‘Vent surant’ de Francesca Sastre

L'escriptora ens ofereix una primera novel·la que emergeix a partir d’un episodi històric

Sembla que el fil literari que sorgeix de la Guerra Civil no té fons ni aturador, i les trames es multipliquen i convergeixen per deixar testimoni d’uns fets tan reals com inexplicables, si els enfocam amb una mirada racional. Francesca Sastre debuta en el panorama literari amb Vent surant (Documenta Balear, 2024), una novel·la que ens transporta als primers dies de la Guerra Civil espanyola i als seus efectes devastadors a Mallorca. Amb una prosa despullada d'artificis, l'autora recrea un episodi històric de gran transcendència, basant-se en una aproximació quasi periodística que aporta rigor i contundència al relat.

La novel·la s'articula al voltant de la figura d'Antoni Mateu, batle d'Inca i una de les moltes víctimes de la repressió franquista. Però Vent surant no és només la seva història, sinó també la de la seva germana Bàrbara, la del jove Guillem, que veu transformar-se la seva educació sentimental enmig de la barbàrie, i la d'en Facundo, condemnat a un destí fatídic. Tots ells, de manera inexorable, es veuen atrapats pel tsunami de violència i divisó que enfronta el país en dos blocs irreconciliables. L'illa de Cabrera esdevé un escenari clau en la novel·la, un espai liminal on civils i militars queden reclosos en un parèntesi existencial incert, mentre Menorca i els pobles de Mallorca es converteixen en testimonis muts de les atrocitats que marcaran el rumb de la història.

Sastre aconsegueix construir un relat colpidor, on la memòria històrica es reivindica sense trampes ni concessions. A través d'una narració concisa i efectiva, l'autora també esmenta figures històriques com Emili Darder, Alexandre Jaume o Antoni Maria Ques, noms que simbolitzen la resistència i la repressió durant aquells temps convulsos. Aquesta història és, per tant, un exercici de memòria necessari, una novel·la que conjuga la fidelitat documental amb la força de la ficció per recordar les víctimes i el dolor d'una guerra que encara ressona en la consciència col·lectiva.