallorquins la seva història

690

A la imatge hi podem veure David, un exemplar que es trova a les coves de Bellver.

27-12-2016 | N.Martí

Primer va ser el torn de l'Alzina, un llaüt que, restaurat per l'Escola de Mestres d'Aixa del Consell de Mallorca, ja fa dos estius que solca la nostra mar. Després, la sort arribà per a un gussi provinent de l'Autoritat Portuària a qui el mestre Joan Mariano Rebassa guarí les ferides del temps i, tot i que ja no podrà tornar mai a l'aigua, la nau respira tranquil·la en un dels locals de l'Associació d'amics del Museu Marítim de Mallorca. En aquests moments, Famir, un bot datat dels anys 60, es troba a la cooperativa Jovent esperant l'inici del curs vivent i a disposició dels seus alumnes, que també li hauran d'acabar de curar les nafres, a la vegada que estudien i entenen el funcionament i els elements de les embarcacions tradicionals. A la platja de Palma hi agonitza, de moment, un dels pocs exemplars de pastera que queden a Mallorca amb el mestre Rebassa al capdavant de l'operació.

Mentrestant, a les coves de Bellver continua encara a la llista d'espera David, una llanxa felanitxera que també ha de passar per la consulta. Totes aquestes classes de barca -llaüt, bot, pastera, gussi i llanxa felanitxera- són bons exemples del nostre passat mariner que, en un món en què la fibra de vidre pareix que ha guanyat la batalla, viuen en el perill de l'oblit i la desaparició. L'Associació d'amics del Museu Martítim, que té a compte seu una quinzena d'embarcacions, s'ha proposat restaurar, si més no, un exemplar de cada espècie. "El problema -comenten- continua sent el de sempre, que no tenim enlloc on exposar aquestes barques. La nostra intenció és ara tenir-ne restaurades les quatre tipologies bàsiques per oferir-les a algun centre, museu... el que sigui... i que la gent pugui contemplar com era el nostre passat mariner". Així s'expressa Hortènsia Blanco, presidenta de l'associació. Que aquest tipus de naus genera interès ho sap prou bé Joan Màrius Rebassa, un mestre d'aixa que té el taller a pocs metres de la Platja de Palma.

"Quan faig feina amb la porta oberta, sempre s'atura gent a contemplar les barques, sobretot turistes del Nord, que pareix que tenen molta més sensibilitat que nosaltres per les embarcacions tradicionals", comenta aquest professional, que ara mateix s'ocupa d'una pastera, tot i que el resultat, per ara, no és gens optimista. "En aquesta barca hi feren un revestiment de fibra de vidre i té molts d'afegits. En el moment de llevar-los, hem descobert que la fusta està en molt males condicions", assenyala el mestre. L'objectiu dels Amics del Museu Marítim no és que aquestes naus puguin tornar a la mar -certament, n'hi ha moltes que ja no tenen llicència-, sinó que el que volen és fer-ne "restauracions arqueològiques i documentar-les, a fi que no se'n perdin les estructures", manifesta Blanco.

L'associació, sense ànim de lucre, manté tot aquest procés de conservació amb una petita subvenció de la Conselleria Insular de Cultura i Patrimoni, les quotes pagades pels socis i diferents convenis que tenen amb entitats i administracions. Un d'aquests programes és el del centre Jovent, que treballa amb joves en risc d'exclusió social i que, amb Jaume Amengual com a professor, s'ha proposat fer feina en el bot Samir. "És un conveni de retroalimentació perquè, d'aquesta manera, els al·lots poden veure com era una barca de bon de veres i l'associació s'estalvia molts de doblers en mà d'obra", declara Amengual. Un dels joves inscrits a la cooperativa és Joan, que s'ha fet càrrec d'arreglar el pal de la petita nau. Ell, que amb prou feines havia pujat mai a cap barca, ha descobert gràcies al seu mestre una professió que desconeixia i a la qual ara voldria dedicar el seu futur. De ben segur, la seva mà serà de gran ajuda en aquest món malalt de les embarcacions tradicionals, que de cada dia agonitza més.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pedro crespi, fa mes de 2 anys

Estic resteurant un llaut y necesit informecio ..gracis

Valoració:0menosmas
Per Garriguer d'Infern, fa mes de 6 anys
En el constants deliris de grandesa del nostre país, ens hem dedicat a crear espais per a fer museus on encabir-hi col·lecció i, sobretot, vanitat privada, però no hem tingut la dignitat de dedicar un museu a allò que ens fa ser qui som, la mar.
Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris