‘Tala’ de Thomas Bernhard

Hi ha escriptors que marquen una època i defineixen un estil. Segurament sense saber-ne el nom, tan sols llegint-ne alguna obra, podríem endevinar-ne l’autoria.’Tala’ (El Gall Editor, 2023), de Thomas Bernhard, és una obra d’una lucidesa demolidora i d’una cruesa literària implacable. Aquesta novel·la, una de les més conegudes de l’autor austríac, manté intacta la seva capacitat d’interpel·lar el lector, immers en el monòleg obsessiu i reiteratiu d’un narrador que dissecciona amb sarcasme i acidesa l’elit intel·lectual vienesa.

Amb la seva veu hipnòtica i implacable, Bernhard construeix un relat que oscil·la entre la nostàlgia i la sàtira ferotge. L’acció es desenvolupa en el transcurs d’un sopar artístic a casa dels Auersberger, vells coneguts del narrador, al qual han convidat després de molts anys de silenci. La trobada esdevé una mena de teatre d’ombres en què cada personatge es troba atrapat en una xarxa de pretensions artístiques i misèries humanes. Enmig d’aquest microcosmos decadent, la mort recent de la Joana, una amiga comuna que s’ha suïcidat, plana sobre la vetllada com un record incòmode i esborra qualsevol vestigi d’autèntica humanitat. El narrador, assegut en una butaca d’orelles, contempla amb un ull sarcàstic i despietat la comèdia de l’ambient artístic que l’envolta. La seva veu és una autèntica tempesta verbal, una lletania de retrets i observacions esmolades que dibuixen un quadre desolador de la mediocritat.

Bernhard, amb el seu estil inconfusible, converteix aquest monòleg interior en una experiència hipnòtica, en una espiral de repeticions i variacions que atrapen el lector en un ritme frenètic. L’obra no estalvia crítiques: ni a les persones, ni a les ciutats, ni a les institucions culturals. Viena i Salzburg apareixen com a escenaris d’una societat esclerotitzada, on la música, el teatre i la literatura no són més que decorats d’una farsa absurda. El lector, empès pel torrent verbal del narrador, es veu arrossegat en una dansa de lucidesa ferotge i desesperació existencial. Amb ‘Tala’, Thomas Bernhard demostra, una vegada més, que la seva literatura és un exercici de radicalitat, una escriptura que no fa concessions i que dissecciona amb una precisió implacable la condició humana. La traducció de Clara Formosa permet redescobrir aquest clàssic contemporani.