El Producte Interior Brut (PIB) pot ser definit com la riquesa que es genera en un territori (salaris, beneficis empresarials, etc.) i també el corrent de béns i serveis que s’hi produeix. El seguiment del creixement del PIB és la primera forma, i la més habitual, de valorar el creixement.

Entre l’any 2000 i 2018 hem assistit a tres períodes diferents:

1. Del 2000 a 2008, un període d’expansió basat en el boom de crèdit i immobiliari.
2. Del 2008 al 2013, un període de crisi profunda.
3. Del 2013 al 2020, un període de recuperació lenta.

En el gràfic següent mostrem el creixement de les tres economies de l’Euroregió comparades amb el conjunt espanyol i la Comunitat de Madrid, que és la que més creix. L’observació general és que en el conjunt del període les tres economies de l’Euroregió Mediterrània (Balears, València i Catalunya) han crescut menys que la mitjana espanyola.

La principal raó del major creixement de la mitjana espanyola és el creixement que manifesta la Comunitat de Madrid tant en l’època d’expansió com, en menor mesura, en la de recuperació, i especialment la menor caiguda durant l’etapa de crisi. Aquesta situació, que ja analitzarem en articles posteriors, s’explica bàsicament perquè “el Gran Madrid” actua com una gran aspiradora de recursos, talent i coneixement en detriment de bona part de la resta de territoris, com detallarem en articles successius.

Pel que fa a l’economia balear, cal dir que en el moment del boom del crèdit el creixement de l’economia era més lent que, per exemple, Catalunya i València, però en canvi la caiguda de la seva economia durant la crisi econòmica va ser menor que la resta de territoris.

Tota aquesta informació la podeu trobar, més ampliada, en l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades, publicat per la Fundació Vincle (www.fundaciovincle.com) i que trobareu a les llibreries. Podeu llegir la versió reduïda de l’informe en aquest enllaç