Els jubilats

JUBILAT

JUBILADA

(Caminant pel carrer)

JUBILAT.- Feia molta estona que no et veia!

JUBILADA.- I jo a tu! Com et trobes?

JUBILAT.- Beníssim! Fa quatre anys que em vaig jubilar.

JUBILADA.- Jo també estic jubilada.

JUBILAT.- Vaja vida més bona que és la de jubilat!

JUBILADA.- Fantàstica! No hi ha res com una bona jubilació.

JUBILAT.- Sempre que la salut acompanyi.

JUBILADA.- Jo et veig molt bé.

JUBILAT.- Estic perfecte en tots els sentits. I tu, què?

JUBILADA.- Mai m’havia trobat tan activa i lleugera. Com si tingués vint anys.

JUBILAT.- No entenc com tothom no es jubila.

JUBILADA.- Tinc amigues jubilades que estan sempre de mal humor. No saben mai què han de fer.

JUBILAT.- Jo sempre ho sé.

JUBILADA.- Si jo no estigués jubilada, em jubilaria.

JUBILAT.- Jo, també. Férem bé de jubilar-nos.

JUBILADA.- Per mi és el millor que he fet a la vida. Només per jubilar-me ja pagava la pena néixer.

JUBILAT.- (Riu) I tant!

JUBILADA.- Quina sort que tots dos estiguem d’acord!

JUBILAT.- Una gran sort. Jo ja no et podia aguantar més!

JUBILADA.- Ni jo a tu!

JUBILAT.- Ara, feliçment jubilats tots dos del nostre matrimoni insuportable, al final la vida ens somriu.

JUBILADA.- Ens somriu, ens riu i ens fa la viu viu!!!

JUBILAT.- Jo ja no podia resistir més.

JUBILADA.- Jo, tampoc. Va ser una equivocació casar-nos tan joves tu i jo.

JUBILAT.- Què dius? Si no ens haguéssim casat no ens hauríem pogut jubilar.

JUBILADA.- No ens haguéssim pogut jubilar matrimonialment.

JUBILAT.- Tens raó. (Breu pausa) Però m’he alegrat molt de veure’t. Després de tants anys.

JUBILADA.- Jo, també.

JUBILAT.- Un petó.

(Es besen)

JUBILADA.- Fins aviat.

JUBILAT.- Fins sempre.

(Segueixen cadascú el seu camí)

TELÓ