Les dues cares de la moneda

CARA DE DAMUNT

CARA DE DAVALL

(En un cap de cantó, a posta de sol)

DAMUNT.- Qui ets?

DAVALL.- Una cara.

DAMUNT.- Com jo, doncs. Jo també soc una cara. La de damunt.

DAVALL.- La de damunt?

DAMUNT.- Sí, perquè estic damunt tu. Tu ets la de davall perquè estàs davall.

DAVALL.- Davall? Davall de què?

DAMUNT.- De la moneda.

DAVALL.- De quina moneda?

DAMUNT.- Tu i jo som una moneda, i les monedes tenen dues cares.

DAVALL.- Les monedes tenen dues cares?

DAMUNT.- Exacte.

DAVALL.- Si les monedes no tinguessin dues cares, no serien monedes? Què serien?

DAMUNT.- No ho sé. Serien monedes d’una sola cara.

DAVALL.- No crec que hi hagi monedes d’una sola cara. És impossible una moneda d’una sola cara.

DAMUNT.- Impossible. I si fos possible, ja no seria una moneda: seria una altra cosa.

DAVALL.- Què seria?

DAMUNT.- No ho sé. S’hauria d’inventar un altre nom per donar-li identitat i vida.

DAVALL.- És una sort que tu i jo siguem una moneda de dues cares. Quina és la cara més important de les dues, tu o jo?

DAMUNT.- Jo! La cara de damunt és la que tothom veu. La cara de davall no la veu ningú mai.

DAVALL.- Si capgiréssim la moneda, jo estaria damunt i tu davall.

DAMUNT.- Tens raó. Fem-ho. Serà divertit.

DAVALL.- No et sap greu?

DAMUNT.- Per què m’ha de saber greu?

DAVALL.- Perquè així jo seré la cara de damunt i tu la de davall.

DAMUNT.- I què? Seguirem sent una moneda. La mateixa moneda.

DAVALL.- Haurem canviat sense que res hagi canviat.

DAMUNT.- Extraordinari!

DAVALL.- Fantàstic!

DAMUNT.- Ja t’he dit que seria molt divertit.

DAVALL.- Ara podrem dir a tothom que tu i jo som la mateixa cosa, la mateixa moneda. Que cap de les dues cares és més important una que l’altra.

DAMUNT- Potser la gent no s’ho creurà.

DAVALL.- És igual. Tu i jo sí que ho creurem. Ho sabrem.

DAMUNT.- Sabrem el que molta gent no sap.

DAVALL.- És molt divertit saber coses que altres no saben.

DAMUNT.- No ho saben perquè no ho volen saber.

DAVALL.- No voler saber les coses com són és de negligents i mandrosos.

DAMUNT.- De ganduls!

DAVALL.- Quina estupidesa voler ser dropos i analfabets!

DAMUNT.- Ignorants!

DAVALL.- Ximples!

DAMUNT.- Caps de carbassa!

DAVALL.-Marxem! Marxem a un país més culte.

DAMUNT.- Marxem a un país més interessant i encantador.

DAVALL.- Sí. Marxem.

(Tots dos marxen)

TELÓ