Amb els pantalons abaixats

CIUTADÀ 1

CIUTADÀ 2

(A la plaça de Cort)

CIUTADÀ 1.- (En direcció al mar) Hola. Bon dia.

CIUTADÀ 2.- (En direcció a la muntanya) Bon dia. Com és que dus els pantalons abaixats?

CIUTADÀ 1.- És que enguany fa mig segle que va morir el nostre Dictador Estimat.

CIUTADÀ 2.- Oh, és cert! Ja ho havia oblidat. Com és que tu te n’has recordat?

CIUTADÀ 1.- Perquè m’he topat pel carrer amb dos homes que cridaven ¡Arriba España! ¡Viva Franco!

CIUTADÀ 2.- Quins dos pocavergonyes! I tu, què has fet?

CIUTADÀ 1.- Ja ho veus. M’he abaixat de seguida els pantalons.

CIUTADÀ 2.- Criminals! Has fet molt bé. No s’haurien de permetre aquestes insídies i aquests abusos.

CIUTADÀ 1.- Ni aquests ni d’altres pitjors. Recordes quan es va aprovar la Constitució?

CIUTADÀ 2.- Sí que ho recordo. Quin frau! Una Constitució en contra dels nostres drets humans i fonamentals.

CIUTADÀ 1.- I quan es va instaurar la Monarquia?

CIUTADÀ 2.- Quin atreviment!

CIUTADÀ 1.- El Rei va manifestar que s’havien acabat les prerrogatives i els privilegis.

CIUTADÀ 2.- És cert, i mira quins són els privilegiats actuals, els de sempre!

CIUTADÀ 1.- Què va passar quan governaven Felipe i Alfonso? I quan governava José María, i Mariano, i ara Pedro i tots els que l’envolten?

CIUTADÀ 2.- Quina colla de mentiders! De gent falsa! De franquistes emmascarats de demòcrates!

CIUTADÀ 1.- Uns caradures tots plegats!

CIUTADÀ 2.- Sí, però també recordo que tots nosaltres callàrem malgrat ens trenquessin les costelles i ens traguessin els ulls de les òrbites.

CIUTADÀ 1.- Ho suportàrem tot estoicament i sense obrir la boca.

CIUTADÀ 2.- Encara me’n recordo de la Llei Mordassa i de la Policia Patriòtica.

CIUTADÀ 1.- Avui en dia encara estan en vigor diari aquelles pràctiques antidemocràtiques!

CIUTADÀ 2.- No hi ha dret! (Es baixa els pantalons)

CIUTADÀ 1.- Què fas?

CIUTADÀ 2.- M’abaixo els pantalons igual que tu.

CIUTADÀ 1.- És el millor que podem fer.

CIUTADÀ 2.- Naturalment. Tots volem viure en pau. Jo no acceptaré mai les seves injustícies i els seus enganys!

CIUTADÀ 1.- Ni jo! No ho podem permetre de cap manera.

CIUTADÀ 2.- ¡Viva Franco!

CIUTADÀ 1.- ¡Arriba España!

(Surten d’escena, un cap al mar i l’altre cap a la muntanya)

TELÓ